Com seran els éssers humans del futur? Promeses i reptes del post-humanisme

Convocatòria per a la recepció d'articles

post-humanisme

El fenomenal progrés científic de les darreres dècades ha fet que la medicina estigui entrant en una nova etapa, propiciada per una revolució en la manera d’entendre i tractar les malalties. Amb els coneixements actuals, podem finalment anar a l’arrel del problema i dissenyar un tractament específic per solucionar-lo. I, el que és més innovador, podem començar a pensar en actuar sobre persones sanes, no tan sols per prevenir problemes de salut, sinó també per introduir millores a les seves capacitats i qualitats. Això obre la porta a un sèrie d’oportunitats úniques que la humanitat encara no s’havia plantejat mai: modificar-nos per fer-nos millors. Ja no es tracta d’esperar mil·lennis que l’evolució faci la seva feina, sinó introduir canvis immediats als nostres cossos (o als de la següent generació abans que neixin).

Els coneixements actuals en genètica, bioquímica, biònica, etc. fan que això estigui a punt de ser possible (o, en alguns casos, ja ho sigui) i hàgim de posar sobre la taula amb urgència un debat nou: Com seran els éssers humans del futur? Si apliquem tot el que sabem (i sabrem en les properes dècades) a millorar els nostres cossos, quin aspecte acabarà tenint la nostra espècie? Ens dirigim cap a un futur on a la Terra hi haurà una barreja d’éssers humans «naturals» i de modificats, el que alguns han anomenat post-humans? Quin impacte social i cultural tindria això? Acabarem creant una espècie diferent, potser fins i tot barreja d’ésser humà i màquina? S’han de prohibir les modificacions que no tinguin com a objectiu curar una malaltia o, al contrari, s’han d’encoratjar? Es pot aprofitar tot el potencial de la ciència en aquest tema sense caure en tots els problemes que poden crear? Podem assimilar aquests canvis que s’acosten i evitar que se’n faci un mal ús, o és millor evitar-ho per si de cas?

La ciència no s’atura i la societat corre el perill, un cop més, de quedar-se enrere. De fet, ja han nascut els primers éssers humans modificats genèticament, abans que hàgim pogut tenir aquest debat transversal sobre si és aquest el camí a seguir. Per això és important que tots comencem a discutir com abans millor com volem que evolucionin els éssers humans. Per aconseguir-ho cal que la gent estigui ben informada sobre els avenços més recents, que entengui el seu abast i les seves implicacions. Aquest monogràfic té com objectiu repassar l’estat de la qüestió i cap a on va, a més de plantejar una sèrie de dubtes ètics i morals que caldrà tenir present, amb l’esperança que això faci pensar una mica al lector quin futur ens espera.

 

Monogràfic especial sobre post-humanisme: Instruccions per a l’enviament d’articles

Data límit d’enviament: fins al 22 de març de 2021.
Data prevista de publicació: volum 4 de 2021.
Idiomes de recepció d’articles: català, espanyol i anglès.
Extensió: Entre 16.000 i 20.000 caràcters amb espais, referències incloses. Seguiu l’enllaç per a consultar les normes d’edició.

Mètode Science Studies Journal està indexada en nombroses bases de dades com ScopusEmerging Sources Citation IndexERIH Plus i Latindex, entre altres.

Per a enviar articles és necessari registrar-se prèviament ací (els autors de la Universitat de València han de registrar-se amb el nom d’usuari i contrasenya del correu de la UV). Una vegada que es dispose d’un nom d’usuari i contrasenya, es pot realitzar l’enviament de l’article des d’ací.

Dubtes: metodessj@uv.es

© Mètode 2020