En la cruïlla entre diversitat i evolució

20 anys de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

L’any 1998 naixia l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, un centre orientat tant a la recerca fonamental com a l’aplicada en aquestes dues grans àrees d’estudi científic. Aquest enfocament integrador i multidisciplinar l’han convertit en un dels centres capdavanters de la Universitat, que actualment compta amb quinze grups de recerca i més de cent membres entre investigadors en plantilla, estudiants de doctorat i postdoctorals, i personal tècnic.

El passat divendres 26 d’octubre, se celebrava al Jardí Botànic de la Universitat la V Jornada Científica de l’Institut Cavanilles, que va arreplegar a l’auditori Joan Plaça nombrosos investigadors de l’Institut i altres membres de la comunitat científica. El títol de la Jornada, «20 anys de l’ICBiBE: La cruïlla entre diversitat i evolució» era una declaració d’intencions del programa del dia: una posada en comú dels projectes i investigacions que s’estan duent a terme actualment a l’Institut, així com dels seus resultats més rellevants.

La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, va presidir la taula inaugural de la V Jornada Científica de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Foto: Andrea Casas

Celebrar vint anys d’excel·lència

Les jornades científiques del Cavanilles s’han anat celebrant des de l’any 2004 i malgrat no fer-ho amb una periodicitat fixa, «sempre són un èxit», va assenyalar Juan S. Monrós, actual director de l’Institut, durant la taula inaugural presidida per la rectora de la Universitat de València Mavi Mestre, i on també va participar M. José Carmona, cap de la comissió organitzadora d’aquesta Jornada marcada pel vigèsim aniversari de l’Institut.

La ronda d’intervencions va encetar-la M. José Carmona, catedràtica d’Ecologia de la Universitat, que va voler destacar l’alta representació dels investigadors més joves de l’institut a la Jornada, no només a les dues sessions de conferències programades per al matí i la vesprada, sinó també a l’exposició de pòsters científics que es va realitzar a l’espai de l’Umbracle del Jardí. Per la seua banda, Juan S. Monrós, professor d’Ecologia de les Poblacions, va centrar-se en els reptes de futur de l’Institut. Segons va afirmar, arribar a l’«excel·lència científica» és l’objectiu primordial de l’Institut Cavanilles, objectiu que requereix «atraure talent jove», cosa que només s’aconsegueix oferint «les millors condicions de treball». En aquest sentit, va esmentar la necessitat de comptar amb espais i equipaments òptims per a dur a terme les diferents investigacions, així com personal tècnic de suport a la recerca.

La rectora de la Universitat Mavi Mestre va recollir les paraules del professor Monrós i va reiterar el seu suport a l’Institut i els seus projectes, que va qualificar de «necessaris per a la comunitat científica i per a la societat». En aquest sentit, també va lloar els participants i organitzadors d’unes jornades que servien per a «compartir coneixement» i per a posar damunt la taula el que s’ha aconseguit i el que encara queda per davant. «M’agrada conèixer els reptes [de la Universitat], però també els resultats positius» va afirmar.

Hanna Kokko, protagonista de la Jornada

La V Jornada Científica de l’Institut Cavanilles va comptar, entre altres novetats, amb una conferència plenària com a punt de partida. L’honor va recaure en Hanna Kokko, professora d’Ecologia Evolutiva de la Universitat de Zuric i experta en models matemàtics aplicats a l’anàlisi de sistemes biològics.

Hanna Kokko, professora de la Universitat de Zuric, va pronunciar la conferència plenària de la V Jornada Científica de l’Institut Cavanilles. La seua intervenció va tractar de l’estudi de les «rareses» de la natura com a mitjà per a establir lleis generals. Foto: Andrea Casas

«La vida és meravellosament diversa», va afirmar Hanna Kokko a l’inici de la seua intervenció, titulada The tension between generality and diversity: what makes biology so cool (“La tensió entre la generalitat i la diversitat: què fa que la biologia siga tan guai”). «Si volem trobar resposta a les grans preguntes –per exemple, per què s’hi dona, el sexe?– hem d’entendre primer les coses menudes, irregulars». La resta de la conferència va girar al voltant de qüestions com el cost del sexe per a la vida i els aspectes evolutius implicats, així com els estudis duts a terme pel seu grup d’investigació orientats a trobar models «més realistes» de les estratègies reproductives de distints organismes. La conclusió de tot plegat va ser que l’estudi de «rareses» és el que du cap a les lleis generals i per això cal acceptar i «abraçar» la diversitat.

En declaracions per a Mètode, M. José Carmona va ressaltar la satisfacció de tot l’equip amb la presència de Hanna Kokko i amb la seua ponència, que va qualificar d’«èxit». Diversos noms s’havien barallat per a aquesta conferència plenària, entre ells el de Hanna Kokko. «Volíem algú que treballara també en aquesta cruïlla entre biodiversitat i evolució», explica la professora Carmona, i la causalitat va voler que la mateixa Hanna Kokko sol·licitara al professor Eduardo García, membre del grup d’ecologia evolutiva del Cavanilles, que participara en l’avaluació d’una tesi doctoral d’una de les seues estudiants. Arran d’aquí es va gestionar la invitació de l’ecòloga finesa, que es va mostrar «entusiasmada» a participar-hi des del primer moment.

La resta de la Jornada va transcórrer amb una sèrie de conferències d’investigadors dels Cavanilles d’uns quinze minuts de durada, seguides d’un torn de preguntes. Tots els participants van fer l’esforç d’integrar les dues perspectives, biodiversitat i evolució, a la seua intervenció, ja que l’objectiu de la comissió d’organització era precisament que aquesta Jornada fora «representativa d’aquest creuament de camins que tenim a l’Institut», en paraules de M. José Carmona. «Moltes vegades no trobem el moment de compartir resultats, de buscar àrees de contacte entre els grups de l’Institut. Crec que aquesta és una bona ocasió per a fer-ho, en un ambient més relaxat i en un lloc tan bonic com és el Botànic», va concloure.

«Juan S. Monrós, director de l’Institut Cavanilles, va destacar com a un dels reptes de futur atraure talent jove»

Nous horitzons per al Cavanilles

Com ja havia fet durant la seua intervenció a la taula inaugural, Juan S. Monrós també va compartir amb Mètode els reptes de futur del Cavanilles. A més d’atraure talent jove, el professor Monrós va destacar la internacionalització de l’Institut cap a indrets inexplorats. «Tenim relacions amb universitats europees i nord-americanes, però crec que hem d’anar tirant també cap als nostres “germans”, els llatinoamericans. Allà hi tenim un món de possibilitats científiques». D’altra banda, davant la qüestió sobre si el treball dut a terme a l’Institut Cavanilles arriba al públic general, el professor Monrós va reconèixer que potser «no arriba prou». Tot i que va assenyalar que es tracta d’una tasca pendent, també va destacar que determinats grups sí que s’esforcen en fer arribar les seues investigacions al públic, fins i tot amb intervencions a ràdio i televisió.

Batejat en homenatge a l’il·lustre botànic i naturalista valencià Antoni Josep Cavanilles, en aquests vint anys l’Institut Cavanilles s’ha consolidat com a element clau de la recerca científica de la Universitat de València. En paraules de Juan S. Monrós, «vam començar amb un nivell que, no només hem mantingut, sinó que dia a dia hem anat augmentant. Totes les xarrades de hui així ho demostren. El que hem de fer és continuar millorant».

© Mètode 2018

Periodista i traductora, revista Mètode.