Entrevista a Juan Fuster

Juan Fuster (Alcoi, 1960) és físic experimental de partícules i professor d’investigació de l’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV), centre del qual va ser director de 2003 a 2007. Entre 1987 i 1996 va participar en l’experiment DELPHI del CERN i posteriorment va col·laborar en la construcció del detector intern de silici d’ATLAS. També ha estat gestor del Pla Nacional de Física de Partícules i coordinador de l’àrea de Ciències Físiques del CSIC. Actualment és President europeu de l’estudi de física i detectors per al Col·lisionador Lineal nomenat per l’ECFA (European Committee for Future Accelerators). Durant les darreres setmanes, Juan Fuster ha hagut de respondre davant dels mitjans en múltiples ocasions com a Co-president del Comitè Organitzador de la International Conference on High Energy Physics (ICHEP), la trobada més important de física de partícules a nivell mundial que enguany es va celebrar entre el 2 i el 9 de juliol a València. Parlem amb ell sobre els aspectes més destacats d’aquesta disciplina i sobre l’enteniment entre els científics i els periodistes, una relació que considera necessària.

«La ciència i la música són disciplines que aprofiten per a crear una harmonia i que la gent col·labore, que les fronteres d’alguna manera desaparesquen i ens sentim tots més propers»

Què destacaria de les intervencions realitzades durant el transcurs de la ICHEP?
En primer lloc, l’anàlisi que s’ha fet de tots els resultats finals de l’estudi del bosó de Higgs. Ara coneixem millor aquesta partícula, la tenim més acotada, i cada vegada es pareix més al que s’espera del Higgs estàndard, però per una altra banda també obri la porta a moltes altres interpretacions, és una porta cap a la nova física. En segon lloc, pel que fa a la cosmologia i als resultats que es van publicar de BICEP2 sobre el moment inflacionari de l’univers, jo crec que ha quedat un poc més clar que no ho tenen clar [riu]. És una mesura que s’haurà de confirmar. També hem estat parlant de futurs projectes. S’ha presentat per primera vegada un pla global per a la física de partícules pel que fa a la física d’acceleradors, neutrins… La planificació de la comunitat està clara i implementar-la és un repte. A més, encara que la conferència no posava un accent especial en aquesta qüestió, hem tingut l’oportunitat d’apropar els responsables de grans laboratoris científics a la indústria espanyola. I per últim, hem intentat donar-li més dimensions a la ciència, fer veure que els científics també som persones, que veiem el món que ens envolta i tenim una opinió al respecte. Per això hi ha hagut exposicions sobre el paper de la dona en la ciència, per exemple. També vam fer un concert per a predicar la pau. La ciència i la música són disciplines que aprofiten per a crear una harmonia i que la gent col·labore, que les fronteres d’alguna manera desaparesquen i ens sentim tots més propers.

Durant la conferència han dedicat una part important del temps a la divulgació de la ciència. Com d’important és aquesta qüestió per als científics?
Crec que és essencial. La ciència està pagada majoritàriament per diners públics. Per tant, entenc que com a comunitat que gasta diners públics hem de rendir comptes davant la societat, contar-li el que fem i fer-ho en un llenguatge es puga entendre i que permeta apreciar l’abast i la rellevància del que fem. A més, per als que la vivim, la ciència és una disciplina molt bonica i en aquest sentit també ens agrada transmetre aquesta emoció i aquesta vocació que tenim.

«Com a comunitat que gasta diners públics, els científics hem de rendir comptes davant la societat, contar-li el que fem i fer-ho en un llenguatge que puguen entendre»

Considera que els mitjans de comunicació fan un bon paper en aquest sentit?
He tingut una experiència molt agradable durant la ICHEP amb els mitjans de comunicació. És com tot, s’ha de treballar i molt. De vegades, una notícia poc treballada o poc pensada no diu el que ha de dir. Els científics quan parlem utilitzem unes paraules perquè han de ser aquestes paraules exactes. No cal buscar-li un sinònim. Si busques un sinònim, ja l’has fotuda. I clar, aquestes coses s’han de transmetre al periodista, se li ha de donar informació que el periodista puga entendre. I quan ho entén jo crec que les coses que es publiquen tenen sentit. Els periodistes fan la seua feina perquè saben com arribar al públic, cosa que és més complicada per a nosaltres. Crec que aquest enteniment és bo i hem de projectar-lo i continuar-lo. Però requereix molta feina per les dues bandes.

Durant el transcurs de les conferències han aparegut constantment referències als neutrins o les ones gravitacionals generades pel Big Bang. Per què creu que aquests temes generen una major atenció mediàtica?
Crec que tots els temes de frontera són atractius. Els neutrins són uns bitxos dels quals encara desconeixem moltes propietats. Sabem que tenen massa i que oscil·len, però no coneixem bé a seua jerarquia de masses i, a més, no sabem si els neutrins són la seua pròpia antipartícula i tot això té implicacions en nova física… És un tema candent. Tens la partícula perquè existeix i pots treballar amb ella i a més encara hi ha tot un món per descobrir, té un munt de propietats que encara estan per determinar. Això per a un científic és molt atractiu. Quant a les ones gravitacionals, el que s’ha observat és la polarització de la llum, de la radiació electromagnètica. Per què i com estem ací i per què l’univers és com és… Són preguntes que les persones ens hem fet, ens fem i ens farem. Llavors, entendre un poc millor el període de la inflació és una molt bona explicació a l’univers que veiem. Confirmar que ho hem entès seria una satisfacció tremenda per al coneixement. De fet, si això succeïra serien candidats al premi Nobel tant Andrei Linde com Alan Guth.

juanfuster1

Felip Pineda

Una de les intervencions més cridaneres de la ICHEP per a la premsa va ser precisament la del cosmòleg Alan Guth, defensor de la teoria de la inflació, que va predir l’existència d’universos paral·lels. Què en pensa?
Això són conjectures… Jo sóc físic experimental i en aquest sentit són coses que encara veig molt lluny. En física experimental tenim l’LHC, tenim Higgs, tenim el quark top, que també és un poc com els neutrins i encara és molt desconegut… Tot això dels multiversos ho veig lluny i difícil de testejar amb les màquines que tenim avui dia. M’agrada anar més pas a pas. Però necessitem gent que mire lluny. Perquè si mires lluny veus les grans direccions. Jo sóc més humil. Però em sembla molt interessant.

Els responsables de la missió europea Planck han anunciat durant la conferència que en unes setmanes aportarien noves dades a la polèmica sobre la primera senyal del Big Bang. Creu que serà el desvetllament d’un gran descobriment?
No t’ho puc dir. La ICHEP no era una conferència de cosmologia, per tant m’imagine que tant Planck com BICEP2 si tenen alguna cosa molt rellevant a dir ho faran en les conferències especialitzades en el seu camp. Ací els vam invitar perquè el procés d’inflació té una implicació molt gran en la física de partícules. Tant si ha existit com si no, dins dels distints models que hi ha per a parametritzar aquest període d’inflació potser que existesca una partícula que es diu inflató. L’inflató podria ser Higgs o alguna cosa relacionada amb Higgs. Llavors, tot aquest procés podria modificar com entenem el model estàndard. Per això els vam invitar i crec que hi ha hagut discussions molt interessants al voltant d’aquest tema.

«L’enteniment entre periodistes i científics és bo i hem de projectar-lo i continuar-lo. Però requereix molta feina per les dues bandes»

Quines són les mancances del model estàndard de física de partícules i quines teories el qüestionen o el complementen?
No sabem encara si el bosó de Higgs és el del model estàndard o el d’altres models. Hi ha altres models, extensions del model estàndard, que prediuen molts més Higgs. El bosó de Higgs no és una partícula qualsevol, és un objecte molt complicat amb propietats característiques i no sabem si està sol o n’hi ha més. El model estàndard és un model que ha costat cinquanta o seixanta anys de fer i funciona molt bé. Ara, funciona molt bé en el rang d’energies o de distàncies que hem explorat. La física de Newton, és a dir la mecànica clàssica, funciona en el rang en què l’apliquem. No és una teoria totalment exacta, però per a fer un pont no es necessita mecànica quàntica. Estaries matant mosques a canonades, com se sol dir. Però la mecànica clàssica no és la resposta a com és la natura. Això també ho sabem. El model estàndard aplicat al món subatòmic, en el rang que hem explorat, també funciona molt bé. Però hi ha una sèrie de preguntes que no sap incorporar: per què hi ha més matèria que antimatèria a dia d’avui o de què està feta la matèria fosca. Tampoc incorpora la gravetat. Conceptualment hi ha alguns punts que sabem que la teoria que vinga després del model estàndard haurà d’incorporar. Ací és on sorgeixen per exemple la supersimetria, la teoria de cordes, les dimensions addicionals, el Technicolor… Són teories que intenten fer una descripció més àmplia on aquestes preguntes es contesten. Ara falta que es facen prediccions que es puguen testejar i comparar per veure si aquests models funcionen millor que altres. Aquest és el camí que ha de prendre el Super-LHC i els futurs acceleradors, anar descrivint i testejant en primer en lloc el model estàndard, per veure si arribem a algun lloc on s’equivoca amb la predicció, i també els altres models.
Sense dubte el tema que genera un major interès és el bosó de Higgs. Dos anys després de l’anunci de la seua observació, creu que l’opinió pública ha arribat a entendre la magnitud de la descoberta?
Jo crec que la magnitud sí que s’ha entès. Una altra cosa és entendre bé què és Higgs, perquè els propis físics no ho entenem massa bé [riu]. Però la magnitud sí. Només has de veure que en els mitjans hi ha hagut molta difusió. Quan es va descobrir, en tots els periòdics, en els resums de l’any, entre les deu notícies més importants sempre hi havia Higgs. A Fabiola Gianotti un periòdic nord-americà la va definir com a la dona de l’any… Quan fem xerrades sobre la indústria i la ciència, per a explicar algunes aplicacions, no tenen tant d’èxit, no ve tanta gent. Ara, fas la xerrada de Higgs i s’ompli. La gent vol saber. És una cosa que es relaciona amb la massa, amb l’origen de l’univers, amb per què estem ací i això a la gent li interessa. Saben que és un pas endavant per entendre millor la natura. No dóna la solució final a per què les partícules tenen la massa que tenen, però sí a com es genera la massa i com estan relacionades les partícules entre elles.

«El bosó de Higgs no és una partícula qualsevol, és un objecte molt complicat amb propietats característiques i no sabem si està sol o n’hi ha més»

El CERN celebra enguany el seu 60 aniversari. Més enllà de la descoberta del bosó de Higgs, quines aportacions en destacaria?
En la física d’altes energies el pas sempre important i exploratori és pujar en energia. Pujar en energia és com si agafarem uns vaixells i anàrem a un nou continent en què les persones no han estat mai. Quan arribes a aquest nou continent pot ser que les espècies animals o vegetals siguen les mateixes que en el teu continent o que siguen noves. Però si no hi vas no ho pots saber. La nova posada en marxa de l’LHC el que farà és donar-nos un llindar cinemàtic d’energia superior al que teníem ara. És a dir, explorarem un nou món. En aquest nou món veurem si continuen havent les mateixes lleis o si hi ha noves lleis i noves partícules. Això és el més important d’aquest nou pas. És una cosa que s’explorarà relativament ràpid. En un parell d’anys serà notícia el salt energètic que la nova màquina produirà.

 

© Mètode 2014
POST TAGS:

Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.