Camps de golf, la punta de l’iceberg del consum excessiu d’aigua

camps de golf

Activistes climàtics d’Extinction Rebellion a França van iniciar una campanya fa unes setmanes contra els camps de golfs per les necessitats hídriques excessives d’aquests espais recreatius en una època de sequera i restriccions de l’ús de l’aigua. Grups ecologistes i experts també assenyalen a l’Estat espanyol la despesa d’aigua que suposen aquestes instal·lacions esportives, especialment si van associades a urbanitzacions. Tanmateix, indiquen que es tractaria de la punta de l’iceberg de la sobreexplotació dels recursos hídrics en comparació a l’impacte de l’agricultura de regadiu.

Europa viu un moment d’autèntica angoixa. L’ocupació russa d’Ucraïna, orquestrada per l’autòcrata Vladímir Putin, no només ha rescatat les escenes soterrades i oblidades d’una guerra al vell continent, sinó que ha obert una crisi energètica que s’ha superposat amb altres senyals d’alarma que existien a l’economia mundial, com ara les interrupcions de les cadenes de subministraments i els problemes amb determinades matèries primeres. La pujada dels costos energètics ha comportat un efecte dòmino en la resta dels preus que ha derivat en un escenari inflacionista d’horitzó, de moment, inesgotable. Totes les previsions macroeconòmiques, així com les afirmacions de determinats dirigents polítics, assenyalen l’adveniment de fortes turbulències a la pròxima tardor. Si Putin decideix tallar l’aixeta del gas rus, la Unió Europea s’enfronta a un hivern absolutament cru.

A la inestabilitat energètica i la consagració d’un augment generalitzat dels preus dels productes, se suma l’impacte del canvi climàtic. Europa ha experimentat aquest estiu mercuris totalment disparats i ha registrat temperatures rècord a diversos indrets de França i Regne Unit. La imatge dels camps i els parcs de Londres desposseïts de la seua estampa verda tan característica ha estat un símptoma de la situació d’emergència climàtica. L’escassetat de les pluges i els termòmetres desgavellats han provocat que la sequera s’haja convertit en una amenaça real a territori francès i alemany. El baix nivell d’aigua del riu Rin, artèria fluvial d’Alemanya i de l’economia europea, ha posat en risc el transport de mercaderies a terres germàniques. Encara més: l’estat precari dels rius ha comportat un descens de la generació d’energia hidroelèctrica i ha provocat complicacions en la refrigeració de les centrals nuclears franceses quan el vell continent pateix dificultats energètiques.

Aquesta sequera profunda que assetja Europa ha situat més d’un centenar de municipis francesos amb dèficits d’abastiment d’aigua. S’ha impulsat, de fet, una mena de policia de l’aigua que vigila els consums irracionals d’aquest líquid a diverses poblacions, així com s’ha demanat als ciutadans que eviten usos d’aigua no essencials, com ara rentar el seu vehicle privat o regar els seus jardins particulars. El col·lectiu ecologista Extinction Rebellion, tanmateix, ha denunciat a través d’accions mediàtiques les contradiccions existents entre aquestes recomanacions i el manteniment dels camps de golf. Per assenyalar aquesta doble vara de mesurar, fa unes setmanes van tapar amb ciment els forats del club Vieille-Toulouse i del camp Garonne des Sept Deniers. «Aquest clot està bevent-se 277.000 litres», van criticar des de l’organització contra el canvi climàtic, que va agregar a les xarxes socials: «La bogeria econòmica té prioritat sobre la raó ecològica». Només el departament d’Ille-et-Villaine ha prohibit a territori francès el reg dels camps de golf.

«Els camps de golf tenen un consum prou elevat d’aigua. S’ha de recordar que un camp amb 18 forats consumeix l’equivalent a una població de 10.000 habitants, incloent-hi comerços i indústria», explica Santiago Martín Barajas, coordinador de l’Àrea d’Aigua d’Ecologistes en Acció, qui especifica que «depenent de la zona en la qual està situada aquesta infraestructura recreativa pot produir-se una important tensió dels recursos hídrics i generar-se una situació de sobreexplotació d’aquests». «Instal·lar aquest consum addicional pot afectar relativament l’equilibri hídric de la zona. Cal assenyalar que un metre quadrat de gespa en el centre o el sud de la península consumeix 1.500 litres d’aigua a l’any. Depenent de la zona on estiga situat el camp de golf, poden generar-se tensions per abastir els diferents usos de l’aigua. I no oblidem que regar els camps de golf és utilitzar l’aigua per a ús recreatiu i, per tant, dels menys prioritaris», detalla.

Tot i que l’impacte d’un camp de golf per a la disponibilitat de recursos hídrics és diferent si s’instal·la en una autonomia com Cantàbria d’un territori com ara Andalusia, es recomana, generalment, el reg amb aigües residuals depurades. «És molt habitual que diguen que estiguen regant amb aigües residuals, però, en realitat, estan usant pous», censura aquest responsable d’Ecologistes en Acció. «Els camps de golf s’han defensat sota una idea equivocada de progrés, i sovint han estat lligats a operacions urbanístiques. Aquestes instal·lacions, a més, només són accessibles per a uns pocs, ja que pels preus i els materials necessaris per a practicar l’esport, rarament poden ser gaudits per persones que no pertanyen a classes socials benestants i adinerades», critica, per subratllar l’impacte ecològic que tenen per l’ús massiu d’adobs i productes fitosanitaris que poden contaminar les aigües subterrànies. «Pensem que cal tallar el reg a tots els camps de golf que estiguen regats amb aigües subterrànies o superficials. I més encara en àrees amb tensió hídrica, com ara la zona sud d’Espanya», sol·liciten.

«Els camps de golf són una activitat econòmica important a la Comunitat Valenciana. El problema de l’aigua en aquests recintes esportius no és el consum directe per a regar el mateix camp, sinó el consum de les promocions residencials que l’acompanyen. Un camp de golf pot –i deu– regar-se amb aigua depurada, però els habitatges de les promocions residencials que acompanyen aquestes instal·lacions recreatives necessiten aigua de qualitat i constant», matisa Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d’Alacant, qui ressalta: «Aquest és el problema dels camps de golf, així com l’alteració de les condicions naturals del terreny ocupat que passen a ser irreversibles per l’ocupació urbanística duta a terme».

Tot i que l’expert sosté que la problemàtica radica en les promocions urbanístiques que tradicionalment han estat associades als camps de golf, indica que «s’hauria d’obligar aquests camps a ser regats amb aigües depurades exclusivament». «Si hi ha voluntat política, aquesta decisió es pot prendre. Només cal modificar les lleis de camps de golf que moltes comunitats autònomes han aprovat i que només aconsellen el reg amb aigua depurada. En el context de canvi climàtic que vivim en el litoral mediterrani, no és suficient amb aconsellar, és necessari obligar. Si no es complira amb aquest precepte, s’haurien de tancar els camps de golf existents, o per descomptat no permetre la construcció de cap de nou que no es regue exclusivament amb aigua depurada», planteja.

Aquest article ha estat publicat originalment a la revista El Temps, setmanari amb què Mètode manté un acord de col·laboració per a compartir continguts.

© Mètode 2022