 |
||
|
Quan pensem en investigació forense, a tots ens vénen al cap les proves d’ADN al més pur estil CSI. Però a començament del segle xx, abans que arribaren els avenços tecnològics de què disposem avui dia, la pols era un dels punts clau de les investigacions criminals, gràcies a les aportacions del jurista austríac Hans Gross i del criminalista francès Edmond Locard. Per a Gross, autor el 1893 del Handbuch für Untersuchungsrichter als System der Kriminalistik, un manual sobre investigació criminal, la investigació té dos requeriments interrelacionats: mantenir l’estat de l’escena del crim, sense tocar-hi res –una de les regles d’or per als policies investigadors– i una anàlisi científica de les restes que es troben a l’escena. Uns anys després, Locard va anar més enllà de Gross i va posar la pols al centre de la investigació. Les raons de Locard eren la ubiqüitat de la pols, ja que tots els objectes en tenen encara que es canvien de lloc; i la capacitat que mostren per a mantenir l’estat morfològic de les seues fonts originals. Aquest criminalista va definir la pols com «una acumulació de runes polvoritzades» de qualsevol cos orgànic o inorgànic. Això ho explicava Ian Burney, professor de la Universitat de Manchester, en la inauguració del seminari «Experts in the periphery (19th-20th centuries)», que se celebrà del 30 de novembre al 2 de desembre a l’Institut d’Història de la Medicina i la Ciència López Piñero. Com a exemple de la importància de la pols en les investigacions, Burney va triar el personatge del doctor Thorndyke, un personatge de ficció creat per Richard Austin Freeman a començament del segle passat. El doctor Thorndyke A partir dels avenços de Gross i Locard, Richard Austin Freeman va començar a escriure les històries de detectius del doctor John Evelyne Thorndyke. Les novel·les de Freeman, a diferència del que passa amb altres que segueixen el mateix fil temàtic, també tenien una finalitat didàctica. D’una banda, servien per a instruir els oficials de policia de cara a futures investigacions i de l’altra, acostaven al públic les novetats en aquestes investigacions criminals. Aquests llibres arribaren a una audiència diferent de la que tenien els de Grass o Locard, i van contribuir d’una manera força significativa a canviar les pràctiques forenses del moment. A més, van popularitzar entre el públic la investigació forense. Pau Sisternas Fajardo. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València. |
Ian Burney és investigador i professor en el Centre for the History of Science, Technology and Medicine (University of Manchester). «Abans que arribaren els avenços tecnològics de què disposem avui dia, la pols era un dels punts clau de les investigacions criminals»
«Per a Gross, calia mantenir intacta l’escena del crim i fer una anàlisi científica de les restes que s’hi havien trobat»
|
|
