El problema de l’energia

EnergiaEolica

Al segle XXI, la humanitat ha d’afrontar tres grans problemes: la superpoblació, l’exhauriment dels recursos i la degradació del medi ambient. Tots tres tenen un epicentre comú, l’energia. Si més no, així ho va explicar Amando García, professor de Física nuclear i Acústica ja jubilat, a la conferència «El problema de l’energia. Claus per a un debat», celebrada el dijous 24 de novembre a l’Aula Magna de La Nau. Aquest problema, va dir, té com a solució un repartiment equitatiu de l’energia.

Actualment, cada persona consumeix, de mitjana, l’equivalent a 3 tones de carbó l’any, el que representa un consum equivalent a 20.000 milions de tones en tot el planeta. Un dels problemes, va explicar el professor García, és que el consum està repartit de manera molt desigual, ja que les 10 tones que consumeix un ciutadà als Estats Units o les 5 a Europa occidental, contrasten amb les 0,1 que es consumeixen en molts països africans. També cal tenir en compte que el petroli, el carbó i el gas representen un 85% del consum energètic mundial, unes dades infinitament superiors a les d’energies com l’eòlica o la solar, que no superen el 0,5% del total.

AmandoGarcia04
© P. Sisternas
Amando García va explicar que, tot i els perills que comporta, l’energia nuclear té un paper força important avui dia.

Tant el petroli com el carbó i el gas són combustibles fòssils, és a dir, que cal considerar els efectes que poden arribar a tenir sobre el medi ambient global. Quan es cremen, s’emeten gasos contaminants a l’atmosfera, i una de les conseqüències que més es deixa notar és l’efecte hivernacle. També els accidents tenen efectes devastadors sobre el medi ambient. Ací Amando García va posar com a exemple els casos del Prestige o els vessaments de petroli al golf de Mèxic; a més dels accidents nuclears, la quarta energia més utilitzada i que representa un 6% del consum total.

ELS PROBLEMES DE LES RENOVABLES

L’ús de les energies renovables es veu condicionat per la situació política i econòmica. L’extrema dependència que tenim dels combustibles fòssils fa que no es puguen substituir fàcilment, i, com explicava el professor García, al segle xxi ja s’han fet guerres pel petroli i es continuarà matant per aconseguir controlar-lo. Així doncs, les coses no fan pinta de canviar en favor de les renovables. 

Preguntat pel públic, va insistir a dir que si no s’avança en les energies renovables és pels condicionants politicoeconòmics. El preu del kilowatt per hora d’energia solar o eòlica és més car que el provinent d’una energia no renovable; i afegí que un canvi en la política energètica necessitaria, com a mínim, un termini de deu anys perquè començara a notar-se. Uns deu anys que, com va dir, avui dia sembla impossible que arriben a complir-se.

Pau Sisternas Fajardo. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2011.

 

© A. Ponce & I. Rovira

«El consum de petroli, carbó i gas representa un 85% del total; mentre que les energies solar o eòlica no superen el 0,5% del volum d’energia mundial»

 


 

 

 

 

 

«Cada any es consumeix l’equivalent a 20.000 milions de tones de carbó en tot el planeta, 3 per habitant, però repartides de manera molt desigual»

 

 

 

 

 

AmandoGarcia02
© P. Sisternas
Per a Amando García, l’ús de les energies renovables es veu condicionat per la situació política i econòmica.

«Un canvi en la política energètica necessitaria deu anys per a començar a notar-se, però avui dia aquest termini sembla impossible»

© Mètode 2011

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.