COP25: El món davant l’emergència climàtica

Greta Thunberg i els nostres joves ens recorden que no podem continuar mirant cap a una altra banda. En cas contrari, els estaríem negant el dret a la vida. A ells, als nostres fills i filles. I per descomptat, a nosaltres mateixos.

Vivim una crisi que anomenem antropocè. N’estudiem els efectes ecològics, però les causes són socials: la destrucció de biodiversitat i cultures és l’herència del colonialisme que segueix per altres vies o que protagonitzen altres actors.

L’energia és la sang que mou la societat actual i un dels factors que ha contribuït decisivament a millorar la qualitat de vida de la humanitat. Aquest article aborda els reptes i oportunitats a què ens enfrontem en el desenvolupament de sistemes globals d’energia i destaca la importància de la interconnexió entre els debats sobre energia i clima.

María José Sanz (València, 1963), doctora en Biologia i directora del Basque Centre for Climate Change (BC3) des de 2016, és una de les expertes més reconegudes en canvi climàtic del nostre país.

Parlem amb Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador valencià, amb motiu de la presentació del seu llibre a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.

El Parlament Europeu acull la conferència «Climate Justice: Engendering the Energy Transition», una jornada dedicada a estudiar i debatre com afecta el canvi climàtic a les dones, però també sobre el paper de les dones com a agents essencials o motors de la transició energètica.  

Els humans, en concret, ens gelem o ens abrusem per sobre o per sota d’un miserable interval d’una vintena o trentena de graus. D’aquí la importància d’aquest sobtat escalfament global que pateix la Terra d’ençà de la Revolució Industrial.

Tenim prou indicis que l’impacte del canvi climàtic es deixa sentir al mar i que els efectes són encara més variats, globals i preocupants que hom no preveia.

Document sobre com les inversions cromosòmiques l’espècie Drosophila subobscura, l’estudi de les quals ha revelat que són bons indicadors del canvi climàtic i també útils per estudiar com els organismes s’hi poden adaptar.

Aquest article explora alguns dels aspectes socials, polítics i econòmics dels anomenats «escèptics» o «opositors» al canvi climàtic i com han marcat l'opinió pública en el context nord-americà.

Urgeix realitzar una reforma fiscal verda per afrontar el canvi climàtic, però hi ha qui argumenta que aquestes mesures són una càrrega desproporcionada per a les persones amb rendes baixes.