Entrevista a Dolors Roca

Fertinnowa és un acrònim format a partir de tres paraules, fertilització, innovació i aigua, que expressen l’essència d’aquest projecte de «transferència de tècniques innovadores per a la pràctica sostenible del reg i la fertirrigació» finançat pel programa europeu Horizonte 2020. A punt de complir-se els tres anys de treballs previstos, parlem amb Dolors Roca, una de les persones encarregades de teixir aquesta xarxa de coneixements que té com a objectiu comprendre quines són les necessitats d’implementació de tecnologies i bones pràctiques per aconseguir un ús de l’aigua, del reg i la fertirrigació i una producció agrària sostenibles.

Roca, tècnic de coordinació de projectes del Servici de Transferència de Tecnologies de la Direcció General de Desenvolupament Rural i PAC de la Generalitat Valenciana, ha treballat a estrènyer les connexions d’uns i altres, des de l’agricultor fins als òrgans de decisió, serpentejant pels secrets d’un consorci d’organitzacions públiques i privades –com l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i el mateix Servei de Transferència de Tecnologia– integrat per vint-i-tres socis de deu països d’Europa. Entre tots, amb el suport d’un comitè extern assessor compost per experts d’ONG, comunitats de regants, organitzacions agràries, indústries i centres tecnològics, han tractat de crear una completa font d’informació tècnica que facilite l’elecció d’estratègies de maneig del reg i fertilització i permeta mantenir rendiments alhora que atendre les exigències mediambientals derivades de l’escassetat hídrica i deteriorament de recursos naturals provocat pel canvi climàtic.

L‘agricultura en Europa, en Espanya i en el País Valencià està lluny de ser sostenible.

I ha de ser-ho. No queda altra. I aquest és precisament l’objectiu últim del projecte Fertinnowa: oferir al productor, l’agricultor i regant, informació accessible, concreta i de qualitat perquè l’agricultura siga cada vegada més sostenible. Que ho siga també per al mateix agricultor. Fins ara, particularment al País Valencià, la implementació de nous sistemes de reg i fertirrigació s’ha dut a terme de manera potser poc reflexiva per totes les parts, per inèrcia, assimilant, com ha escrit Carles Sanchis en aquesta mateixa revista, els conceptes de modernització i reg per degoteig sense tindre massa en compte les veritables necessitats i requisits tècnics de cada cas concret i, molt menys, els efectes sobre el sistema hídric i el medi ambient en sentit ampli. Però la realitat obliga que els sistemes de fertirrigació assumisquen i donen resposta efectiva als objectius de desenvolupament sostenible que persegueix la Unió Europea.

O siga, reduir el consum d’aigua i la contaminació per abús de fertilitzants.

Efectivament, el projecte Fertinnowa se situa sota el paraigua de la Directiva Marc de l’Aigua, el propòsit del qual és millorar la gestió i garantir la sostenibilitat d’aquest recurs en Europa, així com tota la normativa comunitària que tracta de procurar la reducció i l’eliminació de la contaminació de l’aigua per nitrats. En aquestes àrees d’agricultura intensiva, com la nostra, la contaminació d’aqüífers per nitrats es deu principalment a l’aportació sostinguda de fertilitzants nitrogenats de síntesi en quantitats molt superiors a les demandades pels cultius. D’acord amb açò, és un fet que les noves certificacions de qualitat dels productes agroalimentaris exigeixen la seua adequació a aquest marc de desenvolupament sostenible. En aquest sector, ja hi ha marques de qualitat de grans distribuïdors que reclamen proves d’aquest compromís per part dels productors.

Es tracta de ser competitius, a més de sostenibles.

Aquest és un detall importantíssim, una gran ajuda al productor pel canvi d’estratègia, perquè veu com les altres baules de la cadena reforcen aquesta estratègia i li faciliten la implementació d’elements d’innovació i competitivitat. Així, per a aconseguir la certificació de qualitat, el producte deu integrar la traçabilitat del bon ús de l’aigua i els fertilitzants.

A més de complir amb aquestes exigències de qualitat, quins beneficis troba l’agricultor en un projecte com aquest?

Les tecnologies i pràctiques seleccionades i descrites en el document que el consorci ha convingut en nomenar «Compendi de Fertirrigació» estan dirigides en primera instància a l’agricultor i l’assessor tècnic que li atén, que encontraran en elles respostes a les seues necessitats concretes, que afecten a tota la cadena d’ús de l’aigua, des de l’origen o les fonts d’aquesta fins a la recaptació dels sobrants de reg. Són 124 les tecnologies i pràctiques descrites, de les que 18 estan lligades estrictament a la fertirrigació, entesa com a aportació de fertilitzants de síntesis. És per tant una recopilació d’interés per a distints usuaris, independentment del sistema de cultiu que aborden, de si practiquen fertirrigació o no. És un fet que els sistemes de reg localitzat, fertirrigats o no, són els que han desenvolupat més tecnologies, però també s’aborden aspectes útils per a altres sistemes de reg i de cultiu, com les millores en l’aprovisionament, la qualitat i la distribució de l’aigua.

És un projecte de transferència, però, abans de compartir, de recopilar totes aquestes pràctiques, necessitats i solucions corresponents a llocs i àmbits tan diferents i llunyans entre si, haurà exigit també un notable esforç investigador.

El treball es basa en una consulta inicial, mitjançant un qüestionari únic consensuat per tots els socis, als actors protagonistes del sector, als usuaris de l’aigua i els fertilitzants: els agricultors, els regants, els productors… D’aquest treball, s’ha estret informació molt diversa i completa, però, en qualsevol cas, abans que en la investigació sobre tecnologies i estratègies que donaren resposta a les necessitats plantejades pels usuaris, el primer esforç s’ha centrat en la coordinació entre els membres del consorci. No és fàcil coordinar-se entre 23 socis de deu països on les realitats són tan diferents; no tan sols des del punt de vista geogràfic, del clima o del sòl, sinó també, i sobretot, des d’una perspectiva social i econòmica. Entendre els interessos de cadascun per consensuar el qüestionari comú ha sigut un treball primordial i molt ardu. D’aquest treball, a més, s’han estret casos d’èxit que poden ser intercanviables, aplicables a altres escenaris, per entendre necessitats concretes; especialment, d’índole medi ambiental i social.

Des d’aquesta perspectiva social, quin és el nivell de sensibilitat dels productors respecte a l’ús  dels fertilitzants?

Depèn d’on ens ubiquem. Hi ha molts contrasts. I no tan sols edafoclimàtics, sinó, efectivament, també socials. Hi ha zones europees, els Països Baixos especialment, amb normatives molt protocol·litzades i prou precises de control i seguiment de l’ús de matèries fertilitzants nitrogenades i fosforades, amb penalitzacions i sensacions que han accelerat els canvis i innovacions amb els sistemes de producció. Hi ha altres escenaris, com el nostre, en el qual les respostes de l’agricultor i d’alguns tècnics, particularment de cultius llenyosos, han posat de manifest un notable desconeixement de les repercussions ambientals de l’activitat agrícola a causa dels usos dels fertilitzants. Açò crida l’atenció sobretot perquè la majoria d’ells cultiven una zona vulnerable. Preguntats pels criteris que segueixen per a decidir com abonar eficientment, les respostes denoten en general una falta important de criteri. I una falta important també de fonts d’informació disponibles o al seu abast.

Fins a quin punt estem preocupats ací per la disponibilitat o la qualitat de l’aigua?

La disponibilitat d’aigua és una preocupació general al País Valencià. La consulta realitzada a agricultores de fruitals i cítrics lligats a comunitats de regants reflecteix que existeix una dependència molt notable del criteri dels tècnics, però els inquieta vagament. Reguen amb l’aigua que els hi donen i no es plantegen si hi ha molta o poca. Són els tècnics els que, ajudats pels departaments d’investigació i experimentació, executen les decisions de dosificació i periodicitat d’aportacions d’aigua segons consideracions tècniques de diferent índole: necessitats segons cultiu, control de reserves, sistemes de distribució… En algunes comunitats de regants, a més de la qüestió de l’aigua centralitzada per la seua redistribució a les parcel·les segons dotacions estimades. S’està incorporant l’abonament seguint un esquema de gestió similar. I és en aquest punt on s’observen diferències de sensibilitat en els usuaris finals.

Insistint en la sostenibilitat, es dóna la paradoxa que hi ha agricultors que encontren dificultats a l’hora d’incorporar pràctiques sostenibles o ecològiques a causa, precisament, de les condicions que imposa la modernització.

Hi ha agricultors que es refereixen a això, sobretot els més joves. Ocorre en zones on la modernització porta aparellada la fertirrigació centralitzada, la qual cosa significa que l’aigua arriba a les parcel·les amb els fertilitzants minerals ja dissolts en ella. Així, dins de les comunitats de regants, en una mateixa àrea de gestió, es donen casos d’incompatibilitat, ja que l’agricultura ecològica no admet l’ús de fertilitzants de síntesis. Açò provoca conflictes i evidència que l’escenari és complex. En aquest cas, la realitat és que, en primer lloc, els objectius de desenvolupament sostenible adoptats per la Unió Europea impliquen un impuls i un gir cap a l’agricultura ecològica. En segon lloc, en el Mediterrani, l’escassetat de recursos hídrics ha conduït a una política ja històrica d’ajudes tendents a la modernització de regadius i a la reducció del consum d’aigua sense que la producció agrària es veja minvat. L’extensió dels sistemes de reg localitzat de gestió centralitzada forma part d’açò. I, d’acord amb això, anirem millorant resultats a mitjà i llarg termini, ja que les inversions han d’anar a poc a poc. De fet, l’avanç en el coneixement de les necessitats d’abonament i aigua pels diferents cultius està permitent cada vegada més ajustar la dosis de fertilitzants de síntesis mitjançant fertirrigació, de manera que es reduïsca i fins i tot s’evite l’aportació de sobrants nitrogenats a l’aqüífer. És sota aquest raonament que la modernització de regadius està incorporant la fertirrigació centralitzada. Cal seguir avançant. Són inversions a llarg termini que haurien de tindre en compte la reversió progressiva fins a la producció ecològica.

Llavors, no hi ha un conflicte entre la realitat de la fertirrigació i els objectius de desenvolupament sostenible?

El reg està molt ben organitzat des de la perspectiva de l’optimització del seu ús segons les necessitats de les plantes cultivades; però és cert que cal revisar la part de la fertilització des de diferents punts de vista. No solament ací, sinó en tota Europa, junt amb la creixent eficiència científica que ajude a reduir l’ús de fertilitzants de síntesis, deuen incorporar-se i subratllar-se altres aspectes, com l’autonomia de l’agricultor a l’hora d’escollir el tipus d’agricultura que vol practicar. I ací ens trobem amb un interés creixent en la producció ecològica. I, en aquest punt, pel que respecta a la investigació, es nota molt el pes de la indústria i els grans grups de pressió en la promoció de l’ús de fertilitzants minerals o els seus transformats. Així que cal véncer un desequilibri entre les parts. Un gran objectiu de Fetinnowa és aconseguir que els productors tinguen més elements de valoració a l’hora de rebre i atendre les ofertes tecnològiques de millora de la sostenibilitat dels cultius. Crec que és un dels aspectes més valuosos d’aquest projecte.

No és una tasca fàcil, la de divulgar, la de transferir…

L’aportació de Fertinnowa és interessant, però no deixa de ser un xicotet gra d’arena. És necessari complementar-lo amb altres sabers per canviar o evolucionar dins d’uns models de funcionament molt antics i arrelats. Cal considerar les diverses realitats de les productores per a adaptar les innovacions de manera gradual a cadascuna d’elles. En açò, la divulgació és fonamental, per això estem treballant per a aconseguir que els resultats del projecte tinguen l’alcanç necessari. Ara que conclou Fertinnowa, a finals d’any, amb el Compendi de Fertirrigació ja publicat, resulta clau la divulgació de les dades tècniques, que, dirigides a l’usuari final, deuen ajudar a aquest en la selecció de les tecnologies per a cada context particular.

I està preparat el productor final per a assumir tota aquesta tecnologia?

Tenim una idea de la tecnologia que espanta, però, molt abans que tecnologia punta, el compendi recull tècniques assequibles i ferramentes senzilles d’aplicar que poden prestar un valuós servei a l’agricultor. Es tracta també de donar indicacions i protocols de bones pràctiques. Insistisc en el fet que l’objectiu és que el productor tinga cada vegada millor informació, més criteri, més solucions a qüestions concretes… I per això, a partir d’ara, cal intentar seguir treballant en la difusió de les conclusions d’aquest projecte.