Ciència-ficció: quan la imaginació és el límit

Back-to-the-Future_Universal-Pictures
Universal Pictures
Fotograma de Retorn al futur, pel·lícula de ciència-ficció basada en viatges en el temps.

La ciència i la literatura han viscut en relació permanent, esdevenint companyes de viatge en nombrosos moments, tal i com queda reflectit al número 82 de la revista Mètode, Encontres: Les cruïlles entre ciència i literatura. També al llarg de la història del cel·luloide els vincles entre la gran pantalla i la ciència, els científics i la tecnologia han donat lloc a nombroses pel·lícules, algunes més fidels a les lleis científiques, d’altres plenes d’errades i incongruències. Explosions i sons a l’espai, viatges a la velocitat de la llum o converses entre humans i extraterrestres són només algunes de les inexactituds més freqüents en la ciència-ficció.

Sorgeix aquí una pregunta de fons: on està el límit entre ciència i ficció? I més bàsica encara: què és la ciència-ficció? Per als escriptors Guillem Sánchez i Eduardo Gallego es tracta d’ un «gènere de narracions imaginàries que no poden donar-se en el món que coneixem, degut a una transformació de l’escenari narratiu, basat en una alteració de coordenades científiques, espacials, temporals, socials o descriptives, però de manera que allò relatat és acceptable com a especulació racional». Així doncs, la història de la ciència-ficció és la història de la imaginació. Amb aquesta frase es pot resumir la sèrie La vertadera història de la ciència-ficció, un treball de la BBC que s’emet actualment a La 2.

La vertadera història de la ciència-ficció és un documental de quatre capítols que es corresponen amb quatre conceptes recurrents en aquest gènere: conèixer l’espai i visitar mons desconeguts, l’amenaça alienígena, els misteris de la vida artificial i viatjar en el temps. Alternant seqüències de sèries i pel·lícules amb els testimonis d’escriptors, guionistes, directors i actors, i amb l’ajuda dels científics Brian Cox i Stephen Hawking, s’analitza la història d’aquest gènere literari i cinematogràfic des d’un punt de vista científic.

 

«Els vincles entre la gran pantalla i la ciencia, els científics i la tecnología han donat lloc a nombroses pel·lícules, algunes més fidels a les lleis científiques, d’altres plenes d’errades i incongruències»

 

 

 

 

 

et_Universal-PicturesUniversal Pictures
Fotograma d’ET, l’extraterrestre, on es mostra el contacte entre alienígenes i humans.

   

Un mirall de la societat i de la història contemporània

«He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu», comença el primer capítol, «L’espai». A partir d’aquesta mítica frase de Blade Runner (1982) viatgem cap als orígens de la ciencia-ficció, fent un trajecte de la Terra a la Lluna amb Jules Verne, ja en 1865. Aquest viatge a l’espai va donar les primeres idees sobre abandonar el nostre planeta, però hauria de passar un segle per a que arribés la nau més famosa de la ciència-ficció, i ho feu en la petita pantalla: l’Enterprise de Star Trek (1966). Les expedicions a galàxies molt llunyanes responen a la necessitat d’explorar l’espai en tota la seua immensitat, però cal aprofitar totes les possibilitats que promou i ofereix la ciència-ficció. Per això, superats els relats de viatges, arriben les històries de colonitzacions i condicionaments de planetes. Un exemple n’és la Trilogia de Mart (1993-1996), escrita per Kim Stanley Robinson, on s’aborda des d’una perspectiva científica, sociològica i política l’establiment a Mart d’un grup de científics.

Un pas més enllà de la colonització de nous mons hi ha la creació d’aquestos. A Avatar (2009) James Cameron dissenya Pandora, un planeta amb ecosistema propi i habitants singulars, amb una llengua i cultura pròpia, els na’vi. En altres ocasions, però, la ciència té més pes que la ficció o, si més no, que la fantasia. És el cas de 2001: una odissea de l’espai. Estrenada en 1968, destaca el seu realisme científic. Aquest era l’objectiu de Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke, fer una pel·lícula de ciència-ficció que tingués sentit, tant respecte a l’any en que es rodà, com al futur 2001. Ara bé, si hi ha cap producció que reuneix les grans idees de la ciència-ficció aquesta és La guerra de les galàxies (Una nova esperança, la primera pel·lícula de la saga, s’estrenà el 1977), de George Lucas: mons nous, alienígenes, espai brut i èpics enfrontaments entre el bé i el mal. «La guerra de les galàxies és una síntesi insòlita de la nostra fascinació per l’espai», conclouen al primer capítol de La vertadera història de la ciència-ficció.

«Invasió» és el següent capítol del documental, centrat en el primer contacte d’humans amb extraterrestres. L’iniciador en aquest àmbit seria Herbert G. Wells, amb la novel·la La guerra dels mons (1898). La història es dugué a la ràdio quaranta anys després, de la mà d’Orson Welles. Aquesta emissió atemorí la població dels Estats Units, tal com feren posteriorment pel·lícules com Ultimàtum a la terra (1951) o La invasió dels ultracossos (1956). Com assenyalen al documental, la por als invasors era en realitat un reflex de la por als comunistes en plena Guerra Freda. Així, malgrat que les històries s’ambienten en temps llunyans i planetes imaginaris, la ciència-ficció no deixa de ser un mirall de la societat i la història contemporània, dels seus anhels, però també dels seus fantasmes. L’únic límit n’és la imaginació de l’autor o autora.

«L’espai» i «Invasió» es van emetre per televisió el passat dijous 23 d’octubre, però estan disponibles a Docufilia durant els set dies posteriors a l’emissió. El tercer i quart capítol s’estrenen aquesta nit a La 2. Frankenstein, Terminator, C-3PO o Robocop desfilaran per la pantalla en el penúltim episodi de la sèrie, «Robots», on convergeixen la tecnologia i la humanitat. El Doctor Who, Marty McFly i altres viatgers en el temps posen el punt i final al documental en el capítol «Viatge en el temps», fent-nos reflexionar sobre què ocorreria si poguérem viatjar a altres èpoques i canviar el passat o el futur.

Íngrid Lafita. Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.
© Mètode 2014.

Articles relacionats:
Fotogrames de ciència
El cinema i la ciència: crònica d’un desamor
El cienema de ciència-ficció

 

 

 

 

«Les expedicions a galàxies molt llunyanes responen a la necessitat d’explorar l’espai en tota la seua immensitat»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«Frankenstein, Terminator, C-3PO o Robocop desfilaran per la pantalla en el penúltim episodi de la sèrie, “Robots”, on convergeixen la tecnologia i la humanitat»

© Mètode 2014

Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Revista Mètode, Universitat de València.