Ciència i comunicació, dues cultures professionals destinades a entendre’s. Enfrontades a voltes a causa de la diferència d’enfocaments sobre com comunicar la ciència, ambdues es necessiten. El repte dels científics és fer arribar el resultat del treball que es duu a terme en universitats i centres de recerca. El dels periodistes, comunicar la ciència de forma atractiva i comprensible als seus lectors, sense perdre la precisió que la ciència requereix. I tot això, en un sistema de mitjans en crisi i constantment canviant. Sobre aquests temes reflexiona el darrer número de Mètode, amb el seu monogràfic La ciència de la premsa: Reptes i tendències de la divulgació científica, coordinat per Martí Domínguez, director de Mètode i professor titular de Periodisme a la Universitat de València, i Anna Mateu, cap de redacció de Mètode.
«El repte dels científics és fer arribar el resultat del seu treball. El dels periodistes, comunicar-lo de forma atractiva i comprensible, sense perdre la precisió»
El número 80 de la revista, sorgit d’un seminari organitzat a la UIMP de València el passat mes de setembre, aborda temes com la tradicional relació entre ciència i periodisme, els reptes del periodisme científic a l’hora de conquerir lectors, la divulgació científica en llengües minoritzades o la presència a internet de les revistes científiques. Tot això en un monogràfic que compta amb les signatures de Hans Peter Peters, María Pilar Perla Mateo, Ana Galarraga, Luc Allemand, Dominique Brossard i Susanna Priest, a més d’una entrevista a Maxwell Boykoff. Aquestes pàgines les il·lustren una selecció de les propostes arribades a la redacció de Mètode, dins d’una convocatòria pública dirigida a artistes. A la portada s’hi troba l’obra guanyadora, Portabilitat i divulgació científica, de María Briz Reyes.
L’art de la seda, d’un passat tan present
Aquest número de Mètode es complementa amb un dossier sobre l’art de la seda, coordinat per Alexandre Bataller, amb tres mirades complementàries sobre aquest fil d’or. Altres textos presents a la revista són una entrevista a Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, una conversa entre la periodista Carme Puche i el seu pare, l’il·lustrador científic Carles Puche, o l’article «Etnobotànica infantil mengívola», que parla de les relacions amb les plantes pròpies de la infància i l’adolescència i que ja no es donen en l’etapa adulta. La revista tanca amb les seccions habituals dels col·laboradors i col·laboradores de Mètode.
