«Dones i homes són igualment capaços de contribuir a l’excel·lència intel·lectual, científica i tecnològica». Amb aquesta premissa va nàixer en 2001 l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT). AMIT-MuCVal és el node que inclou la Comunitat València i Múrcia, que col·labora amb diverses entitats i participa activament en òrgans d’assessorament i amb les unitats d’igualtat de les universitats, entre d’altres activitats.
Encara avui, vint anys després de la seua creació, es justifica la necessitat d’aquesta associació davant de les qüestions no resoltes que encara hi trobem. Per tot això, des d’AMIT, i des del seu node AMIT-MuCVal, treballem «per a augmentar el nombre de dones en diversos àmbits», tal com ho recullen els nostres fins fundacionals, i no menys important, reclamem la nostra paritat en tots els àmbits de la ciència.
Davant de la celebració del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, oferim un repàs d’algunes d’aquestes qüestions encara pendents en les quals és necessari continuar treballant.
1. La construcció dels rols de gènere en la societat occidental
Partim del procés de socialització diferencial (que comença inclús abans del naixement), incloent-hi jocs i joguets, la influència de la família, l’entorn social i del procés educatiu, que duu al desenvolupament diferencial d’habilitats i conductes que, al seu torn, condueix als rols diferencials en la vida privada. I que duu a les possibilitats i expectatives diferencials –objectives i subjectives– en l’elecció de carreres, llocs de treball en general, etc.
2. Invisibilització i obstacles
La identificació, des de fa anys, de com es transmeten els estereotips de sexe en els llibres de text, en les actituds diferencials de professores i professors, dels equips d’investigació cap a les xiques i els xics, ens endinsa en les múltiples invisibilitzacions.
En primària i secundària s’ha posat de manifest l’absència de referents femenines, que serviria d’identificació i estímul perquè xiquetes i adolescents s’acosten a les carreres STEM. Les científiques no apareixen en els llibres de text, com tampoc hi ha exemples o exercicis que tingueres més a veure amb la vida quotidiana.
En aquest aspecte, l’any passat AMIT va realitzar la campanya #NoMoreMATILDAS per a traure a la llum a tantes dones científiques menystingudes, a les quals es va usurpar els seus descobriments, les seues tesis doctorals, etc. Aquesta història no és recent, a les astrònomes del segle XVIII, per posar un exemple, ja els furtaven l’autoria el pare, el germà, l’espòs…
Segons dades de l’ONU, menys del 30% de professionals de la investigació són dones. Segons les últimes dades disponibles del Ministeri d’Educació i Formació Professional, en el curs 2018/2019 el 55,2% dels matriculats en grau eren dones, però les disciplines no estan distribuïdes de forma uniforme: mentre que en Enginyeria eren el 24,8%, en Ciències de la Salut representaven el 70,3%.
A més, durant la carrera acadèmica o investigadora, les dones es van despenjant per diverses circumstàncies. És l’anomenat sostre de vidre, present també en altres sectors de la societat.
En l’àmbit més específic d’AMIT MucVal, on les sòcies són docents i investigadores, es pateixen moltes invisibilitzacions. AMIT MucVal detecta, analitza, denuncia i proposa alternatives a qüestions molt diferents. De vegades hem assenyalat la baixa o inexistent presència de dones científiques en taules redones i panels científics als organitzadors d’aquests actes.
3. Llenguatge inclusiu
El llenguatge construeix la realitat, un univers de discurs en masculí exclou les dones psicològicament i sociològicament. L’ús impenitent del genèric masculí té conseqüències que coneixem molt bé: el discurs es dirigeix als homes i les dones no se senten apel·lades.
Les institucions públiques que són les que haurien de tenir un comportament exemplar no sempre estan a l’altura i, tot i els esforços realitzats, ens trobem amb convocatòries d’ajudes, premis, etc., que continuen sense utilitzar el llenguatge inclusiu.
Un exemple recent, els Premis Jaume I: anys enrere ens vam reunir amb els organitzadors per mostrar-los la baixa presència de dones premiades i, també, que les convocatòries havien de ser en llenguatge inclusiu.
Hem anat avançant, però en la nova convocatòria de premis 2022, el llenguatge continua sent no inclusiu. Els Premis Jaume I, aparentment, es dirigeixen a candidats, premiats, empresaris, etc.
4. Les dificultats en la promoció i desenvolupament de la carrera docent i investigadora
Segons dades de l’Eurostat, en 2018 en la Unió Europea només el 16,6% dels llocs de direcció en les empreses són dones, el 14,3% a Espanya. Quines són les causes de la infrarepresentació de les dones en càrrecs de decisió? Per què aquesta distància entre l’inici de les carreres i els llocs que arriben a ocupar?
Ací sorgeixen les contradiccions entre el model de ciència i el model de societat, afloren les discriminacions sexistes entre la divisió encara dicotomitzada espai públic versus espai privat. La conciliació entre vida pública i privada sembla que continua sent més important per a dones que per a homes, productes ambdós de la socialització diferencial. El repartiment de tasques en la parella, i també en la família (les cures en general continuen sent atribuïts i assumits per les dones). En una enquesta de l’ús del temps de l’INE de l’any 2010, el temps dedicat a la llar i a la família era quatre vegades superior en dones que en homes. Hem detectat i analitzat que açò implica unes conseqüències emocionals per a les joves investigadores o docents, tenen dificultats amb l’exigència de mobilitat, retarden la maternitat, la interrupció i retorn als seus llocs de treball frena també la seua promoció, etc. L’exercici de la maternitat produeix efectes negatius que s’observen en la bretxa salarial, així com en el retard de la promoció.
La millor valoració de la vida privada obeeix a la conformació diferencial que s’ha originat en el procés de socialització. Els aspectes psicològics són també molt importants en analitzar les dificultats d’integració de les dones en el model masculí de ciència. Les dones experimenten, per exemple, la síndrome d’impostura: la baixa autoconfiança es compensa amb assumir més i més treball. En la dificultat per a prendre decisions (ja que la seua comprensió de l’organització de l’equip és més horitzontal que vertical).
Cal observar qui fa què en un equip d’investigació. Sovint es tendeix a ocupar a les dones en les tasques menys qualificadores.
5. Violència i assetjament
Fins ara no s’havia focalitzat molt l’assetjament en aquests àmbits. Hi ha diversos tipus d’assetjament: el directe té lloc quan s’ofereix promoció laboral o curricular a canvi de favors sexuals. Però també compten els tocaments, les insinuacions, les mirades, els tons de veu, les bromes sexuals i, molt important, ja que redunda en l’autoestima de les dones, els menyspreus: ja siga relatius a la capacitat d’aquestes per a dedicar-se a la ciència, ja siga relacionades amb la suposada impossibilitat de dedicació de les mares per haver d’atendre els fills.
Sí són ben coneguts els abusos de professors a alumnes i becàries, cada vegada més denunciats i reconeguts. Però de les investigacions de camp, com ara paleontologia o arqueologia, en tenim poques dades.
