El nostre passat des del cromosoma Y

CartellEvolucio

Totes les persones som genèticament iguals en un 99,9%, i només ens diferenciem per l’ADN mitocondrial i pel cromosoma Y. Aquestes, segons el biòleg Jaume Bertranpetit, són les úniques parts que no es recombinen, és a dir, que romanen intactes durant generacions, d’ací la seua importància en els estudis evolutius. Amb l’ADN mitocondrial i el cromosoma Y es coneixen les mutacions naturals per les quals passem i això ha permès reconstruir el passat i els processos històrics.

Bertranpetit, un dels clàssics de la Matinal de l’Evolució organitzada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València, entre altres entitats, per la Delegació per a la Incorporació a la Universitat, l’Institut Cavanilles o la Societat Catalana de Biologia, a més de l’OCCC, no es va voler perdre el dissabte 19 una desena edició en la qual, davant d’una setantena de persones, va explicar com s’entén el nostre passat a través del genoma.

La importància de l’ADN mitocondrial i del cromosoma Y es pot aplicar a diversos camps, com el de l’evolució humana, per tal d’investigar les causes de les extincions dels nostres avantpassats. Arribats en aquest punt, Bertranpetit va avançar que enguany sortiran tres nous genomes d’espècies extingides, un fet molt rellevant, ja que fins ara només disposem del dels neandertals i del nostre propi. Tot i que moltes espècies no han deixat restes d’ADN, l’estudi del genoma ha permès confirmar l’origen dels humans a l’Àfrica subsahariana, que es van estendre primer a Àsia pel sud de la Península del Sinaí –i no per l’Orient Mitjà, com es pensava– i, més tard, cap a Europa i Amèrica.

Bertranpetit© P. Sisternas
El biòleg Jaume Bertranpetit va explicar com s’entén el nostre passat a través del genoma.

EL PROJECTE 1000 GENOMES

Aquest descobriment va ser possible a partir del Projecte 1.000 genomes. El projecte consisteix en la recopilació del genoma de persones de diferents llocs del món (ja s’ha superat el miler), per conèixer d’aquesta manera els canvis geogràfics. L’estudi de la variació genètica permet, per exemple, saber a quina població tradicional –d’abans del Renaixement– pertany un individu.

Una gran quantitat de la informació que conté el nostre genoma ens permet retrocedir cap al passat de l’individu; per això, va explicar Bertranpetit, és important poder entendre com es transmeten els caràcters per via paterna, ja que, tot i que en tenim poca informació, aquest camí ofereix moltes possibilitats.

A continuació, David Comas i Francesc Calafell, professors d’Evolució Humana i d’Ecologia respectivament de la Universitat Pompeu Fabra, van parlar, l’un, del cromosoma Y i dels estudis que se n’han fet; i l’altre, del projecte «Un atles genètic dels cognoms catalans». Abans, el catedràtic d’Història Medieval Enric Guiot havia ofert una conferència sobre l’ús dels noms i cognoms per a entendre la història d’Europa des de l’època romana fins a les repoblacions de València i les Illes dels segles xii i xiii.

Pau Sisternas Fajardo. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2011.

© P. Sisternas
La X Matinal de l’Evolució es va celebrar el passat 19 de novembre a l’OCCC de València.

«L’ADN mitocondrial i el cromosoma Y són les úniques parts del genoma que no es recombinen, i romanen intactes durant generacions»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«Enguany sortirà el genoma de tres espècies extingides, un fet molt rellevant, ja que fins ara només disposem del dels neandertals i del nostre propi»

 

© Mètode 2011

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.