Entrevista a Dolores Corella

Maria Dolores Corella Piquer és doctora en Farmàcia, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i és catedràtica en l’Àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València. És, a més a més, la coordinadora del Grup d’Investigació en Epidemiologia de Malalties Cardiovasculars (EPIGEM) que va participar en l’estudi de Prevenció amb Dieta Mediterrània (PREDIMED) i és membre del Centre d’Investigació en Red (CIBER) de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició. També és la coordinadora en la Universitat de València del projecte Universitat Saludable dins de la Xarxa Espanyola d’Universitats Saludables. En els últims anys ha posat de manifest la importància de la dieta mediterrània en la salut, tant per a persones que tenen un risc cardiovascular com per a aquelles sense. El passat 7 d’octubre, el darrer Dia de les Universitats Saludables, la doctora Corella anuncià una acció per tal de revitalitzar la dieta mediterrània, un tema que ha ressorgit amb força últimament.

Ens reunim amb ella al seu despatx de la Facultat de Medicina per preguntar-li sobre la dieta mediterrània, conèixer quins beneficis té, i que ens parle de com algunes dietes ens ajuden a previndre determinades malalties. Dolores Corella ens rep amb un somriure amable per parlar-nos d’una dieta que s’està perdent en la nostra societat actual.

Atès que per tota la mar Mediterrània trobem plats i cultures molt variades, què podem definir com a dieta mediterrània?
La dieta mediterrània és un concepte que va posar de moda Ancel Keys, un professor d’Estats Units que es va adonar que als països mediterranis hi havia més esperança de vida que als països del nord d’Europa. Ell va observar que, encara que hi havia molts plats diferents, sí que existeix un nexe comú entre tots ells, com ara l’oli d’oliva verge extra com a principal greix per cuinar i amanir els aliments, i també que és un patró de dieta molt ric en fruites, verdures, peix, marisc i llegums (que en són la principal font de proteïnes), molt moderat en lactis en forma de formatge i iogurt, i amb un consum molt pobre en carns. També s’inclou l’estil de vida mediterrani, no només la dieta: més activitat física, menjar amb amics de forma pausada… Tot el contrari al fast food.

El seu equip va participar en l’estudi PREDIMED amb persones que tenien risc cardiovascular. Quins objectius tenia l’estudi i quines en varen ser les conclusions?
Aquest estudi va ser el primer assaig clínic que es va realitzar a nivell mundial per a testar si la dieta mediterrània (alta en greixos) era millor que la dieta baixa en greixos (de control), que sempre s’ha recomanat per a la prevenció cardiovascular i que estava aconsellada per l’Associació Americana del Cor i totes les associacions que segueixen les seues recomanacions. Per a fer-ho, a l’assaig clínic es va formar un grup amb dieta mediterrània i l’altre amb dieta baixa en greixos. Com a resultat, varem obtindre que existeix una menor incidència de malalties cardiovasculars associades a la dieta mediterrània en comparació amb la dieta baixa en greixos. En conseqüència, encara que tradicionalment s’ha recomanat aquesta última pel baix índex de mortalitat que hi té associat, hem de conèixer que aquesta taxa encara pot reduir-se més seguint una dieta mediterrània.

A més a més d’aquesta divisió en l’estudi entre dieta mediterrània i dieta baixa en greixos, es va fer una subdivisió dintre del grup que seguia la primera, basada en el reforç o bé amb oli d’oliva verge extra o bé amb fruits secs. Quina finalitat tenia aquesta subdivisió?
Quan vam dissenyar l’estudi estava molt clar que un grup tenia que prendre la dieta mediterrània i l’altre, la dieta control. Però, a més a més, dins de la dieta mediterrània es volia testar la hipòtesi de si els àcids grassos monoinsaturats, que provenen de l’oli d’oliva, tenien un paper més protector front a les malalties cardiovasculars que els àcids poliinsaturats, que provenen principalment dels fruits secs. Per aquesta raó es crearen dos subgrups als quals s’administrava de forma completament gratuïta oli d’oliva verge extra i fruits secs respectivament, encara que també se’ls recomanava el consum del producte que no se’ls administrava. D’aquesta manera ens asseguràvem que ambdós grups consumien l’aliment que ens interessava, cosa que ens permetria comparar les diferències que hi havia entre ells.

I a quines conclusions es van arribar?
Els dos grups donaren el mateix resultat pel que fa a la protecció vascular: igual dóna la dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva verge extra que amb fruits secs. Però cal tenir en compte que el patró de recomanació era el mateix; aleshores, estaven consumint de forma similar. En canvi, per a altres malalties sí que s’han observat algunes diferències.

Quines conseqüències, a nivell nacional i internacional, ha tingut la publicació d’aquest estudi?
Aquest estudi va significar una revolució, ja que no només es va testar la dieta mediterrània front al grup de control, sinó que a més ha sigut l’assaig clínic epidemiològic més gran que hi ha hagut en intervenció amb dieta. De fet, hi va haver un canvi en la investigació dels efectes de les dietes i ara es realitzen assaigs clínics en compte d’estudis únicament observacionals. Pel que fa a la seua publicació, va ser la que més impacte va tindre en 2013 a nivell mundial en biomedicina i, encara avui, té un gran impacte mundial rellevant. De fet, als Estats Units i altres països ja s’ha afegit la dieta mediterrània a les guies de vida saludable i a les recomanacions que es fan a la població.

Tal i com ha explicat, aquesta dieta té grans beneficis pel que fa a la prevenció de malalties cardiovasculars. Aporta beneficis diferents segons el tipus de persona?
Realment aquest és el segon pas de la investigació, ja que quan es dissenya l’experiment es pensa en obtenir una mitjana i en poder donar un resultat general. En canvi, en l’època actual estem en la medicina de precisió, pel que cal tenir en compte totes les característiques de la persona i no basar-nos simplement en les mitjanes, ja que hi hauran individus en els extrems que, o bé per excés o bé per defecte, no obtindran els mateixos beneficis. S’ha vist que existeixen diversos marcadors genètics que provoquen que diferents persones tinguen diferents resultats únicament per la seua genètica. En aplicar açò el nostre estudi, hem comprovat que un 90% de les persones sí que obtenen aquest gran benefici de la dieta mediterrània, però que en canvi l’altre 10%, a causa d’un marcador genètic, no obté tant de benefici amb aquesta dieta. I és precisament aquest tipus de resultat el que està buscant la nova medicina de precisió.

Açò és el que es coneix com a nutrigenòmica…
En realitat, els noms han canviat. Inicialment s’anomenava interaccions gen-dieta, després es va canviar el nom a nutrigenòmica, encara que uns altres l’anomenaven nutrigenètica i altres genòmica nutricional. Finalment es va arribar a un consens pel qual la genòmica nutricional seria tot i englobaria tant la nutrigenètica com la nutrigenòmica. La primera d’aquestes estudiaria les diferents respostes de les persones en una dieta segons el seu genotip i la segona estudiaria els mecanismes moleculars responsables de les diferents respostes. El problema és que la gent ho confon a causa de la pronúncia semblant i els utilitza com a sinònims.

I on té cabuda en aquest esquema la medicina de precisió?
Aquest concepte de genòmica nutricional s’utilitzaria més a nivell d’investigació i la medicina de precisió s’utilitzaria més en el moment pràctic del procés en el qual tu ja comences a dissenyar una dieta específica per a una persona en concret, amb les seues peculiaritats genètiques.

Fotografia d’Iker Iranzo

Aleshores és possible que en un futur més o menys proper es puga personalitzar la dieta?
En aquest moment estem investigant aquest camí, encara que és difícil marcar una data exacta. Així mateix, no crec que mai hi haja una dieta personalitzada per a cadascú de nosaltres, però sí que tindrem casos de malalties –de fet, ja n’hi ha alguns de documentats– en què una dieta concreta beneficia el grup de persones que la pateix. Des de fa molt de temps es treballa amb els anomenats «errors congènits del metabolisme», és a dir, xiquets que quan naixen pateixen una malaltia monogènica i amb una dieta específica s’evita el desenvolupament d’aquesta.

Pot explicar un exemple d’açò?
Un de molt clar és el de la fenilcetonúria, malaltia que pateixen aquells individus que tenen una mutació en el gen de la fenilalanina hidroxidasa (PAH), que transforma la fenilalanina a tiroxina en un procés de detoxificació. Si no es converteix en tiroxina, la fenilalanina es transforma en productes tòxics neurodegeneratius, fet que es tradueix en retard mental. Com coneixem quina n’és la causa, podem evitar donar a un xiquet la fenilalanina, un aminoàcid que es troba present en les proteïnes d’origen animal, que es poden substituir per proteïnes d’origen vegetal que no presenten aquest aminoàcid. Així, modificant la dieta des del naixement, podem evitar que un xiquet afectat no tinga retard mental. Existeixen altres exemples, però aquest ens dóna una idea de com en algunes malalties, com ara el càncer d’origen genètic o malalties cardiovasculars, es pot investigar quins gens augmenten el risc de patir-les i d’aquesta forma poder «controlar» la malaltia amb una dieta ben marcada.

Un altre exemple d’açò seria el del gen FTO. Ens pot explicar quins efectes té sobre l’obesitat?
L’obesitat sempre ha preocupat i les causes no són sempre que la gent menge molt i realitze poc exercici; també hi existeix un substrat genètic. Hi ha dues formes d’obesitat, que serien l’obesitat monogènica, és a dir, que es correspon a un gen que provoca una obesitat mòrbida, i també trobaríem l’obesitat comú, que és més abundant en la població i més heterogènia. Amb aquesta última, el que es va fer fou un escombrat genòmic (veure tot el genoma d’una persona) per a observar quins gens s’associaven a aquest tipus d’obesitat i un dels primers en ser descobert va ser el gen FTO, la qual cosa va ser una sorpresa. A partir d’aquest moment es van realitzar més estudis en altres poblacions i es va veure que per cada gen FTO mutant, augmentaven un 32% les probabilitat de patir obesitat. Per tant, si una persona té els dos gens (un del pare i un altre de la mare) mutants, té un 64% més de probabilitats de patir obesitat. I encara que coneixem quina n’és la causa, encara no sabem els processos bioquímics que altera.

Hi ha estudis amb altres gens, com el cas del gen FTO?
Sí. Avui dia els llistats són molt grans per a cada malaltia, com ara les malalties del cor, el càncer… I a més a més, aquest procés ja està sistematitzat en alguns països com els Estats Units, on es poden realitzar recerques segons el teu interès. Després, tota aquesta informació s’utilitza per veure si es pot aplicar una dieta que canvie aquestes associacions.

S’ha pogut comprovar, a hores d’ara, si amb alguna dieta, com ara la mediterrània, s’ha pogut mitigar els efectes d’aquests gens?
Això és exactament en el que estem treballant ara. El que necessita la medicina de precisió són dades aportades per assaigs clínics, ja que és el que té el màxim nivell d’evidència. Nosaltres ens hem fixat en un gen que s’anomena TCF7L2, que és el principal gen que s’associa a patir diabetis, però que altres estudis associen a malalties cardiovasculars. El que hem pogut comprovar és que aquest gen està relacionat amb una major probabilitat de patir aquest tipus de malalties, concretament un ictus, però que quan apliquem una dieta mediterrània s’anul·la el risc genètic en només cinc anys.

Quines recomanacions o consells donaria a una persona per tal que comence una dieta mediterrània?
La dieta mediterrània s’està perdent actualment en la nostra societat i açò és la pitjor cosa que ens podria passar pel que fa a aquest tema, perquè tenim un dels patrons d’aliments més sans del món. En alguns estudis que hem realitzat es pot veure que sobretot en persones joves és on s’està perdent més ràpidament. Aquesta dieta, com ja hem vist, és la més saludable enfront malalties com el càncer o neurodegeneratives, fet que influeix poc en els joves, ja que la probabilitat de patir ells una malaltia d’aquest tipus els queda encara molt llunyana. Però, en el seu present, la dieta mediterrània els ajudarà a augmentar la seua salut física i la seua salut mental, cosa que coneixem gràcies a uns tests especialitzats i a diferents estudis realitzats. Com a conclusions varem observar que tenen una menor probabilitat de patir depressions, que tenen uns hàbits de vida més saludables i una millora física i mental. Actualment també estudiem la relació entre la dieta mediterrània i una millora de les notes de l’expedient, però encara està en procés. El que sí que observem és que aquesta dieta ens ajuda físicament i mentalment en la nostra vida, i això és una cosa que avui dia hem de valorar molt.