L’ampliació nord del port de València ha desfermat una agra disputa entre l’Autoritat Portuària i col·lectius socials i partits polítics. Tampoc l’Ajuntament de València es mira amb bons ulls aquest projecte. Temen l’afecció mediambiental en les platges i en la qualitat de l’aire i, molt especialment, l’efecte que puga tenir sobre un ecosistema ja de per si molt vulnerable com ho és l’Albufera.
L’efecte sobre les platges, especialment sobre les del sud, és el que més preocupa des del punt de vista mediambiental. Platges com les de Pinedo, al sud de l’antiga platja de Natzaret, estan avui ferides de mort, amb una amplària d’arena cada volta més esquifida. I el mateix passa amb la platja del Saler o la de la Devesa. Històricament, el port —com també els espigons— han estat una barrera que dificulta la regeneració natural d’aquests ecosistemes. Qualsevol obstacle col·locat pels éssers humans altera les dinàmiques marines, que, per una qüestió d’onatge, solen acumular en el cas de la mediterrània més arena en les zones nord que no en les del sud. Els ports, amb els seus dics i molls, actuen de barrera i impedeixen la circulació normal dels sediments generant el que els experts anomenen «efecte ombra». En definitiva, acceleren la tendència naturalment recessiva de les platges de la mediterrània.
L’existència del port ha tingut efectes ben visibles per als qui han sovintejat les platges del sud de València al llarg de les últimes dècades. Entre els anys 1984 i 2014, la platja de l’Arbre del Gos va perdre 65 metres d’arena, segons un estudi de la Universitat Politècnica. La de Pinedo va registrar una regressió de 56,7 metres; la de la Creu, 40 metres, mentre que les del Saler van perdre en aquell període de temps entre 34 i 33 metres.
Situació del Port de València, amb el Parc Natural de l’Albufera al sud. Gràfic: Vanesa Prieto – El Temps
«Els impactes antròpics són essencials per entendre què està passant —explicava tot just la setmana passada la catedràtica de Geografia Física Eulàlia Sanjaume durant una jornada organitzada pel mateix Ajuntament de València a propòsit del port-. Els ports fan el mateix que els espigons, però a gran escala. La platja de les Arenes (al nord del port) creix, però això és a canvi d’erosionar les platges del sud. Primer fou Natzaret, després Pinedo i, d’ençà de les darreres actuacions, la regressió s’accentua a la zona del Saler, la Garrofera i ara ja fins i tot arriba a la gola del Pujol». Sanjaume va elaborar l’any 2007 un estudi per al grup municipal socialista on ja advertia dels efectes nocius de l’ampliació.
«Platges com les de Pinedo, al sud de l’antiga platja de Natzaret, estan avui ferides de mort, amb una amplària d’arena cada volta més esquifida. I el mateix passa amb la platja del Saler o la de la Devesa»
Per a Josep E. Pardo, professor del Departament d’Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València, el port explica una part de la problemàtica recessiva de les platges, però no n’és l’únic factor. «Estem davant d’una qüestió multifactorial. El port és un element clau, evidentment, però hi ha altres problemes que no podem ignorar». Entre aquests, hi ha el canvi climàtic, que provoca com més va temporals més agressius que, com ara el Gloria, malmeten totes les àrees de costa a voltes de forma irreversible, circumstància que obliga a fer regeneracions perpètues.
A això cal sumar la reducció de les aportacions sedimentàries dels rius. La construcció d’embassaments i la disminució dels cabdals dels rius tenen efectes nocius per a la regeneració de les platges, ja que els sediments que es generen al llarg del llit no acaben dipositant-se a la mar, tot generant un dèficit d’aportacions. València és un cas paradigmàtic a aquest respecte: tot i tenir dos llits de riu (l’antic llit i el nou) cap dels dos no arriba a desembocar a la mar.
Des del port, tanmateix, defensen que la construcció de la terminal del nord no incrementaria els problemes d’erosió que ja existeixen. Ho defensen a partir de l’estudi de seguiment que José Serra, catedràtic de Ports i Costes de la Universitat Politècnica, va fer —a instàncies del mateix port— en el període 2008-2015. «L’ampliació del nord del port de València, les obres d’abric del qual ja estan construïdes des de 2010, no ha introduït cap efecte addicional perjudicial sobre l’entorn coster al nord i al sud», afirma la investigació. «Tendim a tirar-li la culpa al port, quan els rius o la sobreexplotació dels aqüífers són també elements decisius», explica el catedràtic José Serra. «A hores d’ara el dic d’abric ja actua com un parany que dificulta la circulació de sediments de nord a sud. En aquest sentit, crec que la construcció interior de la terminal no generaria més afecció», afegeix Josep E. Pardo, de la UPV, el qual, en tot cas, no s’està de recordar la importància econòmica que les platges tenen en tant que atractiu turístic.
SOS Albufera
«No és que no s’haja de fer la terminal nord; el que ens hauríem de plantejar és un decreixement del port», assegura contundent Javier Jiménez Romo, que és biòleg i treballa des de fa una dècada al Parc Natural de l’Albufera, un ecosistema molt delicat situat a només 10 quilòmetres cap al sud de la instal·lació portuària. Col·lectius ecologistes i civils insisteixen aquests darrers mesos en els efectes irreversibles que l’ampliació del port podria tenir per a aquesta llacuna. Igualment ho ha fet el vicealcalde de València i regidor de Devesa-Albufera, Sergi Campillo, un dels polítics més actius en la seua oposició. Al capdavall no es pot perdre de vista que una fina línia d’arena separa aquesta massa d’aigua de la mar. L’embat dels darrers temporals ja ha evidenciat com de debilitada és aquesta separació. «Ja sabem que amb la virulència del canvi climàtic, qualsevol costa regressiva té un repte ambiental, per la pujada del nivell de la mar, per la major virulència de les tempestes. Si a més d’això li col·loquem un espigó que impedeix que arribe l’arena per regenerar-se, estem sent absolutament temeraris —adverteix Jiménez Romo—. Pensar que això es pot contrarestar amb mesures compensatòries a través d’aportacions de sorra, tal com insinua el port, resulta com a mínim atrevit».
«L’ampliació del port podria tenir efectes irreversibles per a l’Albufera»
De fet, en zones com el Saler o la Casbah, durant els darrers temporals l’aigua de la mar va acabar amarant fins i tot les hortes. Les aportacions de sorra, a més, tenen contrapartides i no sempre són mesures eficaces. «L’arena nova tarda temps a assentar-se i els temporals se’ls acaba enduent. Estem trobant-nos que els grans temporals se’n duen una gran quantitat d’arena que soterra el poc que queda de les praderies de posidònia —adverteix Pablo Vera, del col·lectiu Seo Birdlife—. La posidònia està en l’UCI i aquestes regeneracions empitjoren la seua situació. La mort d’aquestes praderies no només significa la mort de la posidònia, sinó la de totes les espècies que li són associades, com ara la nacra».
Així les coses, «l’escenari d’una Albufera salobre és factible si les coses no canvien molt», adverteix Jiménez Romo. O el que és el mateix: l’Albufera deixarà de ser el que és ara: un espai artificial creat pels humans. El cultiu d’arròs, per descomptat, esdevindria inviable. «La naturalesa s’adapta a les noves circumstàncies. Ara bé, durant un temps assistiríem a un canvi ambiental traumàtic», avisa aquest biòleg. «El port és molt important, però l’ampliació pot posar en perill l’Albufera», avisa també Eulàlia Santjaume, des de la seguretat que dona tota una vida acadèmica estudiant el comportament de les àrees costaneres.
Fauna en perill
Tanmateix, des del port defensen que la DIA de 2007 sí avaluava detalladament els efectes sobre aquest aiguamoll artificial, alhora que s’hi establien mesures compensatòries. Pablo Vera, de Seo-Birdlife, ho nega de forma taxativa. «L’avaluació d’impacte ambiental de 2007 va ser del tot insuficient», assegura. En aquest sentit, l’organització ecologista defensa que en la dita avaluació no es va fer un estudi detallat dels efectes que la construcció i la implantació de la terminal nord tindria per a les espècies incloses en la Xarxa Natura 2000, de la qual l’Albufera en forma part. En aquest sentit, recalca Vera, no només caldria tenir en compte la fauna i la flora de l’Albufera mateixa, sinó també les espècies que hi ha en tot el front litoral.
«La contaminació acústica, els fondejaments i els possibles vessaments són elements que amenacen espècies com ara el rorqual comú o el dofí mular»
Així doncs, fins ara l’àrea que més s’ha degradat ha estat el litoral de Pinedo, on hi havia un dels millors exemples d’estuaris del Mediterrani. «Des de la construcció del dic de recer, l’efecte ombra ha sigut molt gran, tot augmentat la contaminació i l’anòxia per falta de renovació natural de l’aigua». Això provoca, segons explica Vera, la degradació de tot l’ecosistema. «Les aus marines són bones indicadores de l’estat ecològic, ja que depenen d’una bona productivitat marina. I el que hem detectat és que tant les poblacions de xatrac d’albufera com de xatrac becnegre, que tenien una de les seues principals àrees d’alimentació davant de Pinedo, han col·lapsat des del 2006-2007», explica Pablo Vera. Si en aquells anys van nidificar a l’Albufera 2.300 parelles de xatrac d’albufera i 4.900 de xatrac becllarg, l’any passat la xifra es reduí a 250 i 750 parelles, respectivament.
Des de l’organització ecologista no s’estan de recordar tampoc l’impacte sobre els ecosistemes marins. La contaminació acústica, els fondejaments i els possibles vessaments són elements que amenacen espècies com ara el rorqual comú o el dofí mular. Un trànsit marítim més intens també pot afectar les zones d’alimentació i descans d’aus marines, com ara la baldriga cendrosa o la baldriga balear. Aquesta última, de fet, és catalogada com au en perill d’extinció.
Així doncs, a sobre la taula els responsables polítics tenen un dilema per resoldre. El port assegura que sense l’ampliació nord, que van calcular a partir d’unes dades de fa quasi 15 anys, col·lapsarà. I això, clar, tindria repercussions per al conjunt de l’economia valenciana. «Diuen que desfer el dic que ja està construït generaria moltes pèrdues —exposa Javier Jiménez Romo—. La realitat és, però, que mantenir el dic i construir la terminal té un cost encara més alt. L’actuació que s’està plantejant respon a una lògica del passat. Amb la consciència sobre el canvi climàtic que tenim a hores d’ara, mantenir aquesta actuació no té cap sentit i ens perjudica com a ciutat. Alguns s’empenyen a competir amb Rotterdam, però és que potser no ens interessa replicar el model de Rotterdam perquè tenim uns altres atributs. De veritat volem mantenir oberta aquesta caixa de Pandora?».
Aquest article ha estat publicat originalment a la revista El Temps, setmanari amb què Mètode manté un acord de col·laboració per a compartir continguts. Podeu llegir la informació completa en aquest enllaç.
