|
El magraner, per Ferran Zurriaga
La magrana és una planta amb increïbles efectes beneficiosos per a la salut. Amb el pas del temps, el seu cultiu al nostre país s’ha vist limitat a zones com Elx. Però sabieu que California s’està convertint en un dels majors exportadors mundials d’aquest fruït?
Per què els homes tenen mugrons?, Els perquès de Mètode. Per Pau Carazo.
El zoòleg Pau Carazo explica l’existència de mugrons en els homes a través de l’evolució humana. Una de les preguntes de la secció web «Els perquès de Mètode», on invitem els lectors a potenciar la seua curiositat científica.
La història de l’obra teatral “Oxigen”, per Carl Djerassi.
Algunes ciències com la medicina o la física han tingut representació en obres teatrals i pel·lícules. El professor Carl Djerassi pensa que la química és la gran oblidada del món de la ficció. És per això que, junt a Roald Hoffmann, va escriure l’obra de teatre Oxigen, que ha sigut traduïda a setze idiomes i publicada per Mètode.
Els avenços de la cartografia cap a la tercera dimensió, per Josep E. Pardo Pascual i Francesca Segura Beltrán.
Google Earth és un clar exemple de com la cartografia ha evolucionat de manera insospitada durant els darrers quinze anys. Els avenços tecnològics estan permetent conèixer la realitat geogràfica cada vegada amb major precisió.
Un univers d’instruments per a l’observació astronòmica, per Xavier Barcons.
Ciència i tecnologia sempre han anat de la mà. En el cas de l’astronomia, també. Si l’eina fonamental per a l’observació de l’espai ha estat sempre el telescopi òptic, els últims anys la tecnologia l’ha complementat amb noves eines que busquen explorar els cels amb major precisió.
El misteri del moviment de les plantes, per José Pío Beltrán.
És freqüent parlar de les plantes com a organismes que, a diferència dels animals, no poden canviar d’ubicació per a aconseguir aigua o aliments o per a fugir tant de depredadors com de condicions ambientals estressants. No obstant això, les plantes sí que tenen la capacitat d’executar determinats moviments.
Després de l’incendi, per Daniel Moya i Jorge de las Heras.
El trist estiu de 2012 ens ha recordat que no hem solucionat el problema dels grans incendis. Els impactes negatius i immediats són evidents. Però, es recuperaran amb el pas del temps les poblacions naturals, les seues propietats abiòtiques i l’economia i la societat de la zona afectada?
La sífilis i la bogeria de Nietzsche, per Lynn Margulis.
Friedrich Nietzsche, un dels filòsofs més importants de la història, va passar els seus últims anys tancat. La raó era una malaltia que li consumia el teixit cerebral i li provocava atacs de bogeria. Aquesta malaltia no era altra que la sífilis, un mal que segueix existint en l’actualitat però que gaudeix del fals mite d’estar eradicat.
Entrevista a Jaume Josa, per Vicenç Altaió.
El passat octubre va morir Jaume Josa, historiador de la ciència i gran coneixedor de la recepció del darwinisme a casa nostra. En aquesta entrevista, conversava amb Vicenç Altaió sobre la importància del científic anglès i sobre la ciència en general.
Ungüents, pomades, cremes, cosmètics i altres potingues… pel Gabinet de didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
La secció del «Jardí Animat» ens parla, en aquesta ocasió, dels ungüents. Fabricats amb plantes com el romaní, han sigut utilitzats al llarg de la història amb fins medicinals i cosmètics. En l’article s’expliquen els seus efectes beneficiosos i les claus per a fabricar-los a casa.
Simbiosi i tèrmits, per Lynn Margulis.
Els tèrmits espongen el sòl, l’abonen, «poden» els fongs i arranquen aquells que podrien créixer com a mala herba. Segurament cap micòleg podria dur a terme aquesta tasca amb tanta perfecció i atenció.
La taperera, per Ferran Zurriaga.
La taperera, típica a la costa Mediterrània, sol aparèixer en paisatges rocosos. Zones com les cales de l’illa de Menorca estan inundades per aquesta planta que a molts els resulta estranya.
© Mètode, 2012.
|
