Dos nous exoplanetes similars a la Terra descoberts a l’estrella Teegarden
El consorci CARMENES ha trobat dos planetes temperats orbitant al voltant d’una estrella propera
L’estudi internacional realitzat pel consorci CARMENES ha pogut descobrir dos planetes terrestres al voltant de l’estrella de Teegarden. Aquests tenen masses similars a la de la Terra, i les seues temperatures podrien ser prou suaus com per a albergar aigua líquida en les seues superfícies.
Les observacions van fer-se amb l’instrument CARMENES a Calar Alto (Almeria, Espanya), així com amb altres instal·lacions complementàries de mida menor. L’estudi científic, publicat avui a la revista Astronomy & Astrophysics, ha estat liderat per investigadors de la Universitat de Göttingen (Alemanya), i ha comptat amb la col·laboració d’astrònoms de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) i el Centro d’Astrobiologia (CAB), entre altres institucions espanyoles.
L’estrella de Teegarden estudiada pel consorci CARMENES és el sistema estel·lar número 24 en ordre de distància al nostre, i un dels estels nans rojos més menuts que es coneixen. Es troba situat a una distància de només 12,5 anys llum però, tot i la seua proximitat i ser molt poc brillant, aquest sistema no fou identificat fins a l’any 2003.
Els planetes han estat identificats gràcies a la tècnica Doppler, un mètode que s’utilitza per a detectar planetes, ja que se sap que un planeta orbitant una estrella causa un menut moviment reflex d’anada i tornada, i aquest moviment indueix un efecte Doppler molt subtil en la llum de les estrelles, que es pot mesurar amb una precisió d’1 metre per segon (aproximadament 3.6 km/h) amb CARMENES.
Les mesures Doppler de l’estrella de Teegarden van mostrar la presència d’almenys dos senyals, ara identificats com els dos nous exoplanetes anomenats Teegarden b i c. A partir del moviment mesurat, els investigadors poden deduir que Teegarden b té una massa similar a la de la Terra i orbita l’estrella cada 4,9 dies a un 2,5 % de la distància Terra-Sol. El planeta Teegarden c també és similar a la Terra en termes de massa, completa la seua òrbita en 11,4 dies i està situat respecte a la seua estrella a un 4,5 % de la distància Terra-Sol. Com que l’estrella de Teegarden irradia molta menys energia que el nostre Sol, les temperatures d’aquests planetes haurien de ser suaus i podrien, en principi, albergar aigua líquida en les seues superfícies, especialment en l’exterior de Teegarden c. Aquest tipus de planetes són els objectius principals per a futures cerques de vida més enllà del nostre sistema solar.
Segons els investigadors, aquests planetes podrien ser part d’un sistema més extens, ja que les estrelles de molt baixa massa semblen tenir sistemes planetaris densament poblats.
La recerca d’exoplanetes
Un exoplaneta o planeta extrasolar és un planeta que està fora del Sistema Solar on ens trobem nosaltres, i orbita al voltant d’una altra estrella diferent del Sol. A principis dels anys noranta no es tenia constància de l’existència de cap altre planeta com els del nostre sistema però, l’any 1992, es va produir la primera detecció confirmada del primer planeta extrasolar. Actualment, 27 anys després, es coneixen sobre 4.100 exoplanetes diferents.
El professor Manel Perucho, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, destaca que sempre és interessant el fet de realitzar nous descobriments en general, però el d’un exoplaneta és especialment important per la possibilitat de trobar desenvolupament orgànic en forma de vida extraterrestre. «Es podria observar la seua química per espectroscòpia, així com la seua activitat biològica, i entendre com ha evolucionat la vida al nostre planeta», afegeix l’investigador.
Per altra banda, Fernando J. Ballesteros, Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i col·laborador de Mètode, explica que existeixen molts projectes que cerquen planetes similars a la Terra, de mida i rang de temperatura semblants. Aquests estudis tenen la finalitat de trobar les condicions necessàries per a trobar aigua líquida a la superfície d’algun altre planeta, ja que fou una fita important per al desenvolupament de la vida a la Terra però, no obstant això, existeixen altres possibilitats. «El satèl·lit Europa de Júpiter té aigua líquida baix de la seua capa de gel superficial», destaca l’investigador, «i el satèl·lit Tità, el qual seria considerat un planeta per la seua mida si no girara al voltant de Saturn, posseeix mars d’hidrocarburs en comptes d’aigua a la seua superfície.»