| © Marina Sanjuán David Comas i Joan Brines, els dos participants del Bar de Ciències, dedicat a Darwin i la medicina. |
||
|
El passat 12 de febrer, Charles Darwin hauria celebrat el seu 204 aniversari. Aquest naturalista anglès va deixar com a llegat la brillant teoria de l’evolució mitjançant el mecanisme de la selecció natural, un obsequi intel·lectual que encara hem d’agrair-li, perquè va revolucionar i enriquir la ciència i es manté vigent als nostres dies. Per aquest motiu, la Universitat de València ha organitzat una celebració especial, omplint la setmana d’activitats en honor al Dia Darwin. La primera d’elles va ser el Bar de ciències que l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) va organitzar el dia 13, un debat titulat El meu metge hauria de saber d’evolució?. Com en cada sessió, la filosofia d’aquest Bar de ciències és presentar la ciència sense ornaments, en un debat entre iguals, i per tal d’aconseguir-ho el públic s’ha de sentir com a casa. No cal preocupar-se, perquè el tènue i pròxim ambient de l’Octubre ajuda als assistents a sentir-se còmodes. I comença el diàleg. Joan Brines i David Comas són els contertulians, els invitats d’honor d’aquesta reunió. «El metge és un ésser fonamentalment antinatural i antiselecció natural». Aquesta és la primera afirmació de Joan Brines, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de València. Gràcies a l’acció de la medicina, explica Brines, la selecció natural no té carta blanca a la nostra societat, de manera que els diferents individus obtenen les mateixes oportunitats de tindre descendència. El doctor aprofita per criticar la veneració per les causes naturals, en contraposició al temor que impliquen les intervencions «artificials» a l’entorn, com ara algunes tècniques mèdiques. L’ambient primitiu, natural i idíl·lic, ja no existeix, recorda Brines. «El nostre entorn natural és el de la medicina, la higiene i la cultura. I estem adaptats a ell». L’exemple irònic que posa aquest doctor diverteix l’auditori: els miops. Els avanços mèdics actuals fan que la gent que pateix miopia -tret que suposaria un desavantatge davant individus de la mateixa espècies, en termes evolutius- tinguen les mateixes possibilitats de procrear que els no miops. Aleshores, permetent això, no estem anant en contra de la selecció natural? La innocuïtat de les intervencions queda palesa amb aquest exemple, ja que la «propagació» dels miops no és un problema al nostre entorn. Gràcies a la medicina, explica Brines, «la diferència existeix i no ens fa ni millors, ni pitjors». La paraula és ara de David Comas, professor d’Evolució Humana i Salud al Grau de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra. El seu testimoni resulta imprescindible per respondre a la pregunta que es planteja a la sessió: «El meu metge hauria de saber d’evolució?». Un sí rotund és la resposta del contertulià: «No podem entendre la malaltia sense saber la seua història, la seua evolució». I és que l’evolució influeix en tots els organismes, també els patògens, causants de malalties. Un exemple molt clar és el virus de la grip, per al qual cada any s’ha de sintetitzar una nova vacuna, perquè aquest adquireix resistències, és a dir, evoluciona. Una vegada dibuixades aquestes idees en les breus intervencions, el micròfon canvia de mans i navega per l’auditori. Un braç s’alça, demanant la paraula i planteja el primer dubte: quan aquests estudiants de medicina que saben d’evolució desenvolupen «l’ofici de curar», quines aplicacions tindrà aquesta teoria en la seua feina? David Comas pren la paraula: «Tindran al seu abast més eines per diagnosticar malalties. Podran interpretar millors els estudis genètics i saber quins fàrmacs són més apropiats segons les variants genètiques de cada pacient. La medicina personalitzada està per arribar». La conversa continua ininterrompudament i moltes mans continuen en l’aire quan s’anuncia la fi del debat. Entre els assistents, la majoria joves estudiants de Medicina, el Bar de ciències sembra nous dubtes sobre les aplicacions mèdiques de les teories del jove Darwin, que com ells es va fer preguntes i va sentir curiositat pel món que ens envolta. Ara, però, és hora de marxar, tot i que l’aniversari de Darwin no ha fet més que començar a la Universitat de València. Marina Sanjuán Sánchez. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València. |
«El virus de la grip obliga als metges a sintetitzar una nova vacuna cada any, perquè aquest adquireix resistències, és a dir, evoluciona»
«La medicina fa que la selecció natural no tinga carta blanca a la nostra societat, de manera que els diferents individus obtenen les mateixes oportunitats de tindre descendència»
|
|
