Entrevista a José Miguel Mulet

«Tots els llibres de Mulet són llibres de guerra». És l’afirmació de qui va acompanyar el bioquímic José Miguel Mulet (Dénia, 1966) en la seua formació a la Universitat de València (UV). Martí Domínguez, professor de Periodisme al mateix centre, assegurava a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV que el seu exalumne «té moltes ferides per les batalles lliurades», un assentiment a què l’entrevistat responia amb un somriure picaresc. Des de 2010, és Mulet qui imparteix classes, tot i que en aquest cas, de biotecnologia i a la Universitat Politècnica de València. Combina la tasca docent amb la investigació en bioquímica i biotecnologia de les plantes i la divulgació científica, i és per aquesta última faceta que la seua veu es coneix i es respecta més enllà del món acadèmic.

L’any 2011 publicà Los productos naturales ¡vaya timo! (Laetoli, 2011), la primera de les diverses obres que escriuria per combatre dogmes i prejudicis alimentaris. El 2019 va traure el seu seté volum, sota el títol ¿Qué es la vida saludable? (Destino, 2019). Tornar-li la pregunta esdevé obligatori, i la resposta, com totes les seues assercions, és contundent: «Cuidar la dieta, no fer vida sedentària, ignorar la informació mèdica que ens arriba per WhatsApp i llegir el meu llibre».

Mulet: «Parlar de menjar que crea equips de bons i roïns fomenta l’anorèxia i el bullying alimentari»

El missatge és fàcil d’entendre, però no tant d’aplicar en un context en què els influencers alimentaris es mouen a les xarxes socials. «El problema del realfooding i moviments similars és que han inventat la sopa d’all», sentenciava Mulet en preguntar-li pel rerefons d’una de les tendències més populars actualment. «Convé evitar els ultraprocessats perquè tenen un perfil nutricional molt baix», explicava el bioquímic. Tanmateix, «Comer sin miedo [el llibre amb què guanyà el Premi Prismas 2014 al millor llibre de ciència editat en castellà] ve a dir el mateix». Per a Mulet, el punt feble d’aquesta moda nutricionista no és el discurs, sinó la forma de difondre’l. «Parlar de menjar que crea equips de bons i roïns fomenta l’anorèxia i el bullying alimentari», advertia el científic.

Mulet, que ha centrat el seu camp d’estudi en els organismes modificats genèticament, té clara l’opinió pel que fa a aquests: «Els transgènics són simplement una opció alimentària més». D’acord amb ell, les associacions ecologistes i alguns partits polítics han fet de Monsanto –una multinacional productora d’agroquímics– el «Darth Vader» de la història dels transgènics. A parer seu, es buscava «un mal necessari», i ser la primera empresa a comercialitzar-los va portar-la a erigir-se com l’antagonista de la pel·lícula. Ara, aquelles crítiques han estat desmentides, en paraules del bioquímic, per «una tecnologia que durant vint anys ha funcionat molt bé».

De la mateixa manera, el divulgador subratllava amb sarcasme les contradiccions legals d’Europa en la prohibició del cotó transgènic: «Aquesta genial llei europea, aparentment antitransgènics, l’única cosa que ha prohibit ha estat la sembra d’aquests». Això no ha impedit, però, que s’importen de l’Índia, el Pakistan, Bangladesh, Austràlia o els Estats Units. «Per cert, algú ha tingut algun problema per vestir amb cotó transgènic?», preguntava i desafiava. Amb aquest material –afegia el bioquímic–, s’han fabricat també «els tampons i els bitllets d’euro», i «pràcticament, tota la carn que ingerim» ha estat alimentada amb dacsa i soja modificades.

Amb tot, Mulet assegurava que hui la dieta és «més variada, segura i barata» que antany. Fa mig segle, «de la necessitat feien virtut»: es consumien menys calories perquè a penes tenien opcions entre les quals escollir, i quan els cultius no produïen, «es passava fam». La situació derivava sovint en la proliferació de «malalties carencials». En paraules del científic, cinquanta anys enrere, «1.000 milions de persones de les 4.000» que habitaven el món patien fam. Ara, la sofreixen «800 milions d’un total de 7.000». Percentualment, la població famèlica ha disminuït, doncs, d’un 25 % a poc més del 10 %.

Mulet: «Quan un esportista d’elit diu que és vegà i que no se suplementa, o no és vegà o se suplementa»

D’aquesta manera, l’entrevistat garantia que en cap cas l’avanç tecnològic ha suposat un retrocés en la qualitat dels aliments. Portar una alimentació poc saludable «no és un problema de ciència, sinó d’actitud», concloïa Mulet. En aquest sentit i davant la popularització de moviments com el veganisme, el divulgador advertia: «Es pot portar una dieta equilibrada sense productes d’origen animal sempre que es cuide la vitamina B12». Tot i això, «no és recomanable perquè precisa el suplement i la supervisió mèdica». I preguntat aleshores per la viabilitat dels esportistes d’elit vegans, el bioquímic responia provocador: «Quan un d’aquests diu que és vegà i que no se suplementa, una de dos: o no és vegà, o se suplementa; això és termodinàmica pura».

Didàctic, esclaridor i, sobretot, segur de si mateix i de la ciència, José Miguel Mulet és a hores d’ara un divulgador combatiu amb els corrents i les modes. Recelós d’alguns discursos ecologistes, animalistes i, fins i tot, nutricionals, ha estat un crític constant dels seus argumentaris. La publicació del seu seté llibre el consagra, doncs, com un enemic manifest de la pseudociència i un reconegut desmitificador científic al si d’un ecosistema greument contaminat per la desinformació digital i mediàtica.