Els actius ambientals de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana són clars: la mar, el Parc de l’Albufera, el riu Túria que vertebra i l’horta constitueixen la seua geografia, i l’últim, a més, és cultura, el producte del treball agrari fet durant mil·lennis.
L’àrea metropolitana ha crescut al llarg dels últims cent anys amb escassos criteris d’ordenació territorial de conjunt, afectant amb poques contemplacions els seus actius mediambientals, tot i que no sense polèmiques. La primera fallida va ser el creixement abusiu sobre l’horta, quan hi havia la possibilitat de fer-ho vers el secà de la comarca si s’haguera fet fa moltes dècades una planificació metropolitana o comarcal. Alhora, una part decisiva en la desfeta de béns mediambientals és conseqüència de la implantació de grans infraestructures, constituïdes en fenòmens d’alteració del territori sense preveure les respostes de la natura i concebudes al marge del planejament general de la ciutat. Un d’ells va ser l’anomenat Plan Sur, consistent en la construcció d’un gran col·lector de desviament del riu (el nou llit del riu) que va seccionar la comarca en crear una gran ferida de ponent a llevant en el delicat territori de l’horta (des de fa temps, més veus han qüestionat si era aquesta la solució adequada a les riuades del Túria).
Com en el cas anterior, l’ampliació del Port s’ha fet els últims quaranta anys amb minses consideracions ambientals, i s’ha arribat a un estat de desmesura o pèrdua d’escala atesa la geografia de la ciutat i la seua dimensió urbana. L’expansió portuària, inexplicablement, va quedar fora del Pla General del 1988, no sotmesa a criteris urbanístics. Convé fer un repàs dels efectes sobre els actius mediambientals.
«Una part decisiva en la desfeta de béns mediambientals és conseqüència de la implantació de grans infraestructures»
La costa de València s’ha alterat en profunditat (mai millor dit) amb el creixement del port durant les quatre últimes dècades, que ha multiplicat la seua superfície provocant canvis en les platges urbanes i constitueix una amenaça latent per al futur de la devesa del Saler, aquesta franja de sorra essencial en la configuració natural de l’Albufera. S’ha de recordar que la primera conseqüència en va ser la desaparició de la platja de Natzaret en els anys vuitanta: situada al sud de la ciutat i molt utilitzada pels seus habitants per la facilitat d’arribar-hi amb el tramvia, el port literalment se la va menjar. Són també conegudes les alteracions en la platja urbana del nord, la de la Malva-rosa, i en les del Saler, pels canvis en els corrents marítims generats pel creixement de la gran infraestructura portuària.
Els efectes d’aquest creixement afecten també terra endins. El port va promoure la creació d’una Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) ocupant una part substancial de l’horta de La Punta, zona agrària d’altíssima fertilitat, que va comportar un episodi d’expulsió física de les famílies llauradores que l’habitaven. A més del seu valor ambiental i productiu, aquesta zona de l’horta funcionava com una mena de corredor verd d’unió entre la desembocadura original del riu Túria i la del caixer nou situada a Pinedo, on s’inicia el Parc Natural de l’Albufera. Des de criteris d’ordenació territorial, hauria de ser un àmbit de transició i connexió entre els dos parcs: el del llit del Túria i el de l’Albufera, però els seus valors ambientals han desaparegut en construir-se la ZAL, la qual ara per ara no ha entrat en funcionament i és terra erma.
«La creació de la ZAL va comportar va comportar l’expulsió de les famílies llauradores que l’habitaven»
La instal·lació d’una infraestructura de l’envergadura actual del port té uns altres efectes territorials derivats dels accessos. La V-30, situada al sud, en la marginal del caixer nou del riu, és ara la seua connexió viària més important, però l’Autoritat Portuària no deixa de reclamar un Accés Nord, que afectaria de nou al territori de l’horta i en particular als barris del Districte Marítim, a més una càrrega atmosfèrica i acústica pel trànsit motoritzat.
El creixement del port ha tingut repercussions que no es poden considerar positives per als actius mediambientals, aquests elements de natura que són biodiversitat, béns i serveis per als residents en la ciutat i l’àrea metropolitana, i també un atractiu per als visitants. Els humans actuem com si coneguérem la natura i poguérem actuar sobre ella sense riscs, qüestió desmentida per l’experiència, especialment evident amb el canvi climàtic. Enfrontar-lo sembla gens compatible amb els intents d’una major expansió portuària. Té sentit continuar en aquesta direcció?
