La Universitat de València apaga les alarmes sobre el coronavirus

Mireia Coscollà, Santiago F. Elena, Ron Geller i Fernando González-Candelas desmunten els mites sobre l'epidèmia 

coronavirus a la universitat de valència

Des de fa diverses setmanes el SARS-CoV-2 s’ha presentat davant la població mundial com si es tractara d’un personatge malvat de pel·lícula. Al costat de la seua expansió, les veus d’alarma han inundat els mitjans de comunicació i les xarxes socials fins a generar un estat col·lectiu de nervis fruit del desconeixement. Davant aquesta situació, el Parc Científic de la Universitat de València va reunir aquest dilluns un comitè d’experts per a aportar dades científiques i resoldre dubtes en un debat públic sobre la nova epidèmia de pneumònia COVID-19.

Mireia Coscollà, Santiago F. Elena, Ron Geller i Fernando González-Candelas, membres del Programa d’Investigació de Biologia de Sistemes Patògens de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (Universitat de València-CSIC), van ser els encarregats d’explicar de quina manera afecta el virus a Espanya, i resoldre els dubtes plantejats durant el debat sobre el coronavirus a la Universitat de València.

El SARS-CoV-2 pertany a la família dels coronavirus, causants de malalties humanes. Una de les seues particularitats és que té una taxa de mutació molt baixa a causa de la seua llargada: entre 26 i 32 quilobases enfront de les 10 quilobases habituals dels virus d’RNA —àcid ribonucleic—. Segons van destacar els experts, això és rellevant perquè produeix menys canvis en el seu genoma al llarg del procés epidèmic que altres virus que tenen una taxa de mutació més alta, per la qual cosa no s’hauran de desenvolupar tantes respostes immunitàries com en altres virus, per exemple la grip. El virus SARS-CoV-2 és el que pot produir la malaltia, anomenada COVID-19.

Zoonosi de ratpenat?

Els experts van explicar que qualsevol dels coronavirus emergents té un animal reservori: rosegadors, primats, ocells, equins… En un moment donat, el virus present en l’animal salta als humans i es replica en aquests. Aquest procés es diu zoonosi, una malaltia animal que és transmesa als humans. En el cas del SARS-CoV-2, a pesar que tot apunta al fet que es deu a una zoonosi de ratpenat, encara no s’ha trobat un virus prou semblant, però les probabilitats que provinga d’aquesta espècie són altes. El que encara no s’ha descobert és l’hoste intermedi, perquè les possibilitats barallades –com la serp o el pangolí– han anat descartant-se, segons va apuntar Santiago F. Elena, professor d’investigació del CSIC.

Coronavirus a la Universitat de València

Un moment del debat sobre el coronavirus a la Universitat de València./ Foto: Diana Moret

Afecta tothom d’igual manera?

Sabem que el virus SARS-CoV-2 es transmet a través de les gotes de la saliva en parlar o en esternudar o per les superfícies contaminades on el virus es deposita i roman actiu durant unes hores fins que es degrada per complet. Segons va exposar Fernando González-Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València, s’han trobat diferències entre els contagiats. «Dins dels casos de COVID-19, hi ha un biaix de mortalitat entre homes i dones, i joves i ancians», va afirmar. La distinció de sexe es deu al fet que els homes expressen més el receptor —ACE2—, la proteïna de la membrana cel·lular que el virus utilitza per a introduir-se en el nostre cos. Així, els homes ancians són un dels grups amb més risc de mortalitat pel COVID-19, sobretot quan s’associa a malalties respiratòries, cardiopaties o diabetis. I si un dels grups més sensibles són les persones de major edat, per què hi ha personal sanitari jove que ha mort pel virus? Segons González-Candelas, quan una persona jove s’infecta i desenvolupa una patologia que pot acabar amb la mort, el mecanisme de reacció del cos és molt diferent del que ocorre amb persones d’edat avançada: «Els joves tenen un sistema immunitari tan ben preparat per a una infecció que es desenvolupa una “tempesta de citocines” que acaba col·lapsant els seus pulmons per l’excés de resposta enfront d’una infecció nova, com ocorre amb alguns casos de grip», va explicar l’investigador.

La reinfecció és possible?

Ron Geller, investigador del grup de Biologia Viral de la Universitat de València, va apuntar que, en principi, hi ha poques possibilitats que es done una reinfecció per SARS-CoV-2, però si passa, el cos respondrà amb major immunitat que les anteriors vegades. Segons González-Candelas, hi ha articles que parlen de la possibilitat de reinfecció del virus, és a dir, pacients que han sigut donats d’alta i que al cap del temps tornen a donar positiu per a la prova diagnòstica del virus —PCR positiu— però encara no se sap si això correspon a una reinfecció o a la possibilitat que hi haja algun tipus de reservori no descobert que produïsca xicotetes quantitats de virus sense repercussions clíniques.

Hi ha hagut casos de COVID-19 sense detectar durant l’hivern?

Segons Mireia Coscollà, investigadora del Grup de Patogenòmica Bacteriana de la Universitat de València, és molt difícil que a Espanya hi haja hagut casos d’infecció durant els últims mesos de 2019, perquè totes les estimacions de datació de l’origen del virus se situen a la Xina a partir del mes de desembre. A més, la investigadora va explicar que també és difícil confondre el COVID-19 amb una altra infecció com la grip, ja que l’única cosa que tenen en comú és la febre alta però mentre una produeix mucositat i dolor muscular elevat, la nova infecció provoca sensació d’asfíxia. «Amb el COVID-19 aparentment no existeix dolor generalitzat muscular, per tant simptomatològicament no són fàcils de confondre», va comentar.

Hi haurà infecció a l’estiu?

La temperatura no és una garantia de disminució de la infecció. González-Candelas va explicar que existeixen coronavirus estacionals, però no sabem si el SARS-CoV-2 és un d’ells. És possible que la desaparició àmplia comunitària d’un virus es done durant l’estiu, però això no vol dir que siga conseqüència d’aquesta època de l’any, perquè també hi ha hagut casos de grip durant els mesos de juliol i agost, com l’epidèmia de grip de 2009. De totes maneres, encara no es tenen dades suficients per a comprovar si el nou virus s’extingirà amb la pujada de les temperatures.

Santiago F. Elena durant la seua exposició sobre el coronavirus a la Universitat de València./ Foto: Diana Moret

Quina és la preparació d’Espanya?

En aquesta etapa de l’epidèmia, la preparació consisteix a tenir clar d’on pot vindre la infecció, quins són els casos i com es poden diagnosticar amb fiabilitat, i tenir preparat el sistema sanitari per a acollir aquells pacients que el necessiten. Com a mesura informativa, el Ministeri de Sanitat ha publicat diversos documents destinats a informar de manera actualitzada sobre la situació i a marcar pautes a seguir davant l’epidèmia, destinats tant als professionals com a la ciutadania. Un dels objectius actuals és evitar la circulació comunitària del virus, com ocorre en altres parts del món com per exemple els Estats Units.

En aquest moment, la situació epidemiològica a Espanya està controlada, van assegurar els experts congregats al Parc Científic, que van afegir que mesures com la cancel·lació de grans esdeveniments s’han considerat inconvenients de moment. Encara que el comité d’investigadors espera que es desenvolupe un tractament que puga generar una resposta immunitària al SARS-CoV-2, González-Candelasva recordar que a finals de la dècada dels seixanta es pensava que s’havia acabat amb les infecciones. «Des de llavors hem tingut nous patògens desconeguts fins al moment, que no seran els últims», va explicar el catedràtic de Genètica, que va afegir que la societat actual no viu «en una caixa aïllada» i que la «globalització funciona en tots els sentits».

«La millor mesura antiviral seria tancar Twitter»

Santiago F. Elena va utilitzar aquesta frase per a denunciar la quantitat de notícies falses sorgides arran de l’expansió del SARS-CoV-2. En moments d’alarma, les xarxes socials i els mitjans de comunicació poden contribuir a la desinformació generalitzada i això entrebanca la comunicació científica i la possibilitat de prendre accions col·lectives per a fer front a l’epidèmia. Els experts van concloure el debat apel·lant al sentit comú de la ciutadania per a promoure l’ús de fonts fiables i evitar que s’esgoten les reserves de mascaretes de les farmàcies que, d’altra banda, no protegeixen davant del virus. Però, per si encara queden dubtes al voltant de les pseudo informacions que circulen per internet, l’OMS ha publicat un document on desmenteix tots els rumors més bojos sobre el SARS-CoV-2 que s’han comentat fins al moment.

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.