El futur no tan llunyà de l’alimentació al món

Què menjarem d’ací a uns anys? Serem capaços en les dècades vinents de mantenir la varietat d’espècies agrícoles de les quals ens nodrim actualment? Aconseguirem acabar amb la fam al món i fer front a la pujada demogràfica que s’esdevindrà en els pròxims anys? Podrem superar aquests reptes tot garantint la seguretat alimentària a tot arreu? Tenim ja les ferramentes per a fer-ho o encara hem de desenvolupar-les? Donar resposta a aquestes preguntes resultarà impossible si la societat no pren una sèrie de decisions respecte a com produïm i com consumim el menjar, tal com va assenyalar l’investigador Pere Puigdomènech a la seua conferència el passat dijous 16 a l’Aula Magna de La Nau de la Universitat de València.

Pere Puigdomènech ha estat el tercer ponent del cicle «Els grans reptes de la ciència» organitzat per la revista Mètode i l’Escola de Pensament Lluís Vives en el marc de la celebració del número 100 de la Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València. Com a coordinador d’aquest número 100, el professor d’investigació del Centre de Recerca en Agrigenòmica de Cerdanyola va aprofitar la seua intervenció per a fer una breu repassada als temes tractats al monogràfic –a més de l’agricultura, energia, genètica, canvi climàtic i biologia sintètica– per a finalment centrar-se en la producció d’aliments. Diversos són els factors que enterboleixen el futur de la nostra alimentació: d’una banda, el creixement exponencial de la població que hem experimentat en els últims temps i que continuarà les properes dècades. D’altra banda, el canvi climàtic, que alterarà tant la distribució dels conreus com el seu rendiment. Segons Pere Puigdomènech, a la zona de la Mediterrània «hem de ser particularment conscients d’això», ja que ens trobem a territori fronterer i la desertificació avança sense treva. La gestió dels grans recursos hídrics i territorials és un altre dels temes clau que afectarà la producció d’aliments, així com la regulació pel que fa a les modificacions genètiques en plantes i animals. Puigdomènech va dur a terme una breu però incisiva anàlisi de totes aquestes qüestions i va destacar el desenvolupament de l’agricultura de precisió com a fonamental per a superar el repte alimentari: una agricultura adaptada a les característiques del terreny i l’ambient, orientada en la seua major part al consum de proximitat, i que tracte de garantir la mateixa diversitat d’espècies de les quals gaudim actualment. Així mateix, va assenyalar la necessitat que aquest tipus de tècniques agrícoles avançades s’estenguen arreu del món i arriben als països en situació d’urgència alimentària. Els actuals projectes de recerca en agroalimentació han de tenir molt presents els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, va emfatitzar Pere Puigdomènech.

«Pere Puigdomènech va destacar com a fonamental per a superar el repte alimentari una agricultura de precisió adaptada a les característiques del terreny i l’ambient»

Durant el torn de debat, des del públic van sorgir qüestions com el consum d’insectes com a alternativa per a l’obtenció de proteïnes (una proposta de la qual Puigdomènech es va mostrar escèptic) o el paper de la ramaderia en la reducció de les superfícies de conreu. L’investigador català va recordar que l’alt consum de carn –especialment de certs productes com les hamburgueses– és recent, sobretot a casa nostra, i que efectivament disminuir-lo –així com posar límits a la pesca indiscriminada– són també passes importants que caldria fer. Un cop més, va insistir que «tot són decisions que cal prendre» i que la ciència i la tecnologia hi jugaran un paper clau. «No ens donaran solucions màgiques, però sense aquestes tampoc no n’aconseguirem cap», va concloure.

La revista Mètode, nova protagonista de la Sala Oberta de la Nau

La conferència de Pere Puigdomènech va precedir la inauguració de l’exposició «Mètode: 100 números de ciència», dedicada a la trajectòria de la Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València. El vicerector de Cultura i Esport, Antonio Ariño, va ser l’encarregat de rebre el públic aplegat a La Nau amb ocasió d’aquest esdeveniment i va donar pas el director de la revista, Martí Domínguez, que va pronunciar el discurs inaugural davant d’una audiència composta per nombrosos membres de la comunitat universitària i del món de la cultura i l’art valencians. L’exposició recorre la història de Mètode des dels seus inicis com a revista de difusió interna impresa en blanc i negre, fins a l’actualitat, una publicació a tot color que s’edita en tres llengües i que es troba dins d’alguns dels índexs d’impacte de revistes científiques més importants. Amb les portades de cada número com a línia temporal, l’exposició abasta tota aquesta evolució i destaca, amb fotografies i fragments, un recull d’entrevistes, reportatges i articles que donen bon compte de la diversitat de temes i perspectives que han omplert les pàgines de la revista. «Mètode: 100 números de ciència», que podrà visitar-se fins al 15 de setembre en la Sala Oberta de la Nau de la Universitat de València, compta a més amb un element interactiu: els assistents a l’espai poden enviar els seus «perquès» de ciència a través d’una app creada per a l’exposició (aquesta pot accedir-se des de qualsevol dispositiu a través de https://perques.metode.cat/). Les qüestions aniran sent resoltes a la secció «Els perquès de Mètode» de la pàgina web i entre totes les persones participants se sortejaran cinc subscripcions anuals a la revista.