Els efectes del periodisme sobre la salut de la ciutadania

Dolors Padrell, Jaime Prats i Martí Domínguez debaten sobre la salut als mitjans de comunicació

salut_mdc_portada
Alba Rico
D’esquerra a dreta, Josep Lluís Barona, Dolors Padrell, Martí Domínguez i Jaime Prats.

Fins a quin punt els mitjans de comunicació són capaços d’influir a l’hora de crear una imatge de la salut? De quina manera contribueix el periodisme a fer de la salut un element de dinamització social? Aquestes són les dues preguntes que van encetar «La salut als mitjans de comunicació», una taula rodona organitzada per la Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset i que va tindre lloc al Octubre Centre de Cultura Contemporània el passat 17 de desembre. Josep Lluís Barona, catedràtic per la Universitat de València en Història de la Ciència i moderador de l’acte, va ser qui va plantejar aquestes reflexions introduint les idees clau del binomi salut i mitjans de comunicació.

En la taula rodona es va oferir una àmplia visió de la situació comunicativa de la medicina i la ciència en la societat actual. Per a fer-ho es va comptar amb tres ponents: Dolors Padrell, metgessa d’atenció primària; Jaume Prats, cap de premsa de la Conselleria de Sanitat, i Martí Domínguez, periodista, doctor en Biologia, director de la revista Mètode i autor de llibres com El somni de Lucreci i El retorn de Voltaire.

D’una banda, en l’acte es va tractar el paper els mitjans de comunicació com un element clau en la societat actual, una eina fonamental de poder i de creació de ciutadania capaç d’influir en les conductes, les idees i inclús en les pautes de comportament de les persones. D’altra banda, es va remarcar la idea que la salut és l’ indicador més expressiu del grau de desenvolupament d’una societat. «Una societat sana és una societat desenvolupada», va afirmar Josep Lluís Barona.

Dolors Padrell va oferir la seua perspectiva de professional mèdica, va parlar de la història de la medicina i la tasca tant important que juguen els mitjans de comunicació a l’hora de transmetre a la societat els avanços científics i mèdics, una funció que porta conseqüències directes a la salut de la ciutadania. «Són necessaris els mitjans de comunicació per a plasmar la comprensió pública de la ciència», va afegir.

A banda d’això, la metgessa va explicar com fins i tot es poden arribar a fabricar epidèmies o «malalties imaginàries» quan apareix un nou tractament o un nou mètode de diagnòstic i es defineix una nova malaltia.  Per a il·lustrar aquesta idea, va posar com a exemple el colesterol com a factor de risc per a sofrir un infart. La relació entre les persones que tenen colesterol i que han sofert un infart és més elevada que entre les persones que no en tenen, però açò no significa que totes les persones que han tingut un infart tingueren colesterol. Els mitjans de comunicació no han ajudat a transmetre aquesta idea d’una forma honesta. «La indústria farmacèutica s’ha aprofitat moltes vegades d’aquesta situació de desinformació per part del pacient i ha arribat inclús a fer màrqueting entre els metges», va explicar.

«La salut és l’ indicador més expressiu del grau de desenvolupament d’una societat»

«La indústria farmacèutica s’ha aprofitat moltes vegades de la situació de desinformació per part del pacient i ha arribat inclús a fer màrqueting entre els metges»
(Dolors Padrell)

 

salut_mdc_dinsAlba Rico
 

Jaume Prats va traslladar la seua experiència com a cap de premsa de la Conselleria de Sanitat i com a redactor d’El País en la seua intervenció a la xarrada. Va donar especial importància a la progressiva dificultat que aborda un periodista quan ha de treballar escrivint sobre ciència. D’una banda, va remarcar la crisi del sector comunicatiu i periodístic com un problema essencial que ha propiciat l’acomiadament massiu de molts professionals del periodisme científic, que ha sigut la primera víctima de la crisi. Podem dir que ara mateix la majoria de mitjans de comunicació generalista es troben orfes en experts en sanitat perquè són els primers als que s’ha acomiadat. A més, la polivalència que s’exigeix actualment als periodistes va en detriment de l’especialització concreta del professional i perjudica al periodisme de qualitat, que es torna banal i buit. Prats va aprofundir en el tema d’internet i les conseqüències reals que ha portat aquest al periodisme. La seua postura va ser clara respecte a aquest tema: «Internet és incompatible amb les bones històries periodístiques», va asseverar.

A continuació, Martí Domínguez va intervenir en la taula aportant exemples sobre com s’han abordat les últimes crisis sanitàries als mitjans de comunicació. Va parlar sobre la mala comunicació en salut en moments tals com l’epidèmia de les vaques boges, la grip porcina o l’Ebola. També va titllar d’«espectacle dantesc» i de «situació horrorífica» la reacció d’incapacitat absoluta que van tindre les institucions i el Ministeri de Sanitat en aquestes crisis. Es va mostrar pessimista i decebut respecte a la situació del periodisme en salut, agreujada per la crisi econòmica i el canvi del model de paper al digital.

A més a més, va remarcar la falta d’especialització dels periodistes en salut i ciència, la invisibilitat d’alguns sectors de la salut i l’augment de sensacionalisme en els titulars que redunda en notícies planes i buides que fomenten la desinformació. Va posar com a exemple de mala pràctica la revista Saber Vivir, per la falta de rigor en les seus notícies i tractar temes pseudocientífics com l’homeopatia com a ciència real.

Tot seguit es va obrir el torn de paraules entre els assistents i es va donar pas al debat. Entre les intervencions del públic destacava la preocupació per l’escassa formació científica dels polítics i els periodistes i la dificultat d’interpretar la ciència fins i tot entre els mateixos científics. També es va parlar de la funció dels mitjans de comunicació com a creadors d’incertesa ja que, segons alguns assistents, influeixen negativament i no tracten de manera seriosa els temes referents a la salut. Una altra idea constant durant tot el debat va ser l’escepticisme amb que moltes persones llegeixen els articles, preocupats pels possibles interessos de la indústria farmacèutica que puga haver-hi darrere.

«Qui educa? Qui fa campanyes per a ensenyar a la població sobre ciència?». Aquesta pregunta també va planar per la taula, preocupats per la necessitat d’un pacte d’estat que cobrisca la funció pedagògica en temes de salut i ciència, ja que el paper dels mitjans és insuficient. Es necessita més educació que dote les persones de la formació necessària per a qüestionar les informacions que llegeix. Com va dir una de les persones entre el públic, «com a ciutadà, si no tens cap criteri eres un maniquí totalment manipulable».
Però, qui és el responsable real d’aquesta situació? Martí Domínguez va apuntar que «al capdavall, els culpables d’aquesta crisi d’informació sanitària som tots. No es pot exigir qualitat si no estem disposats a pagar per ella». Una reflexió interessant que potser hauríem de plantejar-se més sovint.

Alba Rico. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2015.

«Internet és incompatible amb les bones històries periodístiques»
(Jaime Prats)

«Martí Domínguez va remarcar la falta d’especialització dels periodistes en salut i ciència, la invisibilitat d’alguns sectors de la salut i l’augment de sensacionalisme en els titulars»

 

 

© Mètode 2015

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.