Dones, ciència i Twitter

dones-twitter
Miguel Lorenzo

Recentment, la web de Mètode va publicar un article on presentàvem un llistat dels científics més seguits a Twitter, elaborat per la redacció de Mètode. El llistat, tal i com advertíem en el propi text, no era un llistat exhaustiu i s’havia realitzat de forma no sistemàtica, buscant en llistes de ciència, en comptes d’organismes públics de recerca i d’ensenyament, etc. L’article, en una espècie de joc, invitava els nostres lectors a proposar-nos nous noms per anar completant el llistat.

De seguida, una de les coses que vau detectar ràpidament va ser la poca representació de dones en aquest llistat (en la primera versió, només apareixia una, Esther Samper). I la polèmica ha anat creixent fins l’elaboració d’un llistat alternatiu conformat exclusivament per dones i amb uns criteris diferents. Era una circumstància que nosaltres també havíem advertit, i sobre la qual obríem algunes preguntes en l’article. De les propostes que ens vau fer arribar, moltes feien referència a divulgadores molt conegudes en la xarxa social que no eren l’objecte de l’article, però. Ens volíem centrar en investigadors i investigadores en actiu que publiquen en revistes científiques d’impacte. I, per establir un criteri, encertat o no però que permetia fer una selecció, que tingueren més de un miler de seguidors. Preteníem obrir una reflexió a partir d’un article publicat a Science, que analitzava la relació entre seguidors en twitter i l’índex h (que es realitza tenint en compte les citacions dels articles científics).  El debat ens semblava més que interessant. Ens preguntàvem si es podia criticar a un investigador o a una investigadora per tenir molts seguidors a les xarxes socials. Des de Mètode, sempre hem potenciat que els mateixos científics s’involucren en tasques divulgatives, i articles on es critiquen els investigadors i investigadores més populars ens semblava que no ajudava a potenciar la participació de l’àmbit científic en les xarxes.

El cert és que al llarg del cap de setmana, vam rebre també propostes de nous tuiters científics, tant dones com homes, que vam afegir al llistat actualitzat. D’un llistat de 19 tuiters i una tuitera, passàrem a un de 25 tuiters i 5 tuiteres. Segurament es podria ampliar el llistat de científiques tuiteres, però també es podria ampliar el de tuiters.

En cap moment asseguràvem que no existeixen dones tuiteres i científiques, i deixàvem el llistat obert a suggeriments i propostes. Però el que és cert és que, tal i com analitzàvem en el nostre monogràfic sobre dones i ciència, les dones encara es troben menys representades que els homes en tots els àmbits de la nostra societat. No és una justificació a la no inclusió inicial d’aquestes dones, que com es veu fan un treball constant de comunicació de la ciència a través de les xarxes. Però sí que és una qüestió que enllaça amb algunes de les preguntes que obríem en el text, i que per la polèmica del llistat incomplet no s’han analitzat en la seua justa importància.

L’article pretenia ser una reflexió sobre la dificultat de compatibilitzar les elevades exigències de publicació en revistes d’impacte per als investigadors amb una necessària tasca de comunicació en l’àmbit de les seues disciplines.

Lucía Sapiña. Observatori de les Dues Cultures. Revista Mètode.
Anna Mateu. Cap de redacció de la Revista Mètode.
© Mètode 2014.

© Mètode 2014

Cap de redacció de la revista Mètode.

Observatori de les Dues Cultures, revista Mètode.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València. És membre de l’Observatori de les dues cultures, grup d’investigació pluridisciplinari de la Universitat de València que analitza les relacions entre periodisme i ciència. Actualment, la seua recerca se centra en la comunicació del càncer, tant en la premsa com en les xarxes socials.