Einstein-Maric, una equació sense resoldre
La possible contribució de Mileva Maric a l’obra d’Albert Einstein continua sent una incògnita
Albert Einstein és la resposta a les teories científiques més brillants de tots els temps. Mileva Maric, però, és l’interrogant en l’autoria d’aquestes. La seua possible contribució als treballs del seu marit són encara una qüestió per resoldre dins l’àmbit científic.
Ningú dubta del gran geni que va ser Albert Einstein i molts el cataloguen fins i tot com el científic més brillant del segle xx. Com a Premi Nobel de Física el 1921, i autor de la teoria de la relativitat i de la teoria de l’efecte fotoelèctric –la qual li va valer el prestigiós guardó–, se situa al nivell de Charles Darwin o Isaac Newton dins del món de la ciència. Menys coneguda és Mileva Maric, la seua primera dona i destacada matemàtica. Tot i que la seua figura no gaudeix de renom, existeix un enorme debat al voltant del seu paper en els treballs d’Albert Einstein.
Zuric va ser l’origen
Mileva Maric, nascuda el 1875 a l’antic Imperi Austrohongarés –actualment Sèrbia-, era intel·ligent i reservada. Ja des de ben aviat mostrà la seua passió per la ciència, no sols amb bones qualificacions, sinó també assistint a conferències destinades exclusivament a públic de sexe masculí.
«La relació entre Einstein i Maric va trobar un obstacle en Pauline Koch, mare d’ell, que s’oposava que el seu fill tinguera com a esposa una dona intel·lectual»
L’espurna de la relació entre Maric i Einstein va prendre a Zuric. Corria l’any 1896 i tots dos estudiaven física i matemàtiques a l’Institut Politècnic Federal de la ciutat suïssa. Amb el pas del temps es convertiren en dues peces que encaixaven a la perfecció. Tanmateix, la relació va trobar un obstacle en Pauline Koch, mare d’Einstein, que s’oposava que el seu fill tinguera com a esposa una dona intel·lectual, que a més coixejava i era quatre anys més gran que ell. Tot i el seu rebuig, els dos joves veien l’un en l’altre no sols una relació amorosa, sinó també el suport d’un col·lega de professió. El mateix físic així ho reconeixia en una carta de 1900, i que forma part de les prop de quatre-centes que tots dos intercanviaren: «Estic sol al món, excepte amb tu. Que feliç sóc per haver-te trobat a tu, algú igual a mi en tots els aspectes, tan forta i autònoma com jo».
En finalitzar els estudis l’any 1900, ambdós obtenen qualificacions quasi idèntiques. Tanmateix, sols ell obtindria la llicenciatura. Ella va haver d’abandonar la ciutat de Zuric abans dels exàmens finals. Estava embarassada, i de conéixer-se la notícia, la carrera d’Einstein es podria donar per acabada. Obligada a refugiar-se a Sèrbia amb la seua família per amagar la notícia, Maric va donar a llum a Lieserl, el destí de la qual sempre ha estat una incògnita. Posteriorment va poder tornar a Zuric, on aconseguí definitivament el graduat un any després que el seu marit.
Els primers interrogants
El debat entorn a l’aportació de Mileva Maric en l’obra d’Einstein arranca l’últim terç del segle xx, quan la segona dona de Hans Albert Einstein, fill de la parella, va decidir publicar part de la correspondència que guardava sobre els seus pares.
«La història de Mileva Maric estremeix. En aquest cas, la famosa frase que diu que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona sembla ser certa. La seua vida demostra que té bastant a veure en el treball d’eixe gran geni que va ser Einstein», afirma Lorena Segura, matemàtica i divulgadora de la Universitat d’Alacant.
Una visió contrària és la que defensa José Adolfo de Azcárraga, catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de València i membre del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). «És natural que es vulga atribuir un paper científic a Maric, companya i després esposa d’Einstein. Tal vegada ella repassara algun càlcul; els hem d’imaginar joves, compartint il·lusió i interessos. Després, el tracte que Einstein li donà a Maric suscita inevitablement simpatia per ella. Tanmateix, ella no va contribuir científicament ni tan sols a la teoria de la relativitat especial de 1905 que se sol mencionar com a “prova” d’eixa suposada col·laboració».
Més escèptic cap a qualsevol d’aquestes dues postures es mostra Jesús Navarro, professor d’investigació del CSIC: «Resposta contundent no se’n pot donar cap. El problema està en que no hi ha cap informació rellevant».
«”Seré molt feliç i estaré molt orgullós quan acabem victoriosament el nostre treball sobre el moviment relatiu”, va escriure Einstein a Maric en 1901»
Rellevant o no, les informacions publicades adquireixen moltes i molt variades interpretacions. Una clara mostra d’això és aquest fragment d’una carta que Einstein va escriure a Maric l’any 1901: «Seré molt feliç i estaré molt orgullós quan acabem victoriosament el nostre treball sobre el moviment relatiu». Però no n’és l’única. També Maric parlava d’un treball comú, relacionat amb la relativitat, a la seua amiga Helena Kaufner el 1905: «Abans d’eixir de viatge, hem acabat un treball important pel qual el meu marit serà conegut en tot el món».
Els anys més fructífers
Tres anys abans, el 1902, Albert Einstein va aconseguir el seu primer treball, el qual li va permetre arreplegar uns pocs diners per poder casar-se a l’any següent. Treballador a jornada completa durant set anys, a penes gaudia de temps suficient per a investigar pel seu compte. Tanmateix, és aquesta l’època més brillant del cèlebre científic, coincidint amb la seua convivència amb Mileva Maric. Va ser aquesta qui, gràcies a la seua passió i dedicació per la ciència, va cobrir la falta de temps del seu marit durant el dia i, en arribar la nit, tots dos debatien conjuntament les diverses teories que treballaven.
«Ella contribueix en el treball matemàtic d’Einstein», destaca Lorena Segura. «De fet, coincideix en el temps, en el sentit que les seues aportacions més brillants tenen lloc quan està amb Maric». «Qualsevol físic rellevant té una etapa d’esplendor», replica Jesús Navarro. «Era una època en la qual era jove i estava en la plenitud de les seues facultats. Ho va fer mentre estava casat amb Mileva? Cert. Ho va fer quan era jove? Cert. Amb quina de les dues ens quedem? Les dues van juntes també, no?», conclou el professor Navarro.
«Al llarg de 1905, Einstein va publicar cinc grans articles que encara avui són considerats com la base de la física moderna»
Especialment rellevant resulta la trajectòria d’Einstein durant 1905. En tan sols un any, va publicar a la revista científica Annalen der Phisik cinc grans articles que encara avui són considerats com la base de la física moderna. És per això que aquest any es coneix com l’annus mirabilis del cèlebre científic. Davant la possible aportació de Maric en aquests treballs, Jesús Navarro recalca que les matemàtiques necessàries per a dur-los a terme «eren molt senzilles», excepte en un d’ells.
D’aquests treballs, es posa especial èmfasi en la possible coautoria de Mileva Maric en la teoria de la relativitat especial. «Aquest article només té un autor, Einstein, i cap referència. Sols al final agraeix al seu amic Michele Besso –no a Maric– per “molts i variats estímuls”. Publicar tal treball sense citar ningú implica conéixer la seua transcendència i declarar-se el seu únic creador, com l’alpinista que escala un complicat cim per primera vegada i el reclama seu per sempre», apunta José Adolfo de Azcárraga. Segons Jesús Navarro, les matemàtiques necessàries per a aquest últim treball, més complicades, «les va aprendre no de Maric, sinó del seu col·lega Besso».
Troemel-Ploetz, investigadora de la Societat d’Investigació Alemanya de Bonn, i el director de la revista on es publicaren, Abram Joffe, asseguren que als manuscrits originals dels articles de 1905 figurava també el nom de Mileva Maric com a coautora. Tanmateix, els articles publicats aparegueren únicament amb la firma d’Albert Einstein. «Directament això ni es plantejava», apunta Lorena Segura. «Les dones científiques han estat silenciades molts anys, així que directament no podia aparéixer la seua firma.» Per la seua banda, Jesús Navarro assenyala que tot i que aleshores era difícil que les dones feren investigació en ciència, es donà el cas de Marie Curie, «que publicava en eixa època també».
Tanmateix, també s’apunta que la decisió de no incloure la firma de Mileva Maric va ser consensuada amb la mateixa protagonista, que considerava que ella i el seu marit responien a una mateixa entitat. «Wir beide sind nur ein Stein», va afirmar. És a dir, «els dos som una sola pedra».
Però, no sols va desaparèixer la signatura de Mileva Maric d’aquests treballs. També s’esfumà la seua tesi doctoral presentada el 1901. «Hi ha un físic, Evan Harris, que afirma que la teoria de la relativitat comença amb la tesi que Maric va escriure i presentar a la supervisió del professor Webber quan estudiava a Zuric, i la memòria de la qual s’ha perdut», explica Lorena Segura. En aquesta mateixa línia, Segura també aporta com a argument la relació permanent que Maric va mantenir amb Nikola Tesla, un geni del camp elèctric. «Ella no va perdre mai la relació amb ell, i per això molts testimonis asseguren que va tindre molt a veure en els famosos papers de 1905 que catapultaren Einstein a la fama», conclou.
«També es comenta que Maric va fer una visita d’uns mesos a Philipp Lenard, un físic que va fer uns treballs sobre l’efecte fotoelèctric», apunta Jesús Navarro. «Arran d’açò diuen tot allò es devia a ella. És possible, i jo diria que fins i tot segur, que discutiren de coses. Altra cosa seria que ella haguera escrit aquest treball, i això és el que no sabem. Es parteix ja de què Maric era l’autora i no es deixa lloc a cap dubte.»
«L’efecte fotoelèctric té el seu origen als treballs de Mileva Maric quan estudiava amb el professor Lenard, al qual li van concedir el premi Nobel de Física», replica Segura. Precisament per aquest treball experimental va ser pel qual Einstein va rebre el seu premi Nobel, i no per la teoria de la relativitat».
L’inici de la fi
El naixement de Hans Albert el 1904, i especialment d’Eduard el 1910, qui sofria problemes psiquiàtrics, feia impossible ja qualsevol col·laboració de Maric amb el seu marit. La relació professional entre tots dos, per tant, va arribar a la seua fi. «Quan la seua relació professional començà a deteriorar-se, també ho va fer la relació personal, fins que va arribar un punt en què es va trencar el matrimoni», comenta Lorena Segura.
El 1912, Albert Einstein començà una relació amb la seua cosina Elsa, un factor més que va contribuir a la decadència del seu matrimoni. També canvià, sobtadament, el caràcter d’Einstein respecte a la seua dona. Les cartes d’amor i felicitat que li enviava durant la seua joventut es van convertir ara en cartes de rebuig i, fins i tot, masclistes: «T’asseguraràs que la meua roba es mantinga neta; que rebré les meues tres menjades; i que el meu dormitori i estudi es mantinguen ordenats […]. Renunciaràs a totes les relacions personals amb mi en la mesura que no siguen completament necessàries. […] No esperaràs cap intimitat de mi; deixaràs de parlar-me si t’ho sol·licite; i eixiràs del meu dormitori o estudi sense protestar si t’ho demane». Davant aquesta situació, tots dos acordaren el divorci el 1919.
«Al contracte de divorci es va incloure una clàusula per la qual Einstein, si obtenia el Premi Nobel, li concediria íntegrament la quantitat de diners rebuts pel guardó»
Maric el va acceptar en incloure’s al contracte de divorci una clàusula per la qual Einstein, si obtenia el Premi Nobel, li concediria íntegrament la quantitat de diners rebuts pel guardó. En 1921, el cèlebre científic va rebre el prestigiós premi per les seues aportacions a la física teòrica i, especialment, per la seua teoria de l’efecte fotoelèctric. «El Nobel el va rebre també pels seus treballs teòrics. Era una manera d’incloure la relativitat especial sense mencionar-la. Si s’observa la seua teoria sobre l’efecte fotoelèctric, aquesta és sols una xicoteta part del seu treball», apunta Jesús Navarro.
Arran de la concessió del premi metàl·lic a Mileva Maric sorgeixen interpretacions molt diverses. «Uns afirmen que va ser en reconeixement del seu treball, i altres que va ser una manera perquè ella acceptara el divorci», exposa Lorena Segura. Jesús Navarro proposa una altra visió: «Amb la separació, ella es queda amb els fills, i Einstein no vol saber res d’ells. Per tant, eixos diners serien per a ella, perquè tinguera cura dels fills».
Això mateix va escriure Einstein al seu testament el 1925. Maric, però, no hi estava d’acord amb aquesta afirmació del seu ja ex-marit, i fins i tot amenaçà Einstein amb traure a la llum totes les seues contribucions al seu exitós treball, amenaça a la qual el científic respongué de la següent manera: «Alguna vegada has considerat que mai ningú prestaria atenció al que dius si el nom del qual parles no hagués aconseguit quelcom important? Quan algú és completament insignificant, no hi ha res més que dir-li a eixa persona, sinó romandre modest i silenciós. Açò és el que t’aconselle que faces».
Albert Einstein mai va parlar públicament de la possible col·laboració de la seua primera dona en els seus treballs. Encara més, la va titllar d’enemiga. Maric va mantenir-se en silenci fins la seua mort en 1948, completament sola. A pesar de la seua separació, va decidir mantenir el cognom del seu ex-marit. «En mantenir el cognom Einstein, d’alguna manera va voler deixar patent que havia participat [en els seus treballs]», conclou Lorena Segura.
Per la seua part, Albert Einstein es va casar amb Elsa, d’un perfil completament diferent a Maric. «Estic content que la meua segona dona no sàpiga res de ciència», deia. Considerava que aquesta agria les dones i que, per tant, mai seria capaç d’enviar la seua filla a estudiar aquesta disciplina. Els seus últims anys els va passar com a professor universitari, fins que el 1955 va morir.
Anys més tard, la primera dona de Hans Albert es disposà a publicar les cartes que aquest guardava dels seus pares. Tanmateix, el seu intent es va veure aturat per part de Helen Dukas i Otto Nathan, principals defensors del llegat d’Albert Einstein. «No crec que descobrir la figura de la seua dona com una col·laboradora del seu treball puga afectar-lo. Einstein també va tindre altres col·laboradors», sentencia Lorena Segura.
«Ambdós marmessors es cuidaren que alguns aspectes personals de la seua vida no enterboliren la seua figura. Hui, el llegat d’Einstein es troba a la Universitat Hebrea de Jerusalem. El director del Centre Einstein, el físic Hanoch Gutfreund, m’assegurà fa poc que tots els documents d’Einstein són ja públics. De ser així, no cap esperar grans novetats fins potser 2029, quan les celebracions del 150 aniversari del seu naixement renoven l’interès per la seua figura», afirma Azcárraga.
«Com afirmava el cèlebre científic: “És més senzill desintegrar un àtom que un prejudici”»
L’aportació de Mileva Maric al llegat d’Albert Einstein, o fins i tot la seua possible autoria en alguns d’aquests treballs de gran renom, és un dels grans interrogants que arrossega el món de la ciència, una disciplina acostumada a donar resposta a les qüestions més complexes. El que sí que és cert és l’enorme capacitat de què disposaven tant Einstein com Maric. L’un, per les seues idees i la gran intuïció que tenia, faceta que resulta vital en ciència; i l’altra, per la seua habilitat per a les matemàtiques. No obstant això, el context masclista de l’època també va tindre molt a veure en el desenvolupament de la seua història. Com afirmava el cèlebre científic: «És més senzill desintegrar un àtom que un prejudici».