Els armaris de la ciència

507 són els nanòmetres que mesura la longitud d’ona del verd –la natura– que dóna color a la quarta franja de la bandera LGTBI, un símbol que comença, de dalt cap a baix, amb un roig –la vida– de 705 nanòmetres. Es dóna la casualitat que ambdues xifres serveixen per a representar el mateix dia de l’any, el cinc de juliol, en el nostre format habitual i en el sistema ISO respectivament. Una data que els integrants de l’organització Pride in STEM escolliren en 2018 amb prou enginy per a celebrar el primer Dia Internacional de les Persones LGTBI+ en Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques.

Aquest LGBTSTEM Day celebra enguany el seu segon aniversari amb el mateix objectiu amb què va nàixer, el de visibilitzar a les persones amb identitats afectiu-sexuals i de gènere no normatives en la comunitat científica i assenyalar també els obstacles a què s’enfronten en el seu lloc de treball. Motius, no en falten. Les dades dibuixen un escenari complex, amb referents escassos i presència reduïda en comparació a la situació dels col·legues heterosexuals i cisgènere, i apunten a una incapacitat manifesta d’aquests companys per aconseguir fer del laboratori un lloc suficient segur per no condemnar a les persones LGTBI a romandre dins l’armari.

«Les formes que pren l’LGTBIfòbia en la ciència són quasi incontables, i estan tan arrelades en el nostre dia a dia que costa ser-ne conscient»

Ben mirat, les formes que pren l’LGTBIfòbia en la ciència són «quasi incontables». Així ho expressa Sassy Science, l’alter ego drag de l’estudiant de doctorat asturià Mario Peláez i amb el qual s’ha endinsat en el món de la divulgació científica. «De vegades, aquestes actituds estan tan arrelades en el nostre dia a dia que costa ser-ne conscient», diu, i no li costa gaire anomenar-ne un bon grapat: tindre un cap amb prejudicis, ser tractat amb condescendència per ser femení, suportar bromes de mal gust en el treball o que assumisquen que és gai per la seua manera de ser; ell, en realitat, és obertament bisexual.

Accés i presència

Les diferències entre les persones que pertanyen al col·lectiu LGTBI i les que no comencen a aflorar en recórrer els primers passos pel camí professional de la ciència. En la universitat, lesbianes, gais i bisexuals són menys propensos a romandre en les àrees STEM segons una investigació publicada en Science Advances. L’estudi creua els resultats de dues enquestes d’estudiants universitaris nord-americans per arribar a aquesta conclusió, una tasca difícil, tal com argumenta el seu autor Bryce Hughe, per la manca de dades disponibles: la gran majoria d’enquestes de la comunitat universitària no inclou preguntes relacionades amb l’orientació sexual i identitat de gènere dels qui hi participen.

Talment, al treball de Hughe cal afegir una altra limitació: no contempla la presència de persones transsexuals. Una publicació de The Lancet posa de manifest com de complicat pot ser per a una dona transsexual viure amb dignitat –ja no diguem desenvolupar una carrera científica, quan tan sols finalitzar la formació obligatòria pot suposar-li un calvari. Amb aquestes condicions de partida sobre la taula, potser no calen les dades de Hughe per concloure que la presència d’aquest col·lectiu serà, de totes totes, inferior. Però aquestes extrapolacions continuen sent insuficients. Sense estudis, aquestes situacions no es poden corroborar, i sense certesa científica, és complicat justificar la necessitat d’estudiar aquestes realitats, una paradoxa que el mateix Hughe ha remarcat i que deixa estancat el coneixement.

L’escassa investigació en matèria de diversitat afectiu-sexual i de gènere en STEM tampoc es pot justificar amb aquest contrasentit. És habitual associar la ciència amb l’objectivitat que garanteix el mètode científic però les persones que «la fan» no estan lliures de biaixos i subjectivitats, i així ho explica la ciència mateixa. En el seu últim número dedicat a la dona en STEM, The Lancet va publicar un article que demostrava l’existència de biaixos de gènere a l’hora d’accedir a finançament per a dur a terme investigacions. El mateix biaix fou el que va trobar un segon estudi publicat en Nature, en aquest cas de tipus racial. No es pot saber si aquesta tendència es repeteix o no en la comunitat LGTBI perquè res s’ha investigat al respecte, no hi ha dades, però amb aquests precedents costa pensar que no és així.

Si l’objectivitat és el principal valor de marca de la ciència, la meritocràcia n’és el següent, o això dicta l’estereotip. Un científic val el que valen les seues publicacions. Finançament, col·laboracions, contractes… tot està en joc en un món tan competitiu com el de l’STEM en el qual aquestes decisions depenen del judici d’altres persones, i les investigadores i investigadors LGTBI poden preferir amagar la seua veritat per por a exposar-se a possibles biaixos que posen en perill el seu desenvolupament professional. És per aquesta raó que Sassy Science admet haver «tingut sort» en comptar amb companys i superiors respectuosos a l’Institut de Nanociència d’Aragó, on desenvolupa la seua tesi: «Dic “sort” perquè aquestes persones tenen un poder directe sobre el meu futur i la meua carrera».

Aquesta estratègia d’autodefensa laboral –quedar-se dins l’armari–, però, no està a l’abast de tothom. Helena García és doctoranda en Bioinformàtica per la Universitat de Saragossa i es va declarar obertament dona transsexual en el seu laboratori quan va començar la teràpia hormonal, una transició física difícil d’amagar. Com Sassy Science, diu sentir-se afortunada: «En el meu grup em sent segura però sé amb certesa que no m’hauria passat el mateix amb gent d’altres laboratoris».

«En l’Estat Espanyol, la majoria de les institucions guarden silenci davant idees plantejades per l’extrema dreta tot i ser frontalment contràries a l’evidència científica»

El lloc de treball pot ser particularment difícil per a les persones LGTBI. Es tracta d’un ambient en el qual la «veritat científica» sol estar per damunt de detalls personals que, a més, poden determinar el seu futur professional. Segons un estudi realitzat per l’Institute of Physics, la Royal Astronomical Society i la Royal Society of Chemistry anglosaxones sobre la situació de les persones LGTBI que es dediquen professionalment a la física, una de cada quatre no se sent segura en el treball i ha considerat deixar-lo, una xifra que augmenta fins al 32% quan es tracta de persones transsexuals o de gènere no-binari. Talment, la freqüència amb què viuen situacions d’exclusió duplica la dels companys no LGTBI.

La manca d’empatia de la resta de la comunitat científica és també, de vegades, descoratjadora. És el cas, per exemple, del pròxim Congrés Internacional de Matemàtiques 2022 programat en San Petersburg i que corre el risc de ser boicotejat pels convidats LGTBI, atemorits per la possibilitat de ser arrestats per les autoritats russes. En l’Estat Espanyol, per la seua banda, la majoria de les institucions guarden silenci davant idees plantejades per l’extrema dreta tot i ser frontalment contràries a l’evidència científica.

Fer-se visible

La vida d’algú que manté en secret la seua orientació afectiu-sexual o identitat de gènere pot ser solitària i esgotadora, afectant així la seua salut mental. «El dia a dia en el laboratori és prou dur, i el fet de guardar-te una cosa com aquesta encara et crema molt més. Acaba repercutint en el teu treball», admet Helena, que en el seu segon any de doctorat acaba d’obrir-se a tot el seu equip fa tan sols un parell de mesos. «Sortir de l’armari t’aporta confiança i fa que et trobes més còmoda en un lloc on diàriament passes tantes hores. Eres més productiva», diu. I la ciència coincideix. Diversos estudis mostren com la diversitat fomenta la creativitat, diligència i capacitat d’adaptació dels equips de treball, afavorint i potenciant una innovació que moltes vegades no és tan sols desitjable, sinó també imprescindible: Aquest article publicat a Nature exposa, per exemple, la necessitat de comptar amb persones transsexuals i de gènere no-binari per poder dissenyar campanyes de comunicació de la salut efectives.

L’existència de referents obertament LGTBI és indispensable per a inspirar valentia en qui encara no s’ha atrevit a fer el pas, i en ciència, aquest és un dels problemes més greus. «La manca de referents ens fa pensar que les persones com nosaltres no tenen cabuda en el món científic», diu Sassy Science. En el cas d’Helena, les seues referents no pertanyen al camp de l’STEM, on es troba moltes vegades perduda com dona transsexual: «No tens a ningú que et guie, no saps quins passos has de seguir», explica en relació a assumptes burocràtics derivats del seu canvi de nom. Com pot actualitzar les seues dades personals a la universitat? Haurà de pagar novament els seus títols de grau i màster? Pot suposar un problema a l’hora de realitzar estades a l’estranger? «Tot açò fa por, és un futur molt incert».

«La manca de referents ens fa pensar que les persones com nosaltres no tenen cabuda en el món científic»

Si fins ara no hi ha hagut referents científics LGTBI, ha arribat el moment de construir-los. Aquest és un dels objectius que s’ha marcat la recentment presentada en societat Prisma, Associació per la Diversitat Afectiu-Sexual i de Gènere en Ciència, Tecnologia i Innovació –un projecte pioner a Espanya–, per a afavorir l’accés de persones LGTBI en STEM. Una inclusió que no serà possible sense la col·laboració de la resta de la comunitat científica. Seua és la tasca d’aconseguir fer del laboratori un lloc segur, i la Royal Astronomical Society suggereix algunes recomanacions: establir unes polítiques d’assetjament clares en el lloc de treball, rebre formació específica, generar oportunitats per compartir els pronoms amb què adreçar-se o incloure’ls en les signatures dels correus electrònics… Gestos senzills que no depenen de grans recursos i que poden marcar la diferència en la ciència i la societat del futur més pròxim.