El CRISPR, present i futur de la investigació de l’albinisme
Lluís Montoliu exposa el potencial de les noves tècniques d'edició genètica
Pell nívia, ulls blavosos i pèl lletós. La manca de pigmentació és la imatge més representativa de les persones albines. Aquest tret, però, és d’allò més variable entre les més de 3.500 persones afectades per aquesta condició genètica només a l’Estat espanyol. Encara que menys coneguda, la veritable característica comuna entre els vora deu tipus d’albinisme que s’han descrit és la pèrdua de visió, i és que sense fòvea –zona de la retina on es concentren la major part dels fotoreceptors–, l’agudesa visual de les persones albines amb prou feines arriba al 10%.
«La veritable característica comuna entre els vora deu tipus d’albinisme que s’han descrit és la pèrdua de visió»
D’aquest defecte genètic en sap prou el doctor Lluís Montoliu (Barcelona, 1963), convidat per l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (ISS La Fe) el passat dimecres, 22 de juny, per a exposar els avanços dels seus projectes des de la introducció de les noves tecnologies d’edició genètica en una xarrada precedida per l’exposició del balanç anual del centre, amb la participació del director de l’IIS La Fe José María Millán, la gerent del Departament de Salut Mónica Almiñana i la directora general dIinvestigació, Tecnologia i Qualitat de la Generalitat Valenciana Ana María Ávila. Membre del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC i professor en la Universitat Autònoma de Madrid, el doctor Motoliu ha dedicat la seua tasca a l’aplicació de les tecnologies transgèniques en l’estudi de malalties rares des de finals dels anys noranta. Ara, escollit president de la Societat Europea d’Investigació de Cèl·lules Pigmentàries (ESPCR) i membre actiu de l’associació espanyola d’albinisme ALBA, treballa en la investigació d’aquesta condició genètica i en el desenvolupament de teràpies que puguen facilitar la vida d’aquest col·lectiu.
Lluís Montoliu, en el saló d’actes de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe. / Fotografia: Andrea Casas
En el laboratori del doctor Montoliu, els ratolins en són els protagonistes des de fa anys. Amb ells ha dissenyat models mutants que li han servit per a definir els diversos tipus d’albinisme i observar el seu comportament com si es tractara dels mateixos pacients. El seu ús, va dir, és «indispensable» per a avançar en el desenvolupament mèdic i «tot un privilegi» que cal aprofitar de valent, però per a aconseguir-ho, la modificació genètica tradicional es queda curta. Aquestes tècniques funcionen d’acord amb l’atzar, i les modificacions desitjades ocorren una vegada per cada milió. Avui dia, però, l’equip de Montoliu ha aconseguit superar aquests entrebancs de la mà d’una tecnologia amb segell espanyol: el CRISPR (repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment espaiades, segons les seues sigles en anglés), una «revolució biotecnològica només comparable al descobriment de la reacció en cadena de la polimerasa».
Tal com va explicar Montoliu al públic que va omplir de gom a gom el saló d’actes de l’IIS La Fe, la tècnica CRISPR d’edició genètica permet fer experiments de manera més ràpida perquè aconsegueix seccionar el ADN just en el lloc desitjat. Un tall que permet, per una banda, inactivar el gen en qüestió «amb una facilitat sense precedents», i per altra, editar-lo afegint una seqüència nova «de la mateixa manera que es corregeix una paraula en un processador de text». Aquesta tecnologia, «senzilla, simple i fins i tot bella» en paraules de Montoliu, ha dotat als laboratoris d’una agilitat que permet enllestir «en quatre o cinc mesos projectes que abans podrien allargar-se fins a l’any i mig».
L’aportació principal del CRISPR a la investigació de malalties rares ha sigut la possibilitat de dissenyar «ratolins avatar», animals de laboratori que reprodueixen exactament les mutacions d’un pacient concret per a poder comprendre cada cas de manera específica més enllà dels models genèrics, una possibilitat temporalment inabastable mitjançant les tècniques convencionals. Aquests avatars són indispensables per a estudiar una condició tan genèticament heterogènia com l’albinisme, relacionada amb una vintena de gens, i obren la porta al desenvolupament de teràpies i tractaments que s’adapten a les necessitats de cada persona.
Lluís Montoliu: «El futur de la investigació passa per l’ús del CRISPR; el límit d’aquesta ferramenta és la imaginació»
Montoliu, però, no es conforma amb açò, i és que tal com estan demostrant alguns laboratoris, el potencial de l’edició genètica és encara major. Gràcies al CRIPSR s’han aconseguit modificar cèl·lules no solament embrionàries, sinó també adultes, per a tractar malalties com la distròfia muscular de Duchenne o més recentment la corea de Huntington. No és doncs desgavellat pensar en el desenvolupament de teràpies genètiques somàtiques per a corregir, per exemple, la deficiència visual de l’albinisme. Malgrat aquestes possibilitats, el doctor es va mostrar cautelós a l’hora d’encimbellar el CRISPR perquè, assegura, «encara cal perfeccionar la tècnica». «Aquestes edicions produeixen al·lels mutants addicionals que cal aprendre a segregar, i la proteïna lligada, la Cas9, és tan gran que pot desencadenar reaccions immunològiques; cal buscar alternatives». Tot i que l’eficiència de la tècnica encara té marge de millora, Montoliu va deixar ben clar que «el futur de la investigació passa per l’ús del CRISPR; el límit d’aquesta ferramenta és la imaginació».
