El malbaratament d’aliments és un dels reptes globals de major rellevància en l’actualitat. Es tracta d’un problema de grans dimensions que és necessari abordar amb la implicació de tota la societat. Diferents estudis assenyalen que un terç dels aliments produïts al món no arriben a consumir-se. Les dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estimen que cada any poden arribar-se a perdre 1.300 milions de tones d’aliments.
Per aquest motiu, la Generalitat Valenciana ha posat en marxa, des de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, el Pla BonProfit. Un dels objectius del Pla és realitzar accions de conscienciació i visibilització d’aquest problema, amb la finalitat d’implicar a tota la ciutadania en un canvi d’hàbits que ajude a prevenir i minimitzar la pèrdua i el malbaratament d’aliments.
Un de los pòsters, elaborat per quatre alumnes del Grau en Maestre/a en Educació Primària, que pot veure’s en l’exposició que està fins al dia 8 de desembre a la Facultat de Magisteri./ Font: Universitat de València
A la Facultat de Magisteri de la Universitat de València s’està duent a terme un projecte de visibilització i denúncia dins el Pla BonProfit, que implica 150 estudiants de l’últim curs del Grau en Mestre/a en Educació Primària. L’objectiu principal d’aquesta activitat és posar el focus d’atenció sobre la importància i la magnitud del problema. Les responsables del projecte són les professores de la Facultat de Magisteri Tatiana Pina Desfilis, Olga Mayoral García-Berlanga, Anna R. Esteve Martínez i María Calero Llinares. El treball està coordinat per María Ángeles Fernández Zamudio (Institut Valencià d’Investigacions Agràries) i compta, a més, amb la col·laboració d’Adriana Antón Peset, exalumna de Magisteri i investigadora del projecte.
L’activitat en què ha participat l’alumnat ha consistit en l’elaboració d’uns pòsters on exposen casos reals de malbaratament alimentari i quantifiquen la quantitat d’aliments tirats al fem. Algunes de les situacions estudiades són menjadors escolars, llars, bars i restaurants, mercats i supermercats, camps agrícoles i inclús el servei de menjar d’una aerolínia. Els pòsters plasmen el resultat de les investigacions realitzades per l’alumnat de Magisteri i plantegen propostes per tractar el problema des de la perspectiva ciutadana i docent.
L’exposició dels pòsters es troba a l’entrada de la Facultat de Magisteri des del 24 de novembre fins al 8 de desembre.
Un dels objectius d’aquesta activitat és visibilitzar els tres vessants de la problemàtica del malbaratament alimentari: l’ambiental, la social i l’econòmica. Freqüentment, es posa tota l’atenció en aquests dos últims, i s’obliden els impactes ambientals que es poden generar. L’activitat fa una crítica en aquest sentit, i posa en relleu la magnitud dels problemes ambientals.
El projecte consta també d’un vessant educatiu, on l’alumnat ha de fer propostes didàctiques concretes i elaborar materials docents que es puguen treballar a l’aula d’Educació Primària, ja que el problema del malbaratament alimentari no apareix al currículum escolar. Un dels reptes per al futur professorat és pensar com incorporar i relacionar aquesta temàtica amb altres continguts que sí que estan presents al currículum, com la salut, la sostenibilitat o el consum responsable.
Les responsables del projecte destaquen que totes les activitats dutes a terme per l’alumnat de Magisteri han d’estar vinculades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU. Tot i que la lluita contra el malbaratament alimentari es relaciona amb l’ODS 12 (Producció i consum responsables), les professores insisteixen en la importància de treballar des d’una perspectiva més global, donat que tots els ODS estan relacionats entre si.
Les conclusions a què l’alumnat ha arribat amb la realització d’aquest projecte, expliquen Tatiana Pina, Olga Mayoral i Adriana Antón, són contundents i compartides per tots. En primer lloc, segons conta l’alumnat, quantificar els aliments que es llancen al fem els ha ajudat a prendre plena consciència sobre la magnitud del problema. A més, també s’han adonat de la importància de comprar i consumir peces de fruita i verdura amb un menor atractiu visual. Aquestes, tan bones com qualsevol altra peça, creen cert rebuig entre els clients, el que fa que ningú les compre i els supermercats i fruiteries acaben tirant-les. Les responsables del projecte destaquen la importància de conscienciar sobre el problema del malbaratament alimentari donat el paper transformador del futur professorat en la societat.
