La ciència darrere del monstre
Frankenstein, un diàleg entre la literatura i el coneixement científic del segle XIX
Ciència i literatura han mantingut una estreta relació durant anys en la seua tasca per explicar el món. Frankenstein o el modern Prometeu (1818), l’obra literària escrita per Mary W. Shelley, és un bon exemple d’aquest vincle. En la novel·la s’exploren en clau de relat de ficció qüestions com la moral científica, la creació i destrucció de la vida, i el descobriment de l’electricitat com a fluid vital .
En commemoració del dos-cents aniversari de l’obra i amb la intenció de donar a conéixer el nexe entre ambdues disciplines, l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (plaça de Cisneros, 4, València), acull l’exposició «Frankenstein o el modern Prometeu. Diàlegs entre ciència i literatura». La mostra estarà oberta fins al 23 de febrer de 2018.
El comissari de l’exposició, Pedro Ruiz-Castell, explica que la proposta tracta de posar de manifest com ambdues branques del coneixement s’han servit d’inspiració. «La literatura ha begut de la ciència però, a més, ha servit com a eina per a impulsar el debat científic i traslladar a l’opinió pública qüestions controvertides d’aquesta disciplina», manifesta.
Debats de ciència a la ficció
L’exposició repassa els diferents debats científics que es trobaven en auge en el moment en què la novel·la va ser escrita i que estan reflectits en l’obra. El primer dels temes està relacionat amb la conquesta de noves terres, en un temps en el qual la visió europea està en expansió. Les expedicions científiques, impulsades per la necessitat d’anar més enllà d’alló conegut, són cada vegada més habituals. Una qüestió que en l’obra de Mary Shelley s’aborda amb l’expedició al pol nord d’un dels personatges i el seu anhel per arribar on ningú ha arribat i descobrir el que ningú ha descobert.
«L’exposició repassa els diferents debats científics del moment en el qual la novel·la va ser escrita i que estan reflectits en l’obra»
La qüestió anatòmica també es converteix en matèria d’interés, sobretot, a partir de l’aparició de les primeres escoles naturalistes. Apareix una renovada curiositat per la dissecció. L’oferta de cadàvers, llavors, és escassa i es desenvolupen una sèrie d’activitats «poc lícites», remarca Pedro Ruiz, per a poder fer-se amb cadàvers. Una pràctica a la qual el mateix Víctor Frankenstein recorre en la novel·la per a la creació de la seua criatura.
L’últim dels debats que es planteja en l’exposició i que mostra com la literatura recull les innovadores propostes científiques i tecnològiques de l’època és el de l’electricitat com a fluid vital. La possibilitat de generar i realitzar experiències amb l’electricitat va fomentar l’ús i aplicació de noves pràctiques científiques i mèdiques. Giovanni Aldani, físic italià, continuant les investigacions del seu oncle Luigi Galvani, va experimentar amb el galvanisme i les seues possibles aplicacions mèdiques en humans i animals, observant com el fluid elèctric activava els seus músculs. Una tècnica a la qual es recorre en l’obra per a donar vida al monstre de Frankenstein.
Literatura, impuls de noves línies de recerca
Pedro Ruiz, a més, insisteix, en el fet que «la literatura realitza un paper central estimulant o avançant possibles idees que la recerca científica acabarà desenvolupant». El treball de Víctor Frankenstein, per exemple «requereix un poc d’imaginació», apunta. A principis del segle XIX, quan s’escriu l’obra, «la qüestió dels trasplantaments d’òrgans» que es descriu en la narració per a la creació de la criatura «és inviable». En aquell moment existeixen tècniques reconstructives però no serà fins al segle XX, amb el desenvolupament de fàrmacs immunosupressors, quan els trasplantaments es convertisquen en una realitat.
A més, afegeix el comissari, «els treballs d’estimulació elèctrica que se citen en la història facilitaran l’aparició de tècniques relacionades amb l’electricitat i acabaran convertint aquesta forma d’energia en una de les principals categories auxiliars de la medicina».
Les lectures de Frankenstein
En el marc d’aquesta exposició, l’Institut interuniversitari López Piñero va organitzar el passat 11 de desembre un diàleg per a analitzar aquestes relacions. Isabel Burdiel, catedràtica de la Universitat de València i especialista en història i literatura així com editora de la versió crítica Frankenstein o el moderno Prometeo (Cátedra, 2005), i Antonio Lazcano, científic mexicà especialitzat en biologia evolutiva i catedràtic de de la Universitat Autònoma de Mèxic, van debatre sobre les diferents lectures de la novel·la.
Isabel Burdiel va explicar que durant l’edició crítica de la novel·la «va intentar veure des de diferents disciplines del coneixement com s’havia entés Frankenstein». Va distinguir una lectura en clau domèstica i de gènere, una altra política –que reflectia les ansietats de l’època respecte als canvis viscuts amb l’esclat de la revolució–, i una, finalment, sobre la construcció de les identitats. Diverses interpretacions, «totes útils» pel potencial mític de la mateixa obra la qual «apel·la a lectors molt diferents, amb desassossecs i terrors diversos, en moments de coneixement distints».
«De la lectura científica de l’obra es desprén el concepte que no es necessita ànima per a explicar la vida»
Antonio Lazcano, per la seua banda, va coincidir «en la idea que l’obra pot ser interpretada des de molts punts de vista». No obstant això, destacà la lectura científica com «la més fascinant», ja que d’ella es desprén el concepte que «no es necessita ànima per a explicar la vida». Per a ell, Frankenstein és el resultat d’una sèrie d’evidències i recerques científiques que parteixen dels estudis de Giovanni Alfonso Borelli —qui mitjançant l’aplicació de lleis física va realitzar una descripció del moviment del cos humà— i dels experiments de Luigi Galvani, que demostren que, a través de l’electricitat, amb una força estrictament física es pot generar moviment en un cos inert. Sota l’òptica de Lazcano, doncs, la millor lectura de l’obra de Frankenstein és “baix la clau del procés de secularització, una de les grans creences de la Il·lustració”.
Isabel Burdiel i Antonio Lazcano, a més, van abordar altres qüestions tractades en l’exposició com l’autoria de l’obra, la construcció de les identitats dels personatges, el romanticisme europeu i les diferències entre les diverses manifestacions artístiques que han representat l’obra de Mary W. Shelley.