Els dinosaures en el segle XXI

En les darreres dècades la paleontologia de dinosaures ha experimentat un notable creixement al País Valencià gràcies al fet que importants jaciments de comarques com Els Ports i Els Serrans han sigut treballats i adequats mitjançant contínues excavacions i actuacions de diferent tipus. Algunes de les entitats erigides a l’ombra dels importants jaciments de dinosaures valencians i d’altres fòssils treballen ara més que mai de manera conjunta amb l’objectiu de potenciar el patrimoni paleontològic valencià.

En el marc de l’exposició «Els nostres dinosaures», organitzada per la Ciutat de les Arts i les Ciències i la Universitat de València, els dies 19 i 20 d’octubre es van celebrar unes jornades dedicades a les tradicionals màximes icones de la paleontologia: els dinosaures. El simposi es va desenvolupar seguint la línia traçada pels recents moviments de les entitats valencianes relacionades amb la paleontologia, com la creació de la Xarxa de Museus de Paleontologia de la Comunitat Valenciana.

Les conferències i debats que es pogueren escoltar a l’auditori Santiago Grisolía del Museu Príncipe Felipe van convocar representants de diferents esferes de la paleontologia: investigadors, divulgadors, així com gestors i professionals de diferents institucions museístiques i paleontològiques. Aquesta diversitat de ponents és un reflex de les temàtiques abordades en les jornades, que van pivotar al voltant de la relació entre els fòssils de dinosaures i les persones, i la visió que han donat les arts –i especialment el món audiovisual– d’aquests animals.

Dinosaures de pel·lícula

Així ho va fer José Luis Sanz, catedràtic de Paleontologia de la Universidad Autónoma de Madrid, qui va analitzar el tractament que han rebut els dinosaures per part dels mitjans de comunicació audiovisuals. «Els dinosaures sempre han format part de la nostra cultura de manera indirecta», va explicar Sanz amb alguns exemples com les petjades de dinosaures de La Rioja –que antigament la imaginació popular associava a les petjades del cavall blanc de l’apòstol Santiago en una batalla–, o el mite del dragó –basat en troballes de grans ossos de dinosaures i d’altres animals prehistòrics en l’antiguitat. Però aquesta relació entre la cultura popular i aquests rèptils s’ha anat modificant al llarg de la història. Segons José Luis Sanz, el paradigma dels dinosaures ximples, maldestres i pràcticament deformes de les antigues pel·lícules d’aventures i ciència ficció ha sigut substituït pel paradigma dels dinosaures hàbils i letals, especialment a partir de Jurassic Park. «Spielberg buscava una pel·lícula d’animals, no de monstres», assenyalà Sanz. I, per concloure, va afirmar: «En aquesta pel·lícula s’empren termes com contracció post mortem o cavitats pneumàtiques, quelcom impossible de veure en les pel·lícules del vell paradigma».

Els dinosaures en el Mediterrani

Les dues taules rodones d’aquestes jornades van servir per a escenificar i explicar aquest treball conjunt. Sota el títol «Els dinosaures en el Mediterrani en l’era Mesozoica», la primera va girar al voltant del treball d’investigació i de divulgació que s’està realitzant en els municipis d’Alpont i de Morella, dues localitats claus en l’estudi dels dinosaures valencians. Aquest debat va estar moderat per Anna García Forner, conservadora del Museu de Geologia de la Universitat de València i delegada del rector per a la direcció del Museu d’Història Natural de la Universitat de València que s’inaugurarà pròximament al campus de Burjassot-Paterna. Maite Suñer, del Museu Paleontològic d’Alpont, va començar amb una detallada explicació del treball paleontològic desenvolupat a l’àrea d’Els Serrans, mentre que José Miguel Gasulla i Francesc Gascó, dos paleontòlegs amb una àmplia experiència investigadora en els dinosaures de Morella, van fer el mateix amb els fòssils d’Els Ports. José Miguel Gasulla va començar recordant la figura de José Vicente Santafé Llopis, recentment mort, persona fonamental en la paleontologia valenciana i partícip del treball a Alpont i Morella durant les últimes dècades.

A banda dels problemes de recursos o de la llunyania als centres d’investigació i malgrat que els nostres dinosaures també són objecte d’estudis paleobiològics, els ponents van coincidir en assenyalar que el desconeixement del nostre patrimoni paleontològic per part dels valencians és una de les principals problemàtiques de la paleontologia de dinosaures a la Comunitat Valenciana. En paraules de Francesc Gascó, investigador i actiu divulgador: «la gent que visita museus o mira pel·lícules de dinosaures té la sensació que aquestes troballes es produeixen en excavacions llunyanes i oblida que al nostre territori també hi ha dinosaures». En aquest sentit, Maite Suñer va lamentar que molts valencians no coneixen el Morelladon o el Turiasaurus. Gasulla assenyalà que aquest desconeixement es pot fer extensible a la biologia d’aquests animals reconeixent que «alguns professors que visiten els museus de Morella amb els seus alumnes encara se sorprenen quan senten que les aus també són dinosaures».

Francesc Gascó també va fer referència a la llacuna intermèdia que existeix en les obres de divulgació sobre dinosaures per la qual «en les llibreries només trobem llibres de divulgació destinats a adults o als xiquets», una situació que provoca la pèrdua de molts possibles aficionats joves a la paleontologia. Malgrat totes aquestes dificultats, el director d’estratègia territorial de l’Agència Valenciana de Turisme, Josep Gisbert, va valorar positivament el treball conjunt entre l’Administració i els professionals de la paleontologia amb l’objectiu de potenciar alternatives turístiques basades en recursos del món rural, com la iniciativa «Camins de dinosaures», una marca creada per a agrupar els nombrosos jaciments d’icnites i ossos de dinosaures del País Valencià.

Com han de ser els museus?

La segona taula rodona, amb el títol «El futur de la paleontologia local en l’àmbit dels museus», va comptar amb la participació de representants de tres centres paleontològics: Andrés Santos, de l’Institut Català de Paleontologia, Ainara Aberasturi, del Museu Paleontològic d’Elx, i Margarita Belinchón, del Museu de Ciències Naturals de València. Aquest debat va estar marcat per una anàlisi de l’estat actual dels museus a escala general amb protagonisme per l’ús de les noves de tecnologies i pel paper del museu en la societat. «Després d’un període en el qual importaven més les animacions i les il·lustracions, la peça exposada ha tornat a ser el més important dels museus», explicava José Antonio Gordillo, divulgador científic de la Ciutat de les Arts i les Ciències. En aquesta mateixa línia, Andrés Santos va apuntar que «es pensava que les noves tecnologies substituirien els museus de ciències naturals, però ambdues coses s’han sabut combinar». El paper dels museus en la vertebració del territori no és circumstancial, com explicava Margarita Belinchón: «tots els museus han de ser propers socialment i geogràficament a les persones i la ciutadania ha d’esdevenir guardiana del seu patrimoni». Per a Ainara Aberasturi «els museus han de generar debats i fomentar una societat crítica», i, en definitiva, s’ha de treballar per enfortir la relació entre els museus i les persones.

Les jornades van finalitzar el dia 20 d’octubre amb una activitat destinada als més menuts, durant la qual els xiquets i les xiquetes interessats en la paleontologia van poder preguntar tot el relacionat amb els dinosaures a Francisco Ortega Coloma, un professional de la paleontologia amb experiència també als jaciments valencians. «Quins animals convivien amb els dinosaures?» o «eren intel·ligents els dinosaures?» van ser algunes de les qüestions que va respondre el paleontòleg de la UNED en aquesta trobada que va congregar vora un centenar d’escolars.