Entrevista a Giuseppe Smorto

El periodista Giuseppe Smorto dirigeix, des de 2003, el lloc web del periòdic italià La Repubblica, un dels més llegits al país i un referent a Europa, i s’ha dedicat a aquesta empresa des de fa més de tres dècades. Per tant, Smorto és un testimoni privilegiat de la transició del paper a l’entorn digital. Repubblica.it fou, de fet, la primera web de notícies d’Itàlia. Hui en dia, i tal i com destaca Smorto, tenen més de 2,3 milions de fans en Facebook i 1,8 milions de seguidors a Twitter. Amb ell parlem sobre els reptes als que s’enfronta la premsa digital i sobre el futur del periodisme mediambiental en el paradigma de la web 2.0 i 3.0.

La secció de «Medi Ambient» de l’edició digital de La Repubblica és una de les millors d’Europa. Per què apostaren tan fort per aquest model?
El medi ambient és una part molt important del nostre futur. Per exemple, en el meu mitjà ideal, la secció de «Medi Ambient» és tan important com les de «Política», «Esports» o «Entreteniment».

En la seua edició en paper, l’ecologia i la sostenibilitat són igual d’importants?
Òbviament, l’edició digital té més espai, hi ha més formes d’editar, d’escriure i de contar històries. Però el nostre periòdic ha dut a terme moltes campanyes mediambientals.

Com ha canviat Internet el seu paper com  a intermediari de notícies sobre el medi ambient?
Ara treballem en temps real, amb materials multimèdia, manejant un número interminable de fonts i amb periodisme ciutadà.

És del parer que la immediatesa digital representa un risc per a la premsa de qualitat. Què recomana per a mantindre un nivell correcte en els continguts?
Sí, treballem d’una forma molt accelerada però, al treballar tan ràpid, hi ha moltes possibilitats d’equivocar-se. Açò és un perill i també és una forma de diversificació. Treballem en temps real, en el «està passant», pel que el periòdic tracta d’entendre i transmetre per què va passar. En ocasions, pot ser ràpid i superficial, però lluitem contra això! Crec que una web és un producte més col·lectiu que un diari perquè tenim que vestir les notícies no amb paraules boniques sinó amb material multimèdia. I en temps real.

«L’edició digital té més espai, hi ha més formes d’editar, d’escriure i de contar històries»

«Treballem en “està passant”, pel que el periòdic tracta d’entendre i transmetre per què va passar»

«Vull que els meus periodistes estiguen sempre connectats a les xarxes socials per a entendre què està passant al món, quin són els principals problemes»

La Repubblica ha donat suport als blocaires mediambientals. Per què és tan interessant aquest canal per al seu diari digital?
Sí, no són únicament notícies. És interessant perquè en www.repubblica.it també necessitem opinions expertes.

Continuant amb aquesta idea, des del seu punt de vista, els blogs podrien substituir el treball periodístic en la sala de premsa?
No, perquè el punt de vista del blocaire és, en ocasions, molt especialitzat.

Què els demana als seus periodistes en relació a les xarxes socials com ara Twitter?
Sempre els demane que compartisquen les campanyes en què creem, així com les notícies, per descomptat. Però, per damunt de tot, vull que sempre estiguen connectats a les xarxes socials per entendre què està passant al món, quins són els problemes principals, en què estan interessats els ususaris…

Per a vostè, quin és el paper principal dels periodistes mediambientals?
No haurien de convertir-se en els adversaris de les grans companyies ni dels polítics, per defecte. Crec que els periodistes ambientals haurien de donar suport a campanyes legítimes, donar als lectors els instruments necessaris per entendre les notícies sense tenir que «traduir-les». I, com el periodisme mediambiental és un tema que evoluciona i que funciona a tan llarg termini, crec que hauríem de mantenir al lector informat de les conseqüències de les accions que realitzem actualment.

Històricament, el desenvolupament del periodisme mediambiental ha estat limitat pels interessos econòmics. De fet, els lobbies de la publicitat no són molt ecològics. Reben habitualment patrocinis de companyies energètiques o petrolieres?
Sí, d’Enel, un proveïdor d’energia.

The Guardian ha posat en marxa una gran campanya, «Keep it in the ground», per a combatre el canvi climàtic. Han promogut vostès alguna acció mediambiental en Itàlia des del periòdic?
Donem suport a moltes campanyes llançades per associacions ecologistes com WWF, Lega Italiana Proteziones Uccelli (LIPU), Fondo per l’Ambiente Italiano (FAI) o Greenpeace. Anunciem les seues accions i els donem veu als seus representats.

Quin és, en la seua opinió, el futur del periodisme mediambiental en el paradigma digital?
Tindrem més eines per desenvolupar les notícies. Podríem deixar que els lectors actualitzaren les notícies, amb la supervisió d’un periodista, per descomptat. Crec que això podria funcionar especialment bé amb la informació mediambiental, perquè els lectors interessats en l’ecologisme, a sovint són una comunitat repartida arreu del món que ajuda i lluita pel planeta.

Maria Josep Picó. Periodista. Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.
© Mètode 2015.

Mètode

«Els periodistes haurien de donar als lectors els instruments necessaris per a entendre les notícies sense tenir que “traduir-les”»