Els articles més llegits de 2020

Enguany, sense dubte, ha estat marcat per la pandèmia de COVID-19. No obstant això, hi ha hagut molts altres temes que han destacat al llarg dels darrers dotze mesos. Des de Mètode ens acomiadem d’aquest atípic 2020 amb una recopilació de les entrades més llegides al nostre web. Un conjunt d’articles que evidencien la varietat dels continguts publicats per la revista, tant en paper com en format digital. Alguns dels temes més destacats han sigut aquells relacionats amb l’emergència climàtica, la salut, l’exploració espacial i l’alimentació.

Els articles més llegits de 2020

Com que les drogues d’abús i la ingesta de menjar ultraprocessat actuen sobre els mateixos mecanismes cerebrals, ens qüestionem si el consum excessiu i crònic de certs aliments rics en greix i sucres podria sensibilitzar el circuit cerebral de recompensa incrementant la vulnerabilitat al consum de drogues.
Durant el segle XX, hem quasi duplicat l’esperança de vida, d’uns 45 anys a 80 i escaig i, per això, hem hagut d’enfrontar-nos a la vellesa o els problemes cardiovasculars.
Tant en el cas de les grans obres –autopistes o línies d’alta velocitat ferroviària– com en els nous desenvolupaments urbanístics expansius que no responen a les necessitats reals de més habitatges, és urgent declarar el final del creixement pel creixement i abordar polítiques alternatives de vertader interès social i ambiental.

L’exploració espacial requerirà sistemes de suport vital que incloguen plantes per a proporcionar nutrients, oxigen, humitat i benestar psicològic, i que servisquen a més per a eliminar deixalles.

Alberto Tinaut, biòleg expert en l'estudi dels formícids, ens descobreix els secrets d'aquests insectes alats.

Entre les entrevistes de Mètode, una de les més llegides ha estat la de Germán Orizaola, doctor en Biologia i investigador en el camp de la radioecologia, sobre el «paradís per a la fauna» en què s’ha convertit Txernòbil tres dècades després de l’accident nuclear. També cal destacar la conversa amb Vicent Pelechano, biòleg molecular del laboratori suec SciLifeLab, sobre un nou mètode per a detectar el SARS-CoV-2 en malalts. En una altra entrevista, Silvia Rueda, coordinadora de Girls4Stem, explicava en què consisteix aquest projecte per a crear una xarxa d’expertes per pal·liar l’absència de dones en les professions tècniques i científiques. I sense oblidar a les figures com la de José Antonio Sobrino, Premi Jaume I de Protecció del Medi Ambient en 2019, que explicava l’ús de la teledetecció, l’observació de la Terra des de satèl·lits, en la conservació del medi ambient. Finalment, una altra de les entrevistes més llegides ha sigut la de Simonetta Gribaldo, microbiòloga evolutiva de l’Institut Pasteur de París, qui ens transmetia el seu entusiasme pels arqueus, uns microorganismes unicel·lulars capaços de resistir condicions ambientals extremes.

Entrevistes més llegides de 2020

El catedràtic de la Universitat de València José Antonio Sobrino és contundent sobre la capacitat de reacció contra el canvi climàtic: «Limitar l'augment a 1,5 ºC és pràcticament irrealitzable».
L’entusiasme de Simonetta Gribaldo cap als arqueus és evident. No en va els ha dedicat gairebé tota la seua trajectòria científica, cosa que no va ser fàcil. Però dins del món de la microbiologia, l’estudi dels arqueus ha estat de baixa prioritat fins fa ben poc.
El bioquímic d'Algemesí Vicent Pelechano, juntament amb el grup de recerca que lidera a Suècia, ha desenvolupat un mètode senzill, ràpid i barat per a poder detectar el SARS-CoV-2 en malalts. Ens ho explica en aquesta entrevista.
Silvia Rueda, coordinadora de Girls4STEM, fa una crida contra l’absència de dones en les professions tècniques.
Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.
© Mètode 2020
POST TAGS: