El poder del dubte: Pagats per a qüestionar la ciència
El Palau de Cerveró acull la jornada ‘Mercaders de dubtes: canvi, climàtic, història i comunicació’
El documental Merchands of doubt està inspirat en un llibre de Naomi Oreskes i Erik M. Conway amb el mateix títol. En la imatge, la portada del llibre.
Als anys cinquanta la comunitat científica internacional tenia evidències suficients que demostraven la relació entre el consum del tabac i l’elevat risc de patir càncer. Ja en aquell moment es coneixien les conseqüències mortíferes de ser fumador. Aleshores, per què la societat internacional no es va assabentar que el tabac era tant nociu per a la salut fins finals dels anys noranta? Canviant de tema, els experts ens estan advertint constantment de la imminència real que tindran les conseqüències del canvi climàtic. Com pot ser que les veus negacionistes continuen posant en qüestió la seua existència en l’actualitat? La resposta a aquestes preguntes la trobem a Merchants of Doubt (“Mercaders de dubtes”), un documental dirigit per Robert Kenner. El prestigiós documentalista, autor de treballs com Food, Inc. va tornar a la càrrega el 2014 amb aquesta pel·lículainspirada en el llibre escrit quatre anys abans pels historiadors de la ciència Erick M. Conway i Naomi Oreskes, vertaders autors i protagonistes de la investigació que es narra.
«Merchants of doubt mostra baix aquest suggeridor títol com les grans indústries americanes han intentat relativitzar al llarg dels anys l’impacte de la ciència»
Amb motiu del llançament del documental a Espanya, el passat 16 de desembre es va celebrar al Palau de Cerveró la jornada Mercaders de dubtes: Canvi climàtic, història i comunicació, organitzada per l’Institut d’Història de la Medicina i la Ciència López Piñero. L’acte es va encetar amb la projecció del documental de Kenner i va continuar amb una reflexió i una anàlisi de la pel·lícula per part d’investigadors especialitzats en comunicació i un enriquidor debat en el que van intervenir també persones del públic. A la taula redona hi van participar l’escriptor i professor de periodisme científic Bienvenido León, que va participar per videoconferència; Carolina Moreno, professora de comunicació de la Universitat de València i autora del treball The uncertainties of climate change in Spanish daily newspapers; Amparo Vilches, també professora de la Universitat de València i autora de La transición a la sostenibilidad; i, finalment, Pilar Punter, autora del treball d’investigació Los negacionistas del cambio climático.
D’esquerra a dreta, José Ramón Bertomeu, Carolina Moreno, Amparo Vilches i Pilar Punter. / Foto: Alba Rico
El documental Merchants of Doubt mostra baix aquest suggeridor títol com les grans indústries americanes han intentat relativitzar al llarg dels anys l’impacte de la ciència en la visió global de la societat generant dubtes al voltant de realitats científiques. Tot i que el fil conductor del documental és el canvi climàtic, també es parla dels perills del tabac en la salut o dels retardants de flama, unes substàncies antiinflamables i molt tòxiques usades per a la construcció del mobiliar. Kenner ens descobreix tot un maquiavèl·lic entramat al servei del poder econòmic i polític on aquestes empreses contracten explícitament gent per crear incertesa o, en altres paraules, són companyies que paguen a persones per a mentir deliberadament sobre un tema concret. L’estratègia sempre és la mateixa: qüestionar la ciència.
Al llarg del documental apareixen algunes de les cares més conegudes del moviment negacionista, personalitats com Fred Singer i Frederick Seitz, científics reconeguts mundialment però sense cap especialització en temes de clima o de medi ambient que són finançats per empreses conservadores i negacionistes. Kenner analitza les declaracions i els arguments que donen, a més de l’estratègia mediàtica que utilitzen amb una finalitat clarament ideològica. Són científics pertanyents a l’època de la Guerra Freda amb unes fermes idees anticomunistes, que veuen com l’ecologisme ataca el seu model americà de vida, ja que defensa un sistema molt més sostenible basat en reduir el consum, reciclar i reutilitzar en contraposició a un sistema capitalista opulent que busca el consum d’usar i tirar. En resum, un Kenner amb una visió molt crítica que pretén combatre aquestes empreses i personalitats que es posen al servei dels interessos econòmics i trafiquen amb la veritat com si fóra una mercaderia, fent honor al títol.
«Els negacionistes Fred Singer i Frederick Seitz són científics pertanyents a l’època de la Guerra Freda amb unes fermes idees anticomunistes, que veuen com l’ecologisme ataca el seu model americà de vida»
Una vegada projectat el documental, José Ramón Bertomeu, director de l’Institut de la Història de la Medicina i la Ciència López Piñero, va donar pas a les intervencions dels participants en la taula redona. El primer va ser Bienvenido León, que va explicar breument com l’aparell mediàtic espanyol reflexa les notícies del canvi climàtic. L’escassetat d’informacions referent a aquest tema –en concret només un 0,19% de les informacions totals es dediquen al canvi climàtic– sumada al poc interès que se li dóna fa que les notícies siguen superficials, amb molt poques fonts científiques i totalment banyades de sensacionalisme. Per tant, segons León, tenim una societat molt poc informada i preparada que moltes vegades no entén els conceptes i no arriba a comprendre la importància real del problema.
Els retardants de flama són substàncies que minimitzen la inflamabilitat d’un material. És un tractament que sol aplicar-se al mobiliari, tot i ser substàncies altament tòxiques. La indústria dels retardants de flama ha continuat fent negoci tot i tindre consciència del perill que significava per a la salut de la ciutadania el seu ús. / Foto: Sony Pictures Classics
Tot seguit, va intervenir Carolina Moreno, qui va definir el treball de Kenner com «molt potent» i va complementar la visió de Merchants of Doubt amb el seu estudi sobre les informacions sobre el canvi climàtic als mitjans de comunicació. Segons la investigadora, s’han frivolitzat moltíssim les notícies relacionades amb el canvi climàtic des del moment en què la crisi econòmica va ocupar la principal preocupació de la societat espanyola l’any 2007. També va parlar del concepte «hipermetropia ambiental», fent referència a una necessitat d’aproximar més aquests temes a la ciutadania perquè aquesta siga conscient del perill real que comporta. Seguidament, Amparo Vilches va parlar de la necessitat d’una revolució científica per poder fer possible la transició a la sostenibilitat. «No sols cal frenar el canvi climàtic i adaptar-se, sinó que cal fer front a una situació d’emergència planetària», va subratllar.
«Cal aprofitar la potència del poder mediàtic per fer front al canvi climàtic amb profunditat i rigor. Just el que ha fet Kenner amb Merchants of doubt»
Per la seua banda, Pilar Punter va complementar les idees del documental aprofundint en la naturalesa dels arguments que contradiuen el canvi climàtic i classificant-los en distintes categories basant-se en el seu treball Los negacionistas del cambio climático. Així doncs, els arguments negacionistes, segons Vilches, poden pertànyer a diferents tipologies: l’ontològica, que directament nega l’existència del canvi climàtic; la fatalista, que l’ accepta però creu que no hi ha res a fer; la relativista, que minimitza la gravetat del problema i el compara amb altres problemes socials com la pobresa; o la tipologia desenvolupista, que anteposa el desenvolupament econòmic al canvi, entre d’altres.L’autora afirmava que amb el pas del temps els mitjans de comunicació han anat tractant el tema de diferent manera. Per exemple a principis dels anys noranta els mitjans donaven criteri d’autoritat als científics, mentre que cada volta més se li dóna als polítics.
Finalment Ramón Bertomeu va obrir el torn de paraula entre el públic i es va crear un debat entorn a certs temes polèmics com el tractament de la informació referent al canvi climàtic en els mitjans de comunicació o la poca atenció que els partits polítics han dedicat a aquest tema durant la campanya. La pèssima qualitat, el toc catastrofista o la falta de rigor científic caracteritzen les notícies que apareixen als periòdics i les televisions. Una de les idees força que va destacar en la taula redona és que cal aprofitar la potència del poder mediàtic per fer front a aquest problema global amb profunditat i rigor. Per exemple, amb treballs audiovisuals que posen a l’abast la realitat ecològica del planeta. Just el que ha fet Kenner amb Merchants of doubt.