Els secrets del cervell humà, al descobert
El número 89 de ‘Mètode’ ens ofereix una visió evolutiva de la neurociència
Per què el nostre cervell és distint al de la resta d’animals? O dit en altres paraules, quins canvis evolutius en l’ADN provoquen que les cèl·lules progenitores corticals es dividesquen més en unes espècies que en altres? La ciència és insaciable i, malgrat la dificultat que suposa resoldre aquestes preguntes, tracta de donar resposta a les incògnites. En aquesta ocasió ho fa al nou número de Mètode, «Els secrets del cervell».
Les coordinadores del monogràfic són Ester Desfilis, professora agregada Serra Húnter de Psicobiologia del departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida, i Loreta Medina, catedràtica Serra Húnter del departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida. A més, totes dues investiguen a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. Els articles ens acosten a diferents aspectes del cervell, del seu desenvolupament i evolució, sempre amb un enfocament multidisciplinar. A més, comptem amb l’entrevista a Rudolf Nieuwenhuys, professor emèrit de neuroanatomia de l’Institut Holandès de Neurociència, un investigador incansable que als seus 88 anys manté la curiositat per la gran diversitat de formes que presenta el cervell de distints animals. L’art no es queda enrere en aquest número, gràcies a l’artista Lidó Rico. La seua potent obra l’ha realitzada en col·laboració amb neurocientífics, fet que ens permet gaudir la fusió de ciència i art a les pàgines de la revista.
La dolçor de l’estèvia
En aquest número també es parla de la planta Stevia rebaudiana, del seu origen, de l’edulcorant de taula o de les expectatives de futur que presenta pel que fa a la seua legalització. Un altre tema tractat és la representació de la ciència en la festa de les falles.
El número 89 de Mètode es completa amb dues entrevistes. Una a l’astrònoma Jocelyn Bell, descobridora dels púlsars, amb qui parlem dels senyals dels estels, però també de la discriminació de gènere amb què es troben les científiques dins de la professió. L’altra és al físic Carlo Rovelli, professor de la Universitat Aix-Marsella, qui pensa que «la ciència sorgeix d’un esforç general per entendre el món.» Tanquen el número les ressenyes i seccions dels nostres col·laboradors habituals.
© Mètode 2016.
