El triomf de la divulgació científica en format audiovisual

Javier Díez

El curtmetratge Arco de choque, dirigit per Javier Díez i realitzat amb la col·laboració de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) de València, ha guanyat recentment el premi a la Millor Representació de Ciència i Tecnologia del festival de cine científic Sci-On de Reno (Nevada, EUA). Díez, que porta dotze anys fent vídeos de divulgació amb aquestes dues organitzacions i ha guanyat ja set premis, té clar el seu objectiu: visualitzar conceptes científics complexos perquè es puguen entendre.

Fins ara el director feia vídeos explicatius tipus documental. Però va prendre la decisió de contar la ciència d’una altra manera, introduint una part de ficció. Així va nàixer Arco de choque, el seu primer curtmetratge amb aquestes característiques. Relata com unes imatges del cosmos mostren un objecte anomenat arc de xoc en els límits del sistema solar. L’anàlisi dels astrofísics esclareix que allò descobert està desaccelerant, una acció impossible en cas que fóra un asteroide. Dedueixen aleshores que només pot ser una cosa: un vehicle espacial tripulat per alienígenes. Això que passa al curtmetratge no és real, no ha ocorregut encara. Però la tècnica per mantenir contacte amb vida extraterrestre, si algun dia es donara el cas, seria correcta. El projecte, de fet, començarà a funcionar el 2017. La iniciativa naix de J-PAS (Javalambre Physics of the Accelerating Universe Astrophysical Survey), un projecte astronòmic que té la intenció de cartografiar l’univers visible. En ell col·laboren els astrofísics Fernando Ballesteros (Observatori Astronòmic de la Universitat de València) i Luisa Valdivielso (Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó), guionistes també del curtmetratge.

Javier Díez

Ciència, cinema i rigor

En Arco de choque la part argumental l’ha portat endavant Javier Díez, aficionat a la ciència, la tecnologia i l’astronomia, i especialitzat en vídeos nocturns de temàtica astronòmica. Luisa Valdivielso assessorà en tot allò referent al mapeig astronòmic J-PAS i Fernando Ballesteros en les característiques d’una nau que podria ser detectada en les observacions, i en detalls tècnics referents a l’òrbita, velocitat, ionització… El curt és un producte audiovisual elaborat des del coneixement i adaptat pels experts al públic general. En això consisteix la divulgació. Però, portar-la a terme no sempre és fàcil. Fernando Ballesteros assegura que «trobar un argument que siga interessant és sempre la part més difícil».

Els autors d’Arco de choque veuen deficiències en la forma en què la ciència es mostra al cinema. «Hi ha molt poques pel·lícules amb la ciència ben representada», assegura Díez. No obstant això, també recorda Interstellar i The Martian com a dues produccions prou correctes pel que fa al rigor científic, i que han tingut un gran èxit a les taquilles. En molts casos, representar bé la ciència és difícil «perquè tècnicament és complicat, com és el cas de representar fidelment les gravetats superficials a altres planetes, o les biologies extraterrestres», ens conta Ballesteros. En altres és «perquè senzillament no li interessa al director i la ciència-ficció és només una excusa argumental», afegeix el guionista i astrònom, que opina que «sovint al director no li preocupa que una explosió en el buit siga fidel o no –de fet, si fa soroll és mes dramàtica–, i si l’àlien té una forma hominoide li serà mes fàcil a l’espectador imaginar-se’l com al dolent de la pel·lícula que si fóra un rovelló amb cent cametes». També està el cas contrari: «pel·lícules que volen ser tan fidels a la ciència que s’obliden de l’argument i poden resultar un poc avorrides, com 2001: Una odissea de l’espai o Gravity», afirma Ballesteros. Destaca, però, pel·lícules com la franquícia Star Trek, per exemplificar que es poden fer coses molt interessants quan ciència i cinema es donen la mà.

Javier Díez

Aquest és el cas d’Arco de choque, que a finals d’any estarà disponible al portal de divulgació Conec.es. Coneixement i entreteniment es combinen per cobrir el paper divulgatiu de la ciència. Pròximament, Javier Díez es posarà mans a l’obra amb un nou curtmetratge de ciència-ficció «amb forta base científica i que té a veure amb les supernoves», segons conta a Mètode ell mateix. De nou, comptarà amb la col·laboració de Fernando Ballesteros i l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Marta Navarro. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.