Qui és l'autor de «Turandot»?

20
desembre
2022
Giacomo Puccini./ Wikimedia Commons

Em direu que és una pregunta molt fàcil, però té una petita trampa que serà el tema d’aquesta entrada. Per cert, el nom de l’òpera també té truc i si voleu pronunciar-lo bé no ha de sonar la t final, fins i tot s’han escrit articles al respecte. 

Ja sabeu que el compositor de Turandot va ser Giacomo Puccini, gran exponent del verisme italià. Però no la va poder acabar i part de l’últim acte és obra de Franco Alfano. Segons he descobert hui a Viquipèdia, Alfano també va compondre Cyrano de Bergerac i l'òpera radiofònica Vesuvius. Sentint-ho molt, senyor Alfano, en aquest blog tampoc parlaré de vostè. Em centraré en la malaltia del mestre Puccini, artífex de grans òperes com La Bohème que sempre serà la meua preferida, tal volta perquè va ser la primera que vaig veure en directe.

En moltes de les fotografies que es conserven de Giacomo Puccini apareix amb una inseparable cigarreta, factor de risc important per al tumor que posteriorment patiria. També era coneguda la seua afició per la bona taula acompanyada sempre de bon vi. Deixarem de banda el seu historial amorós i el seu caràcter complicat perquè no es el tema que ens ocupa.

Durant 1922 i 1923 Puccini estava treballant amb gran il·lusió en un nou projecte basat en la faula teatral de Carlo Gozzi. Ambientada a la Xina imperial i amb una cruel heroïna com a protagonista, conté algunes de les àries més famoses de la història operística. Immers en aquest procés va ser diagnosticat d’un tumor a la gola.

Tot i que no sabem la localització exacta, el seu cas s’engloba dins dels tumors de l’àrea otorrinolaringològica que podeu veure al dibuix. Aquests tipus de càncers tenen una evolució i un tractament relativament similars, amb certes particularitats per a cada lloc concret. Habitualment els tumors de boca, laringe i faringe s’anomenen de forma genèrica tumors de l’àrea ORL o tumors de cap i coll. Aquesta nomenclatura pot dur a confusió amb els tumors cerebrals que no pertanyen a aquest grup i tenen un comportament molt diferent.

Àrea ORL./ NHS

Són tumors relativament poc freqüents. En conjunt estan molt relacionats amb el consum de tabac i el risc es multiplica exponencialment si es consumeix juntament amb alcohol. Tot i això, hi ha localitzacions on són característicament causats per altres agents com infeccions cròniques per virus i que comporten un millor pronòstic. Així, els tumors de nasofaringe estan molt relacionats amb el virus d’Epstein-Barr i els de la cavitat oral amb el virus del papil·loma humà (VPH). Segur que aquest virus vos sona perquè també és el causant de la majoria de tumors de coll uterí. Ara ja sabeu un altre motiu per promoure la vacunació contra aquest virus en ambdós sexes.

El tractament radical d’aquests tumors no sempre pot ser quirúrgic per la dificultat que comporta l’anatomia de la regió. L’estratègia terapèutica més emprada en els casos localment avançats sol ser la combinació d’una teràpia local com és la radioteràpia amb la quimioteràpia sistèmica. Aquesta modalitat de tractament concomitant té una alta tasa de respostes locals i «curacions» a llarg termini. En el cas de tumors amb metàstasis a distància actualment disposem d’altres alternatives com la immunoteràpia.

Tornem al cas de Giacomo Puccini. Als inicis del segle XX ja s’havia començat a utilitzar la radioteràpia en alguns tumors com els de l’àrea ORL però encara haurien de passar algunes dècades per a conèixer la utilitat dels fàrmacs antineoplàstics. En Europa hi havia dues clíniques privades, una a Berlín i altra a Brussel·les, amb l’equipament necessari per a tractar amb l’efecte de la radiació recentment descoberta.   

L’any 1924 Puccini va ser diagnosticat a Florència. Acompanyat pel seu fill Antonio i de les notes finals de Turandot es va traslladar a la clínica del Dr. Felix Sluys a Brussel·les. El 5 de novembre de 1924 va començar el tractament de radioteràpia. Els efectes locals de la radiació, molt més agressius que els de la tècnica actual, no el van deixar treballar com ell tenia previst. Sembla que el 24 de novembre va haver de ser operat per una complicació local, després ja no va poder parlar i només podia alimentar-se per una sonda nasogàstrica. Va empitjorar progressivament fins que va morir el 29 de novembre. Va ser traslladat a Itàlia en tren rodejat d’autoritats i del seu públic que tant l’estimava.

Cartell original de l'estrena de l'òpera el 25 d'abril de 1926./ Wikimedia Commons

Però recordeu que la partitura inacabada de Turandot seguia a la seua maleta. Després d’una important polèmica entre el compositor Alfano i el director d’orquestra, i gran amic del mestre, Toscanini, la família de Puccini va deixar la tasca de finalitzar l’obra en mans del primer.

L’òpera pòstuma es va estrenar a l’Scala de Milà el 25 d’abril de 1926 sota la batuta de Toscanini. Al punt al qual Puccini havia deixat la peça inacabada va parar de dirigir l'òpera i va dir: «Qui finisce l'opera, perchè a questo punto il maestro è morto» (Aquí finalitza l'òpera perquè en aquest punt el mestre va morir).

Àngels Royo Peiró és metgessa especialista en oncologia mèdica. Apassionada de la lectura i aficionada a l'escriptura, des de fa uns anys compagina la seua tasca assistencial amb la formació en història de la ciència i divulgació científica.
Àngels Royo Peiró és metgessa especialista en oncologia mèdica. Apassionada de la lectura i aficionada a l'escriptura, des de fa uns anys compagina la seua tasca assistencial amb la formació en història de la ciència i divulgació científica.