Entrevista a Tomàs Marquès Bonet

En un entorn màgic com ho és el Jardí Botànic de la Universitat de València, ens rep Tomàs Marquès Bonet per parlar d’evolució, de les nostres semblances i les nostres diferències amb els nostres «cosins», com ell anomena els ximpanzés. Ha vingut des de Barcelona per fer una xarrada anomenada «Cosins de ximpanzés, parents de neandertals» en la qual vol respondre a la pregunta «Qui som?». Tomàs Marqués és llicenciat en Biologia i actualment és l’investigador principal del grup Genòmica Comparativa, de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC/UPF) que forma part de la Universitat Pompeu Fabra.

Quina és la clau de l’èxit dels humans?
No ho sabem. Els científics ens basem en observacions i en evidències, i l’evidència és que som l’únic primat que hem colonitzat tota la terra, que ho hem fet en un període molt curt de temps –menys de 100.000 anys– i que, clarament, som més complexes que altres primats com el ximpanzé, que hauria de tenir unes capacitats semblants a les nostres. Clarament, som els millors candidats perquè hem tingut unes capacitats d’adaptació, tant a llocs distints de la terra com a adversitats, que ens han fet superiors i molt eficients a l’hora de colonitzar. Açò, en principi, està relacionat amb les capacitats cerebrals. De fet, el nostre cervell és tres vegades més gran que el d’un ximpanzé. No hi ha una correlació directa entre tenir el cap gran i ser més intel·ligent, però nosaltres tenim moltes més connexions neuronals que els ximpanzés. Aleshores, tot junt, ha creat aquesta idea, no testada científicament, que un increment de les capacitats intel·lectuals, una gran flexibilitat per adaptar-se a les adversitats i una curiositat innata ens ha donat la clau de l’èxit evolutiu.

«No hi ha una correlació directa entre tenir el cap gran i ser més intel·ligent, però nosaltres tenim moltes més connexions neuronals que els ximpanzés»

Què ens fa humans?
Avui dia, el problema del meu camp de recerca és que podem comparar un ximpanzé i un humà i fer una llista de les coses que ens separen. Però el que no podem fer és dir: açò és el que ens fa humans. Entre altres coses, perquè ens hem donat a nosaltres mateixos, i així ha de ser, un sistema ètic d’experimentació que no permet experimentar ni amb humans ni amb ximpanzés. El meu laboratori es caracteritza per buscar canvis específics dels humans, però tenim més de tres milions de canvis, com sé quin és el canvi que ens fa humans? No ho sabem. Si tinguérem un nivell ètic molt més baix, el que faríem seria agafar embrions humans i anar llevant-li canvis, fins a trobar quin és el que ens fa humans. Però això no podem fer-ho. Tampoc podem testar aquests canvis en altres animals com ratolins o cucs, perquè precisament, busquem innovacions humanes, sols és possible en humans. Per tant, tardarem molt de temps en saber què ens fa humans.

«Si tinguérem un nivell ètic molt més baix, agafaríem embrions humans i li aniríem llevant canvis, fins a trobar quin és el que ens fa humans»

Quin paper han jugat els avanços en genètica per descobrir qui som?
Tot. La gran revolució, de la qual jo també sóc fruit, és veure com s’ha avançat en els darrers deu anys. Per exemple, el primer genoma humà va costar tres bilions de dòlars, va involucrar a cinc països, centenars de científics i va tardar uns onze anys a fer-se. Avui dia, fer un genoma costa 800 dòlars. Açò ha passat en quinze anys i suposa un canvi tecnològic extraordinari. Ens hem adonat que el més important és tenir informació genòmica completa i no anar mirant gen a gen perquè això pot portar a errors. Per tant, en el camp de la genètica humana, tant la clínica com l’evolutiva, tenir accés barat i ràpid a genomes complets ha sigut crucial.

Tomàs Marquès Bonet / Foto: María Marín

En què ens assemblem i quina és la nostra principal diferència amb els ximpanzés?
La tendència que hi ha ara en el camp  de la genètica evolutiva és estudiar caràcters que tots dos tenim, però que els ximpanzés fan millor que els humans o al contrari. Per exemple, la cultura, el sentit de l’humor, el sentit d’un mateix, les guerres, la política, la intel·ligència… Tot açò ho tenim tots dos, però nosaltres ho tenim molt més desenvolupat. Per tant, aquesta creença que els ximpanzés no tenen cultura o sentit de l’humor no és certa. Com més estudiem els ximpanzés, més ens costa trobar caràcters que nosaltres tinguem i ells no.

«Com més estudiem els ximpanzés, més ens costa trobar caràcters que nosaltres tinguem i ells no»

Cap a on està encaminada la investigació en aquest camp?
El futur de la investigació en el camp de l’evolució, i més concretament en el camp de la genètica, és saber què ens fa humans. Aquest estudi haurà de passar per trobar alguna manera de testar funcionalment les bases genètiques que ens separen a humans i ximpanzés. El que volem és entendre què fan cadascuna d’aquestes bases genètiques per arribar a saber coses com: Per què nosaltres tenim el cervell més gran? Per què tenim més connexions neuronals? Per què nosaltres caminem? Per conèixer tot açò,  haurem de trobar una forma de testar-ho funcionalment que avui dia encara no existeix.