Comunicació i risc

fukushima

La comunicació implica avui dia, en molts casos, cert risc. Un risc que pot ser de molts tipus i que pot involucrar molts agents socials diferents. Per a poder afrontar aquests perills comunicatius, el III Congrés Internacional de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació (AE-IC) es presentà la setmana passada davant el món acadèmic com una proposta «per a aportar a la societat informacions, també alertes i crítiques, per prevenir situacions de risc, gràcies a la racionalitat de projectes sostenibles» com inidicà Miquel de Moragas Spà, President de l’AE-IC.

El III Congrés que organitza aquesta associació creada l’any 2008 va encetar-se amb la intervenció del professor de la Universitat d’Arizona, David L. Altheide, amb una conferència sobre L’ocultació del risc. També destacà la sessió plenària d’homenatge a Román Gubern amb el seu Cinema i risc. Però, amb tot, va ressortir la conferència Armand Mattelart, un pensament crític de la comunicació-món

  © Mètode

«La comunicació implica avui dia, en molts casos, cert risc. Un risc que pot ser de molts tipus i que pot involucrar molts agents socials diferents»

 

 

Mattelart
© URV
  altheide
© URV
Al congrés també van assistirs personalitats del món de la sociologia com Armand Mattelart, a l’esquerra, i David L. Altheide, a dalt.

Fukushima i els periòdics espanyols

Entre la variada temàtica en què es va vessar el contingut del Congrés, destaquen les investigacions sobre les teories i mètodes d’investigació en comunicació, els estudis d’audiència i recepció, la comunicació i cultura digital i els estudis sobre el discurs. Més de 500 treballs varen ser emparats pel III Congrés de l’AE-IC, entre ells, l’anàlisi que realitzaren els membres de la revista Mètode: «Fukushima a la prensa espanyola. El debat científic sobre l’energia nuclear a través dels gèneres d’opinió». Aquesta investigació presentada per Maite García, Anna Mateu i Martí Domínguez observa de manera qualitativa la repercussió que tingué el desastre ambiental en Japó després del terratrèmol i el tsunami de l’11 de març de 2011 en la premsa escrita espanyola de tall generalista. 

La ponència conclou que no hi ha cap debat estrictament científic que aposte per una anàlisi dels fets mediambientals sobre les conseqüències de l’energia nuclear. L’estudi calcula que la majoria dels articles d’opinió escrits durant un mes després de l’incident radioactiu es posicionen a favor de l’energia atòmica, excepte els del periòdic Público que en tingué una opinió taxativa. Per una altra banda, totes les argumentacions que es donaven a favor o en contra d’aquest tipus de generació d’energia van ser principalment de tipus social, polític i, sobretot, de caire econòmic. La qüestió és que no hi hagut un debat científic en torn aquesta problemàtica, potser a causa de l’exagerada politització de l’assumpte i els interessos subrepticis que duu aquest tipus d’energia a les seues espatlles. 

La ponència es va presentar en una sessió dedicada exclusivament a l’accident de Fukushima analitzat des de diferents punts de vista de la comunicació. Una mostra de la repercussió mediàtica que va tenir aquest accident nuclear, del qual encara avui en veiem les conseqüències però que no va servir per obrir realment el debat sobre l’energia nuclear al nostre país.

Per una altra banda, cal esmentar que aquests tipus de propostes en l’àmbit de la investigació són d’una importància rellevant a l’hora de conèixer millor la comunicació de masses, de saber quins efectes té en el receptor i, a més a més, tindre de consciència de com afecta el que estudien els comunicòlegs en la societat actual. 

Llig les ponències sobre l’accident de Fukushima.

Andrea Torres. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2012.

 

 

«No hi ha cap debat estrictament científic que aposte per una anàlisi dels fets mediambientals sobre les conseqüències de l’energia nuclear»

© Mètode 2012

Estudiant de Periodisme, Universitat de València.