Ciència per a trencar estereotips de gènere

El Jardí Botànic organitza la tercera edició del cicle «Dones i Ciència»

Dones i ciència al Botànic

Hi ha un cervell masculí i un femení? Per què les matemàtiques semblen difícils? De què serveix ser botànica? Quins entrebancs es troben les dones en la carrera científica? Preguntes com aquestes són les que es van respondre durant la tercera edició del cicle «Dones i Ciència al Botànic», que, a més a més, va establir línies de debat sobre el camí que hauria de prendre la investigació científica actual i la renovació pedagògica des de l’escola fins la universitat per aconseguir una ciència amb més dones i més humana.

El Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir, un any més, el cicle que organitza amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Així, des del dimarts 11 fins el dijous 14 de febrer, el Jardí va rebre la  visita d’expertes de disciplines molt diferents que s’hi van reunir per a parlar de la seua professió i de la manera com viuen la ciència.

D’esquerra a dreta, Ana Juan i Carmen Agustí, dues de les participants en el cicle «Dones i Ciència al Botànic». / Foto: Diana Moret i Soler

Ana Juan, botànica i professora de la Universitat d’Alacant, va inaugurar el cicle i va explicar que al llarg de la seua carrera ha hagut de sobreposar-se a situacions difícils pel fet de ser dona: «Després que els homes se m’acostaren en la muntanya, vaig deixar de gaudir de les meues eixides durant un temps. Però vaig arribar a la conclusió que ningú ho faria per mi. Així que vaig continuar anant a per plantes sola fins que vaig superar la por i vaig acabar la tesina». Finalment, la professora Juan va voler destacar el paper de sa mare a l’hora de donar suport als seus projectes com a científica, fins al punt que va reconèixer que sense ella mai no hauria estat botànica.

Amb aquest agraïment, la professora de la Universitat de València Carme Agustí  va agafar el relleu de la xerrada i va començar la seua intervenció recordant les seues companyes d’investigació sobre la síndrome de Rett, una malaltia del desenvolupament neuronal que afecta a les xiquetes i provoca la mort dels xiquets abans de nàixer. Va haver tres punts clau el seu discurs: ciència més «humana», més investigació en malalties per a persones de curta edat i major recolzament institucional per a fer avançar la ciència.

I aquesta distinció entre pacients homes i pacients dones va ser la que va recollir Dolors Corella en la seua intervenció, on va parlar sobre la nutrició personalitzada enfocada a la dona. La catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València investiga l’ús de l’alimentació per a lluitar contra el determinisme genètic i les malalties hereditàries com l’obesitat o el càncer. Es poden aturar problemes de salut només a través de l’alimentació? Segons la professora Corella, si es realitza una dieta en funció de les característiques genètiques de cada pacient, pot ajudar en el tractament i obre la porta a una medicina que centra el focus en les característiques individuals i no en estudis, generalment fets en homes, o mitjanes que no s’adapten als casos particulars, estudis generalment fets amb homes.

Més dones i menys prejudicis

Una de les frases més repetides durant el cicle va ser que es necessiten més dones en la ciència, i envers això, María Asunción Menargues, professora de l’àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals de la Universitat d’Alacant, va presentar el seu projecte «Ciència en Acció per a les escoles del segle XXI». Segons va explicar, les professions tècniques i les matèries de ciències comencen a rebutjar-se des de l’escola, especialment per les xiquetes, perquè els propis professors no se senten segurs per a impartir els coneixements científics als seus alumnes.

Dones i Ciència al Botànic

M. Asunción Menargues va participar en el cicle «Dones i Ciència al Botànic» per parlar del seu projecte «Ciència en Acció per a les escoles del segle XXI». / Foto: Diana Moret i Soler

El projecte didàctic representa una renovació pedagògica que suposa aplicar la teoría a través d’experiments a l’aula i utilitzar les fórmules de manera pràctica. Així, la científica va plantejar l’aprenentatge a través de la construcció de coneixement i no de la memorització. Segons la professora Menargues, aquesta manera d’ensenyar ha causat una molt bona acceptació en els col·legis amb els quals ha treballat. Perquè són aquests projectes els que acosten la ciència als infants i trenquen les barreres d’assignatures com matemàtiques o física, incompreses tantes vegades a les aules.

En la taula rodona «La bretxa de gènere en ciència», activitat coordinada per la revista Mètode, les expertes van reivindicar la necessitat de vèncer els estereotips construïts al llarg de la història i els prejudicis contra la dona com a forma de combatre les desigualtats en la ciència. Cinc expertes de diferents àmbits van tractar la problemàtica de gènere en el seu camp. Hi participaren Pas García, catedràtica d’Òptica de la Universitat de València; Mònica Bolufer, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València; Carla Sanchis, professora de Psicobiologia de la Universitat Jaume I de Castelló; i Anna Mateu, cap de redacció de la revista Mètode, moderades per la periodista Kristin Suleng. Les participants van fer aportacions sobre temes com la dona actual com a construcció social i els valors de la família o l’amor, l’evidència que no hi ha un cervell masculí o un de femení, o la importància d’humanitzar als científics i fer divulgació per a crear referents femenins en la societat.

Dones i Ciència al Botànic

Signatura de Lynn Margulis en el Llibre de Visites del Jardí Botànic de la Universitat de València, amb motiu de la seua visita a València el 1998. / Foto: Jardí Botànic de la Universitat de València

Les jornades «Dones i Ciència al Botànic» van acabar amb la projecció de la pel·lícula sobre la biòloga Lynn Margulis, Symbiotic Earth: How Lynn Margulis rock the boat and started a scientific revolution. En el llargmetratge, la reconeguda científica exposa la seua visió de la vida i de la ciència com a mecanisme evolutiu interconnectat i cooperatiu, davant la visió exclusivament mecanicista de la vida que hi havia durant el segle XX, parer que la va portar a ser rebutjada per una part de la comunitat científica.

Un any més, la setmana per reivindicar el paper de la Dona i la Xiqueta en la Ciència s’acomiada amb propòsits per a l’any que ve: acostar la ciència a la societat a través de la divulgació per poder normalitzar-la, compartir-la i construir-la de manera més lliure i igualitària per a tothom.

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.