| © Marina Sanjuan | ||
|
Manel Porcar va formar part de Greenpeace fa anys. Actualment, rebutja l’ecologisme radical d’aquesta associació i les seues campanyes de difusió i, des del bàndol científic, també es proposa divulgar, ja que creeu que la ciència és l’única manera d’acabar amb l’equívoca imatge dels transgènics. |
||
|
«Aquest producte conté organismes modificats genèticament», indica l’etiqueta d’un aliment. El consumidor, cautelós, el deixa en el seu lloc, ja que els seus possibles efectes adversos el fan tremolar. «Un transgènic no és més que un Organisme Modificat Genèticament (OMG), al qual s’ha afegit una proteïna mitjançant tècniques de biologia molecular», explica Manel Porcar. Per exemple, en productes agrícoles la modificació permet la tolerància a herbicides i la resistència front als insectes. La modificació genètica, explica, és una pràctica habitual. «Nosaltres mateixos som resultat del traspàs genètic d’individus a la seua descendència». Però si introduïm l’adjectiu artificial, salten les alarmes. «Barrejar modificació artificial i vida no agrada, perquè el resultat són organismes antinaturals, mutants». Quan l’home juga a crear organismes, ix escarmentat –qui no recorda la història de Frankestein?–. «Tot es basa en l’associació instintiva: transgènic = artificial = negatiu». Aquesta associació és freqüent en les campanyes contra transgènics. «La demonització ha estat un èxit i hom acaba pensant: alguna cosa de dolenta tindran». Està en perill la nostra salut? El temor més estès és el risc per al cos humà. Això ha fet dels transgènics la tecnologia agrícola més estudiada de la història i la que més proves ha superat. Manel Porcar treballa en la Comissió Nacional de Biodiversitat, on s’avaluen els transgènics abans de comercialitzar-se. «Fins el moment tots els estudis han conclòs que no hi ha toxicitat. És més, sabem exactament què té un transgènic, mentre que quan consumim un producte agrícola convencional, carregat de plaguicides tòxics, no sabem què estem menjant.» Però el consumidor se sent insegur, ja que es parla també de gens resistents a antibiòtics en l’ADN dels transgènics, un altre risc sanitari. «És un altre mite. La demagògia és molt comú en matèria transgènica», senyala el biotecnòleg, i afegeix «el que sí que està demostrat és que una amanida mal rentada conté un milió de bactèries resistents a antibiòtics, però això no s’explica». Alarma mediambiental Descartada la toxicitat, una altra crítica freqüent és la influència negativa dels transgènics sobre la fauna no diana, la fauna no problemàtica per als cultius, que no es vol exterminar. «Alguns estudis ho confirmen, però em sembla un argument vàlid a mitges.» Per a ser justos, indica, s’han de tenir en compte els problemes que suposen les alternatives –els cultius tradicionals–, ja que els transgènics minimitzen l’ús de plaguicides, que en els cultius tradicionals poden acabar amb tota la fauna que els envolta. De la mateixa manera, tampoc es pot atribuir als transgènics la reducció de la biodiversitat, una altra «veritat a mitges», segons el biotecnòleg. En el seu article de la revista Mètode Opinions transgèniques, Manel Porcar afirma que és la popularització de determinades varietats, transgèniques i no transgèniques, el que provoca que altres varietats desaparesquen. En el segle xvii, un agricultor holandès va seleccionar la variant de la carlota que avui coneixem pel color taronja que exhibia, ja que aquest era el símbol de la casa reial holandesa. L’èxit va ser total i la varietat es va expandir. «Al darrere hi ha una qüestió estètico-política. Sense la intervenció de cap transgènic, la biodiversitat s’ha reduït. Les monstruositats genètiques estan a l’ordre del dia.» Però la societat encara no està convençuda. El negoci transgènic Des de la seua aparició el 1996, els transgènics s’han convertit en la tecnologia rècord en expansió. Amèrica és el continent amb més cultius transgènics, mentre que a Europa destaca Espanya, on 98.000 hectàrees estan ocupades per la dacsa MON810, comercialitzat per Monsanto, una multinacional. «Tots els transgènics agroalimenticis estan en mans de multinacionals», reconeix, «i és cert que el monopoli pot ser un problema, però tot depèn de la utilització que es faça d’aquesta tecnologia». I mostra l’exemple que el fa ser optimista: el Golden Rice, un arròs el qual s’ha afegit artificialment la vitamina A. Aquest transgènic es va crear per acabar amb els problemes oculars que pateixen milions de xiquets a l’Àsia, per la mancança de vitamina A d’aquest cereal, base de la seua alimentació. No obstant, aquest producte, fruit d’una investigació subvencionada per una multinacional, encara no ha aconseguit autorització per a ser comercialitzat. El poder no és absolut, ja que impera el descrèdit social. La batalla comunicativa «Des del punt de vista comunicatiu, ha estat una catàstrofe. I ja és una batalla perduda.» Per al biotecnòleg ni tan sols el cas de l’energia nuclear és comparable. «Entre els biòlegs es diu “intentem explicar bé en què treballem per tal que no ens passe com als biotecnòlegs amb els transgènics”.» La premsa i els seus criteris de noticiabilitat tampoc no ajuden. «Només tenen repercussió els estudis amb resultats espectaculars, sobretot negatius.» El cas més recent, assenyala, és un estudi que relacionava l’aparició de tumors en ratolins amb la ingesta de transgènics. Va ser portada en diversos mitjans espanyols, però quan es va descobrir la seua falsedat, la premsa no en va informar. «Pot fer la impressió que sóc pro transgènic, quan el que estic és ferament no en contra», afirma amb enginy, «simplement com a científic em rebel·le quan es diuen coses que no són certes». Entra en joc el seu paper de divulgador. Manel Porcar reclama la importància de pensar per un mateix i posa al nostre abast la informació en brut, les dades objectives. Per això, es deté en un eslògan amb enuig: «Los Verdes: una información clara para poder decir que no.» «S’ha de deixar a la gent dir si sí o si no. La informació és l’eina per a poder decidir.» Marina Sanjuan. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València. |
«La demonització ha estat un èxit i hom acaba pensant: alguna cosa de dolenta tindran»
«Una amanida mal rentada conté un milió de bactèries resistents a antibiòtics, però això no s’explica»
«Sense la intervenció de cap transgènic, la biodiversitat s’ha reduït. Les monstruositats genètiques estan a l’ordre del dia»
«Tots els transgènics agroalimenticis estan en mans de multinacionals i és cert que el monopoli pot ser un problema, però tot depèn de la utilització que es faja d’aquesta tecnologia»
«S’ha de deixar a la gent dir si sí o si no. La informació és l’eina per a poder decidir» |
|
