El primer contagi d’Ebola entre humans fora d’Àfrica detectat en una infermera de l’Hospital Carlos III de Madrid, Teresa Romero, ha fet saltar les alarmes en la població per la por a un possible brot de la malaltia a Espanya. Però els primer casos de l’epidèmia van tenir lloc a Guinea a principis d’any. Des d’aleshores, el virus ha presentat una ràpida expansió, convertint-se en el brot d’Ebola més letal de la història amb més de 3.800 morts i 8.000 infectats, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Fins al moment, els casos de contagi havien tingut lloc només a Guinea, Libèria, Sierra Leone i Nigèria. És a Libèria i a Sierra Leone, respectivament, on es contagien els missioners Miguel Pajares i Manuel García. Tots dos són traslladats a Espanya per a ser tractats a l’Hospital Carlos III de Madrid el 7 d’agost i el 21 de setembre, on moren als pocs dies per la gravetat de la infecció. És durant l’últim cas quan es produeix el contagi d’una de les infermeres de l’equip sanitari que proporciona assistència al malalt.
«Parlem amb dos professors de la Universitat de València, Santiago Mas-Coma i Fernando González-Candelas, sobre les principals qüestions que es plantegen sobre el cas d’Ebola a Espanya»
Hem parlat amb dos professors de la Universitat de València sobre les principals qüestions que envolten l’arribada de l’Ebola a Espanya. Santiago Mas-Coma és catedràtic de Parasitologia i expert de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a més de president de la Federació Mundial de Medicina Tropical. Fernando González-Candelas és catedràtic de Genètica i investigador en epidemiologia molecular i evolutiva dels virus.
Les causes del contagi
Tot i que les causes exactes no s’han determinat encara, segons les últimes informacions que recullen els mitjans, el contagi hauria estat accidental quan la infermera estava llevant-se el vestit de seguretat amb el qual tot el personal treballava amb el malalt. En aquest sentit, el professor Mas-Coma assenyala que sembla que «no ha sigut una errada de protocol, sinó una errada humana que cal comprendre donada la situació d’estrès».
En una entrevista recent en Mètode, el catedràtic de Medicina Preventiva de la Universitat de València, José María Martín Moreno, assegurava no obstant que no eren necessaris vestits de seguretat màxima per al tractament de malalts d’Ebola, i inclús podrien ser contraproduents per dificultar el moviment i l’accés dels metges als malalts. El catedràtic assegurava que era suficient amb «uns guants adequats, una bata impermeabilitzada, una mascareta senzilla i unes ulleres». Així i tot, diversos treballadors sanitaris que han participat tant en l’atenció als dos missioners com a la sanitària infectada han denunciat falta de coordinació amb les autoritats sanitàries, així com la poca formació rebuda per fer front a la malaltia i l’ús de vestits no adequats en l’assistència als malalts.
En aquest sentit, el professor Mas-Coma assenyala que es pot «entendre que personal sanitari que no estiga acostumat a aquestes situacions, puga incórrer en una errada».
Foto: Agencia SINC
El risc per al personal sanitari
Santiago Mas-Coma veu cert paral·lelisme entre el cas del contagi a Espanya i els contagis de sanitaris a països africans afectats com Nigèria. De fet, segons dades de l’OMS, el personal sanitari que s’ocupa de víctimes d’Ebola és molt vulnerable al contagi i representaria al voltant d’un 5% del total d’infectats de l’actual brot.
El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties assegurava aquesta setmana en el seu compte de twitter que «els protocols de control de la infecció a Europa són d’alt nivel, però el risc per al personal de salut no pot ser completament eliminat». Del total de morts registrades fins al 5 d’octubre per l’OMS, 232 serien de personal mèdic.
La possibilitat d’un brot a Espanya
«El virus no es transmet fàcilment si no s’entra en contacte amb fluids d’un malalt: sang, vòmits, etc.», explica el professor Fernando González-Candelas, que recorda que cal entrar en «contacte molt directe amb la persona infectada amb símptomes» perquè es puga produir el contagi. «El virus no és fàcilment transmissible, com pot ocórrer amb el virus de la grip», assegura l’investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
En aquest sentit, els dos professors de la Universitat de València asseguren que és difícil que es puga produir un brot a Espanya a partir d’aquest cas, ja que des del moment en què es confirma l’Ebola en la infermera s’activa un protocol per detectar a tot aquell que ha estat en contacte amb ella, i en especial al seu home. «Totes les persones que van tenir algun contacte sospitós amb la infermera estan ja en vigilància» explica l’expert Mas-Coma.
La mutació del virus
En un article publicat l’11 de setembre en el diari nord-americà The New York Times, el viròleg Michael T. Osterholm llançava la possibilitat de que el virus mutara i passara a ser possible la seua transmissió per l’aire.
«Un virus no pot canviar la seua via de transmissió d’aquesta manera tan dràstica», assegura Fernando González-Candelas, que qualifica la carta de «terrorisme pseudocientífic». El catedràtic de Genètica posa com exemple el virus de la sida o l’hepatitis C, que no poden transmetre’s per l’aire. «Cada virus està adaptat a un receptor cel·lular –explica– de forma que un virus que es transmet per la sang, per exemple, no es pot transmetre per l’aire».
La polèmica pel gos
Durant els últimes dies, una de les polèmiques ha girat al voltant de la necessitat de sacrificar o no el gos de la infermera infectada. Des de grups animalistes fins a científics que asseguraven que l’estudi de l’animal haguera estat beneficiós per a la recerca de la malaltia han demanat que es prengueren mesures alternatives al sacrifici del gos, que finalment es va produir el passat dimecres.
El 2005, en un article publicat en Emerging Infectious Diseases, una revista del CDC (Centre de Control de Malalties dels EUA), els investigadors havien trobat que alguns gossos exposats a un brot d’Ebola en Gabó presentaven anticossos anti-virus d’Ebola. «Açò vol dir –explica el professor Mas-Coma– que es pot pensar que és possible la transmissió per contacte de gos a humà. I un gos no és controlable.»
En opinió del catedràtic de Parasitologia, el sacrifici del gos és un mesura adequada en aquest cas. «És evident que ens afecta a tots, i més encara als propietaris, però el perill que un gos infectat pot representar per als humans no pot passar-se per alt», conclou l’expert de l’OMS.
