Conèixer els nostres amfibis i rèptils

Camaleones

És la primera vegada que tenim al nostre abast una guia dels nostres amfibis i rèptils documentada amb més de 1.500 fotografies. Però això no ha estat feina fàcil. Aquest tipus de treballs no se solen adaptar a l’especificitat de cada país, ja que s’ajusten a les classificacions europees i obliden moltes espècies pròpies de cada zona geogràfica. Més de deu anys els ha costat als autors, Albert Masó i Manuel Pijoan, d’identificar, classificar, fotografiar i situar les 112 espècies d’amfibis i rèptils de la Península Ibèrica, Balears i Canàries.

El resultat és una radiografia de 850 pàgines, amb una qualitat fotogràfica excel·lent. Els minuciosos detalls que s’atenen no es poden trobar en altres guies de camp del mateix caire. I és que de les 15.000 imatges enviades per 162 fotògrafs diferents, han estat seleccionades 1.500. Una quantitat gens menyspreable per a assolir la finalitat de la guia: «identificar els amfibis i rèptils d’una manera intuïtiva amb la possibilitat d’un aprofundiment més en detall», explica Albert Masó en la presentació del llibre al Jardí Botànic el darrer dimarts.

  © F. Mingorance
Camaleons nounats al seu cau (Chamaeleon chamaeleon, Almuñecar, Granada).

«És la primera vegada que tenim al nostre abast una guia dels nostres amfibis i rèptils documentada amb més de 1.500 fotografies»

 

 

 

 

MasoFontBaixeras
© A. Torres
D’esquerra a dreta, Albert Masó, un dels autors de la guia i col·laborador de Mètode; Enric Font i Joaquim Baixeras, ambdòs de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV), durant un moment en la presentació d’aquesta nova guia de camp.
 

«Més de deu anys els ha costat als autors d’identificar, classificar, fotografiar i situar les 112 espècies d’amfibis i rèptils de la Península Ibèrica, Balears i Canàries»

La guia de camp consta de tres parts d’identificació dels rèptils i amfibis: una divisió simple amb tres grans grups d’amfibis i set de rèptils, una llista d’espècies classificades per àrees geogràfiques i una sèrie de fitxes amb els trets i la variabilitat de les 112 espècies. A més a més, hi ha una secció al final de la guia amb la classificació filogènica i taxonòmica, on s’inclouen també les espècies introduïdes, que, segons un dels autors, «malauradament cada cop són més freqüents».

El doctor Enric Font, que va presentar la guia de camp juntament amb el doctor Joaquim Baixeras –ambdós de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva–, va remarcar que, encara que no ho semble, «les guies gaudeixen d’una bona situació al mercat editorial». Aquesta guia va suposar una tasca més àrdua que la seua darrera, realitzada conjuntament amb Francesc Jutglar, Aves de la Península Ibérica. La guía ilustrada de referencia para los amantes de la ornitología (Editorial Planeta), confessa Masó: «Els rèptils tenen una major variabilitat gènica i, per tant, hi ha un major nombre subespècies, formes i cromatismes en comparació amb els ocells». 

En definitiva, aquesta guia presenta una informació d’allò més actualitzada amb mapes i dibuixos pràctics per a un lector no especialitzat. Per una altra banda, conté una sèrie de checklists o llistes de control per a ajudar a identificar les espècies que l’usuari pot trobar al camp.

Andrea Torres. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2012.

 

PortadaGuia

Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias
Albert Masó i Manuel Pijoan
Ediciones Omega. Barcelona, 2011.
848 pàgines.

© Mètode 2012

Estudiant de Periodisme, Universitat de València.