Dones en Ciència: el repte constant de l’equiparació

La situació de les dones investigadores i els obstacles de gènere que es troben en les institucions científiques van ser analitzades en la taula rodona Superant els reptes de gènere en Ciència celebrada dins del XXXVIII Congrés de la Societat de Bioquímica i Biologia Molecular que va tindre lloc al museu de les Ciències Príncep Felip de València del 7 al 10 de setembre. I és que, malgrat la igualtat legislativa, la promoció de la dona científica és més complicada a mesura que avança la seua carrera professional. Un seguit de micro discriminacions fan que, tot i que el nombre de dones amb estudies de postgrau siga superior al dels homes, la seua presència siga molt minsa en els nivells més alts de l’escala investigadora o de la docència universitària.

Capitolina Díaz, presidenta d’AMIT (Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues), va assenyalar que aquests obstacles són reals i que el mèrit i la capacitat no es valoren de manera semblant quan s’apliquen a homes o a dones. Segons dades de la Unió Europea, les dones representen entre el 40 i 60 % de persones amb estudis de postgrau, mentre que el nombre de dones que ocupen un lloc de treball com a investigadores se situa en el 33%. Aquest percentatge es redueix encara més, fins el 15%, quan es tracta d’ocupar places de més responsabilitat o càtedres d’Universitat. En l’actualitat, el marc legislatiu tendeix a equiparar homes i dones, cosa que fa que les discriminacions no siguen òbvies, però, tal com demostren els estudis fets sobre les micro discriminacions, l’existència de xicotetes diferències poden comportar a mitjà i llarg termini diferències considerables. Per superar aquests obstacles, Capitolina Díaz va proposar mesures com la realització d’estadístiques desagregades per sexe, la supervisió dels procediments de selecció, la inclusió de la perspectiva  de gènere en el contingut de les investigacions, etc.

«Malgrat la igualtat legislativa,
la promoció de la dona científica és més complicada a mesura que avança la seua carrera professional»

Tres investigadores en diferents etapes de la seua vida professional van aportar la seua experiència com a dones científiques. Totes tres van afirmar no sentir-se discriminades, però van constatar que les desigualtats existeixen. Núria Flames, qui recentment ha iniciat el seu treball com a investigadora independent, assenyalà que, de vegades, les dones científiques se senten obligades a justificar coses que no caldria o tenen dubtes que els homes ni es plantegen. Consuelo Guerri, cap del Laboratori de Patologia Cel·lular del Centre d’Investigació Príncep Felip de València, també va considerar que els joves científics estan més segurs de sí mateixos que les seues companyes i va recordar com en la dècada dels anys 70 i 80 hi havia col·legues que no entenien com la seua parella la deixava anar a congressos. O que directament no la consideraven com una científica. Finalment, Emília Matallana, catedràtica de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, assegurà que les dones són tan competitives com els homes i que, en l’etapa de la vida en què han de conciliar l’atenció familiar i la laboral, les dones han de pensar que fan dos treballs molt bé i no dos treballs molt malament.

A la taula rodona, moderada per l’investigador del CSIC José Pío Beltran, també va participar María José Báguena, professora d’Història de Ciència de la Universitat de València, qui va mostrar com encara no s’ha assolit l’equiparació entre homes i dones, i Cecilia Arraiano, presidenta del grup de treball sobre Women in Science de la Federació de Societats Europees de Bioquímica, FEBS. Noemí Ehrenfeld, professora i investigadora del Departament d’Atenció a la Salut de la Universitat Autònoma Metropolitana de Xochimilco (Mèxic), va ser l’encarregada de la conferència de cloenda del debat a la finalització del qual es va inaugurar l’exposició  Mujeres en Bioquímica.

Empar Pons. Periodista, València.

© Mètode 2015