Josefina Bueno: «Volem que la ciència siga motor d’un nou model productiu»

Maria Josep Picó

Es considera «filla de l’emigració econòmica, de la generació que va obrir fronteres», perquè va nàixer a París el 1966. La directora general d’Universitat, Investigació i Ciència de la Generalitat Valenciana va estudiar Filosofia i Lletres, tot i que, «per avatars de la vida», va tornar a la llengua del seu país d’acollida i és professora titular de Filologia Francesa a la Universitat d’Alacant, on havia estat vicerectora d’Extensió Universitària. «En la llengua atresorem tot allò ideològic, emocional i afectiu», apunta Josefina Bueno, qui durant els últims anys ha investigat el discurs de les dones musulmanes a França davant el desafiament constant d’establir un diàleg a Europa amb els països del Magrib. A més a més, és la directora acadèmica del nou portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes sobre literatura africana. Entre les seues prioritats, incrementar els recursos econòmics per a la recerca en les universitats públiques a fi de mantindre i captar talent, promoure la cultura del treball constant i l’esperit col·laboratiu i fomentar eines que afavorisquen la igualtat de gènere en la ciència.

Per què va creuar la frontera entre l’acadèmia i la política?
Sóc professora d’una universitat pública, la d’Alacant. M’encanta la meua professió, donar classe és molt gratificant –fomentar l’esperit crític i la reflexió– i investigue en allò que crec. Tanmateix, sóc de l’opinió que és necessari que ens comprometem, que contribuïm a millorar en la mesura de les nostres possibilitats perquè la universitat passa moments difícils.

La seua conselleria està decidida a potenciar les cinc universitats públiques valencianes, contràriament a les directrius de l’anterior executiu.
Sense bones universitats públiques des d’on es fomente el pensament no tenim societat. I no pot haver progrés sense la consolidació d’una massa crítica. A més a més, la universitat pública no pot estar teledirigida, sinó que ha de ser una brúixola per als interessos de la ciutadania en el seu conjunt.

Com afronten el repte?
Volem abordar totes les dificultats amb les quals es troba la universitat valenciana i contribuir a la seua millora, des de la política de beques –on ja hem fet pública la nostra decisió de donar suport als estudiants a les institucions públiques– a aconseguir més diners per a fer investigació. Necessitem recuperar-nos de les retallades constants durant els últims anys, restituir el sistema de recerca i enfortir-lo.

Es plantegen la captació de talent a través de models com ara la fundació Ikerbasque o l’ICREA català?
Només tindrem una bona recerca si la valorem i enfortim el sistema públic valencià. Per a aconseguir-ho cal que puguem retribuir els científics en consonància a la seua qualitat. Sí, ens agradaria posar en marxa una institució valenciana similar a les iniciatives d’altres autonomies que han demostrat la seua efectivitat per captar i retenir talent. Perquè hem de ser capaços de mantenir els projectes d’excel·lència amb salaris dignes.

Quines són les primeres vies que estan obrint per poder incrementar el finançament de la recerca?
El valencià és el quart sistema universitari a l’Estat espanyol, tot i això, és sorprenent que encara no s’hagen explorat tots els horitzons per a aconseguir més aportacions econòmiques per a la nostra investigació. Per exemple, des de la meua direcció general estem preparant la primera sol·licitud COFUND a la Unió Europea. Precisament aquest és un mecanisme de cofinançament que facilita el suport financer addicional als programes de mobilitat per a la recerca autonòmica i estatal i a programes d’incorporació d’investigadors i de formació en recerca de caràcter plurianual. També treballem per captar més fons FEDER, per exemple, per a augmentar les beques tant predoctorals com postdoctorals.

Maria Josep Picó

En quin percentatge espera elevar el pressupost disponible per a investigació?
La nostra intenció no és vendre fum grandiloqüent ni donar falses promeses a la societat. Ben al contrari, tenim l’objectiu de traslladar a la societat la cultura del treball constant. Tot i això, considerem que podríem incrementar en un 40%, aproximadament, el pressupost per a recerca durant aquesta i la pròxima legislatura. Perquè esperem aconseguir noves vies de finançament, com aquesta alternativa COFUND, però també augmentar les aportacions de fons propis del govern valencià.

Alhora, han manifestat el seu compromís per fomentar la igualtat de gènere en la carrera científica.
Les dones estan excloses de la investigació d’excel·lència, no tenim igualtat en la recerca, i volem canviar aquesta tendència. En la cúspide acadèmica només trobem un 21% de catedràtiques i en l’àmbit espanyol, només una rectora, la de la Universitat de Granada. Per exemple, en el nostre programa Prometeu per a grups de recerca d’excel·lència només tenim un 16% de dones com a investigadores principals. I un dels motius fonamentals és la càrrega familiar, tant de fills com de cura a persones majors. Està constatat que les parades més dràstiques en les carreres investigadores es produeixen en les dones en una determinada franja d’edat. Per la seua banda, la carrera professional de l’home científic sol avançar independentment de la seua vida personal.

Quines mesures tenen previstes?
Volem donar prioritat als grups d’investigació equilibrats, paritaris, aquells liderats per dones, alhora que fomentar la recerca amb component transversal de gènere. En la política de beques anem a intentar posar en marxa accions per a equilibrar estudis que estan excessivament masculinitzats i també feminitzats. Així, a igualtat de mèrits, el sexe menys representat en el grau en concret serà beneficiari de l’ajuda. Ho fem per dues raons, per justícia social i per aportar models referents a les generacions joves. També hem observat que en les beques predoctorals hi ha més xiques que en les postdoctorals i estem convençuts que aquestes xifres estan vinculades no tant en relació als mèrits, sinó que pesa més la vida personal en la carrera científica de la dona que en la de l’home. Ho hem de combatre perquè tenim consciència de gènere.

Estan forjant uns nous fonaments per a la ciència valenciana.
Dues dècades de la mateixa ideologia, siga aquella que siga, imposa una agenda política. En el cas del Partit Popular al territori valencià, es va donar un menyspreu per la comunitat científica i no va existir interès pel coneixement. Així, ens estem permetent el luxe d’exportar talent de la millor qualitat, perquè no oblidem que els joves que marxen no són mà d’obra barata. La diferència és abismal. En conseqüència, sí, efectivament, des de la conselleria tenim, a tota hora, la sensació de reconstruir.

En quin sentit?
En tots els aspectes: construir nous valors socials, un nou model productiu, idees per créixer en igualtat, potenciar l’esperit col·laboratiu… La dreta valenciana va apostar per un model econòmic a curt termini, amb la construcció i el turisme. Nosaltres volem mirar a llarg termini, premiar el valor de l’esforç, perquè la ciència siga el motor d’un nou model productiu. La investigació és un valor afegit, no una despesa sense repercussió.

Hauria de millorar aquesta relació entre la ciència valenciana i el teixit productiu autonòmic?
El contacte de la recerca amb la indústria existeix i s’estan produint retorns a la societat. Però és cert que aquesta transferència s’ha d’enfortir i ampliar, com també aglutinar tots els agents implicats. Per aquest motiu, el Govern valencià va aprovar la creació del Consell Valencià de la Innovació i promou l’Agència Valenciana de la Innovació. Hem d’aconseguir una transferència tecnològica sòlida, que la investigació que es genera permeta a l’empresa créixer, innovar, ser més productiva, i, no ho oblidem, pagar millor als treballadors.

Maria Josep Picó. Periodista ambiental i divulgadora científica (València).
© Mètode 2016.