La bellesa en la natura

Bellesa natura

En un món en el qual sembla més útil passar desapercebut, molts éssers vius exhibeixen la seua bellesa sense complexos. Podem afirmar que estem envoltats d’una bellesa diversa i colpidora que els científics fa anys que intenten estudiar i comprendre.

En primer lloc, explorant les causes evolutives de la bellesa sexual en el procés d’elecció de parella i la cerca de descendència. En aquest cas, els científics necessiten adoptar el punt de vista de cada organisme i estudiar com es percep la bellesa espècie per espècie. Com ens recordava Oscar Wilde, la bellesa està en els ulls del qual mira.

A continuació, posaran ordre, establiran principis i buscaran patrons comuns com la simetria. Allà on mirem, trobem simetria: en les formes de les petxines marines, en els flocs de neu, en els acolorits patrons del plomatge dels ocells, en el seu cant (simetria temporal, en aquest cas), en el cos humà, etc. La física postula que fins i tot el cosmos es basa en un equilibri perfecte de simetries. En aquest sentit, s’ha proposat la simetria facial com un marcador d’estabilitat del desenvolupament que pot ser important en l’elecció de parella de l’ésser humà. Són diversos els estudis que mostren relacions positives entre la simetria facial i l’atractiu. Però la vista no és l’únic dels nostres sentits. La investigació sobre la selecció sexual mediada per l’asimetria fluctuant s’ha centrat quasi de manera exclusiva en els senyals visuals i ha ignorat la comunicació química, malgrat que l’atracció sexual de moltes espècies depén dels senyals químics. És possible que la bellesa estiga també en el nas de qui olora?

En les línies anteriors, hem parlat de la percepció sensorial i, a més, de la comunicació i integració d’aquesta informació que poden realitzar els organismes dotats de sistema nerviós. Reconeixem que la funció del sistema nerviós és crear, mantindre i modificar les associacions neuronals que permeten en última instància la supervivència i la reproducció; no obstant això, més enllà de l’atractiu sexual, el nostre cervell també és capaç de percebre qualitats en els objectes que ens produeixen una sensació de plaer o satisfacció. Si bé encara no coneixem en profunditat les funcions cerebrals cognitives, conductuals i memorístiques –com recordar la bellesa a partir d’estímuls que no són necessàriament visuals, com l’olfacte– s’estan aconseguint avanços considerables en el camp emergent de la investigació en neurociència. Sabem, per tant, que una regió específica del cervell, l’escorça orbitofrontal medial, s’activa davant del que considerem bell o suggeridor, ja siga un paisatge, una peça musical, o un quadre. Aquesta és precisament la mateixa regió que regula la sensibilitat als resultats i és crucial en el procés de presa de decisions. Aquestes qüestions obrin la porta a moltes altres preguntes fascinants relacionades amb la bellesa i moltes altres àrees d’investigació per a les quals encara no tenim resposta. Quanta importància té la bellesa en l’elecció entre dues opcions? Com es pot influir en la percepció de la bellesa? Quina confiança podem atorgar als senyals de bellesa? Quines conseqüències tenen els estàndards de bellesa en les societats humanes?

Monogràfic especial sobre La bellesa en la natura. Instruccions per a l’enviament d’articles.

Data límit d’enviaments: fins al 25 de març de 2022.
Data prevista de publicació: volum 4, 2022.
Idiomes de recepció d’articles: català, espanyol i anglés.

Extensió: Entre 16.000 i 20.000 caràcters amb espais, referències incloses. Seguiu l’enllaç per a consultar les normes d’edició.

Metode Science Studies Journal està indexada en nombroses bases de dades com Scopus, JCR-Emerging Sources Citation IndexERIH PlusLatindex, entre altres.

Per a l’enviament d’articles és necessari registrar-se prèviament aquí (els autors de la Universitat de València han de registrar-se amb el nom d’usuari i contrasenya del correu de la UV). Una vegada que es dispose d’un nom d’usuari i contrasenya, es pot realitzar l’enviament de l’article des d’ací.

Dubtes: [email protected]

© Mètode 2021