Cosmos: d’un viatge personal cap a una odissea espacial

cosmos1
National Geographic Channel

En 1980 un astrònom demostrà que la divulgació científica podia ser atractiva i entretinguda per a milions d’espectadors. Arrancant amb un «el Cosmos és tot el que és, o el que fou, o el que serà alguna volta», Carl Sagan (1934-1996) s’introduïa als televisors dels nord-americans per a parlar-los dels grans misteris de l’univers. Evocadors títols com «L’harmonia dels mons», «Cel i infern», «Blues per a un planeta vermell» o «Qui parla en nom de la Terra?» donaren nom a episodis de Cosmos: un viatge personal. El programa, que arribà a les llars espanyoles la nit del 15 de juliol de 1982 en l’horari estel·lar de TVE, aconseguí durant tretze capítols que els espectadors acompanyaren Sagan en un viatge a través del temps i de l’espai. El carisma del mateix Sagan i la seua habilitat per parlar de ciència amb un llenguatge televisiu comprensible, junt amb nous efectes especials usats per a mostrar amb tot detall la complexitat de l’univers i els temes musicals del grec Vangelis foren les armes per captivar l’audiència en una sèrie documental que no havia trobat fins ara un successor.

Trenta-quatre anys després del primer programa de Cosmos, la sèrie científica torna renovada, i simultàniament, a 180 països en 48 llengües diferents. L’estrena, ara amb el subtítol d’Una odissea de l’espai-temps, fou el 10 de març a través de tots els canals de Fox International Channels (FIC). Darrere seu hi ha la tenacitat de dos dels creadors de la sèrie original (el tercer era el mateix astrònom i científic): Ann Druyan, esposa del divulgador, i Steven Soter, astrònom, guionista i productor. Druyan ha estat 18 anys tractant de convèncer de la necessitat d’un nou Cosmos per al segle xxi, i la producció de National Geographic Channel ho ha fet realitat. Neil deGrasse Tyson, astrofísic i deixeble de Sagan, pilota la nau d’aquests tretze nous capítols, que es presenten com «una experiència transcendent: una visió del cosmos a la major escala que coneixem». El director del Planetari Hayden de Nova York pren el relleu de qui l’introduí en l’astrofísica per tractar d’atrapar de nou un públic meravellat per la ciència.

 

 

«El programa original aconseguí durant tretze capítols que els espectadors acompanyaren Sagan en un viatge a través del temps i de l’espai»

 

 

 

 

 

 

«Neil deGrasse Tyson pren el relleu de qui l’introduí en l’astrofísica per tractar d’atrapar de nou un públic meravellat per la ciència»

cosmos2National Geographic Channel  

 

«Visualment és molt bonica, té moments de gran impacte, i en contingut els gestos de complicitat cap a la Cosmos original li donen emotivitat»

Ángel Gómez Roldán

En el primer capítol, «Standing Up in the Milky Way», Neil deGrasse Tyson fa un repàs de la situació espai-temps del planeta Terra dins del cosmos i explica el lloc que ocupa en l’univers i en el calendari còsmic. A més, en la vessant històrica es parla de la figura de Giordano Bruno, convertit en màrtir de la ciència per la defensa d’idees heliocentristes. I no falten en el programa les referències a Carl Sagan, el pioner. Aquest primer episodi no ha deixat indiferents científics i divulgadors, como és el cas d’Ángel Gómez Roldán, divulgador científic i director de la revista Astronomía, que confessa que «sent honest, aquesta successora de Cosmos m’ha decebut un poc. Visualment és  molt bonica, té moments de gran impacte, i en contigut els gestos de complicitat cap a la Cosmos original li donen una emotivitat que m’ha recordat les sensacions que vaig tenir en veure la sèrie sent un adolescent. El tema és que a mi, personalment i a risc que semble un tòpic, Cosmos em marcà molt i fou decisiu en la meua forma d’entendre el món i en el meu desenvolupament professional –diu una persona que confessa dedicar-se a la divulgació de l’astronomia gràcies a Cosmos–. Això fa que les meues expectatives siguen segurament molt altes i estiguen condicionades per la meua experiència personal».

Francisco Román Villatoro, doctor en Matemàtiques, docent a la Universitat de Màlaga i divulgador científic al bloc La Ciencia de la Mula Francis, explica que en general li agradà el primer capítol del nou Cosmos, si bé com a divulgador científic diu sentir pena i afegeix que «a Neil deGrasse Tyson, com astrònom, li ha de donar vergonya la quantitat d’errors científics del primer capítol. L’excusa que el públic a que va dirigit no s’adonarà no em sembla bona. Jo esperava ciència rigorosa, no ciència dibuixada per artistes que no saben la diferència entre els anells de Saturn i el cinturó d’asteroides, o que mai han vist una fotografia del Sol, o a Plutó i els seus satèl·lits, o les recreacions artístiques fiables de la Via Làctia, per posar alguns exemples». A més afirma que «el millor llegat possible hauria sigut que Tyson assumís el control absolut i s’haguera dedicar en cos i ànima al nou Cosmos. Espere equivocar-me, però dins d’una dècada se seguirà parlant del Cosmos de Sagan i ningú se’n recordarà que una vegada Tyson realitzà una basta imitació. En el nou Cosmos no apareix el Neil que tothom admirem. El guió es menja al divulgador, i a mi m’hauria agradat veure l’autèntic Neil deGrasse Tyson».

Daniel Marín és un altre dels xiquets que decidí estudiar una carrera científica animat per les paraules de Sagan. Aquest astrofísic i divulgador científic, vàries voltes premiat pel seu bloc Eureka, confessa en la seua pàgina personal haver-se quedat sense paraules després de veure «Standing Up in the Milky Way». «Simplement impressionant. El nou Cosmos no és ni molt menys perfecte, per descomptat, però reté l’esperit original de la sèrie de Sagan. La sèrie és visualment espectacular, diria que fins i tot aclaparadora, però en cap moment abusa dels efectes com és habitual en els documentals actuals», continua en la seua entrada. I afegeix: «si aquesta nova sèrie serveix per a passar la torxa del coneixement als joves actuals, benvinguda siga. Una nova generació mereix gaudir de Cosmos com nosaltres vam fer en el seu moment». Aquestes són impressions que es desprenen de la primera entrega de Cosmos: Una odissea de l’espai-temps. Un viatge que tot just acaba de començar. Perquè com diu Ángel Gómez, tot i que assegura que aquest primer capítol no l’ha impactat, «crec que la sèrie promet. Les properes entregues ho diran».

Íngrid Lafita. Periodista (València)
© Mètode 2014.

 

 

«El millor llegat possible hauria sigut que Tyson assumís el control absolut i s’haguera dedicar en cos i ànima al nou Cosmos»

Francisco Román Villatoro

 

 

 

 

«Si aquesta nova sèrie serveix per a passar la torxa del coneixement als joves actuals, benvinguda siga. Una nova generació mereix gaudir de Cosmos»

Daniel Marín

© Mètode 2014

Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Revista Mètode, Universitat de València.