Göran K. Hansson

goran-hansson
Ricardo Campi

Göran K. Hansson (Gotemburg, 1951) obre les portes del seu despatx en el Nobel Forum del Karolinska Institutet a la capital sueca a la revista Mètode. A la sala principal d’aquest emblemàtic edifici ell mateix desvetlla en el seu dret com a Secretari del Nobel Assembly una de les notícies científiques més importants de cada any: el Premi Nobel en Medicina o Fisiologia. Aquest extravertit científic, de rostre seriós però d’ulls àgils, és un reconegut expert en el camp de la interacció entre sistema immune i aterosclerosi. No només atorga premis sinó que acumula per a si més d’una dotzena de guardons internacionals, entre els que destaquen el premi Anitschkow per part de la Societat Europea de l’Aterosclerosi i el Premi al Servei Distingit de l’Associació Americana del Cor. A més, també pertany a la Reial Acadèmia Sueca de Ciències i a l’Acadèmia Europa.

Durant l’entrevista el professor Hansson ens desvetlla en un to informal el passat, present i futur del premi més prestigiós en ciència que, per exemple, ha vist reduïda la seua dotació en un 20% per tal de poder assegurar-se la seua pròpia supervivència. Per a aquest metge reconvertit en investigador el llegat i l’anàlisi minuciosa de cada treball són la clau del Premi Nobel. Per una altra banda, el doctor Hansson ens mostra la seua preocupació sobre les abusives retallades dels pressupostos destinats a finançar la investigació al nostre país i envia un missatge clar: retallar en ciència significa retallar en futur.

Com acaba Göran K. Hansson ací? Ho va planejar des de el principi?
No, no… Jo mai em vaig plantejar aquest treball. Vaig aconseguir la plaça de professor en el Karolinska Institutet, estava prèviament a Gotemburg, fa uns 18 anys. Més tard, després d’un parell d’anys, vaig ser escollit per al Nobel Assembly com a membre general del comitè, concretament el 1998. I llavors vaig realitzar diverses tasques ací. Quan el secretari anterior es va retirar, llavors vaig pensar que ser el secretari seria una idea fenomenal. Em veia amb ganes. I mira, ací estic. Però aquest no és el meu treball principal, açò és només un 30% del total del meu temps de treball.

És difícil decidir qui es mereix el Premi Nobel? Es fan llargues aquestes reunions?
Treballem molt dur. Mira, t’ho explicaré adequadament. Tenim diverses reunions al llarg de l’any, començant en febrer quan ens arriben les nominacions, seguit de reunions que abasten pràcticament  tot el dia en març, que és quan discutim cadascuna de les nominacions entre les 350-400 que normalment rebem. A més, també ens posem en contacte amb els comitès de física i química per a veure si existeixen possibles candidats comuns. Després d’això tenim una reunió clau en la qual se seleccionen els millors candidats: es fa una llista molt curta. Ara és quan aquesta és examinada per experts, tant d’ací com d’altres parts del món. Finalment, en setembre continuem amb les llargues reunions on finalment reduïm la llista a 3 o 4, i d’aquests s’escull al o la que guanyarà el Premi Nobel en Medicina o Fisiologia. A principis d’octubre, a les 11 del matí, es diu públicament.

Pot recordar alguna mala època per al Premi Nobel? Alguna crítica que els haja afectat?
Oh! N’hi ha hagut moltes. El meu anterior assistent acostumava a dir: «El dia que no hi haja una crítica als Premis Nobel, aquet dia significarà que el premi ha perdut tota la seua importància i prestigi». Nosaltres apreciem el debat, ja que això significa que la gent es preocupa, que el Premi Nobel importa. Ens agrada pensar que és important identificar els descobriments i als seus descobridors, a més d’enviar un missatge positiu de progrés a la humanitat sobre la ciència.

Quin aspecte del Premi Nobel el fa sentir més orgullós?
Sense cap dubte que és el premi més prestigiós. I que a la gent li importa, li interessa. A més que és realment internacional: no té fronteres geogràfiques.

Quin és el secret per a sobreviure més de cent anys i continuar sent el premi més prestigiós en camps tan competitius i que avancen tan ràpid com la fisiologia o la física?
Jo crec que té a veure amb una avaluació molt minuciosa. Els nostres companys al llarg del món senten que quan prenem la decisió l’hem presa en base a fets, fets vertaders i comprovats, i que hem fet una anàlisi conscienciosa. Això dóna una credibilitat que cap altre guardó té. També té un prestigi basat en un llegat d’aquests cent anys, i que cada nou premiat sent que ell o ella està seguint les passes d’Einstein o de Crick… I això per descomptat ajuda. Per a nosaltres és també un desafiament el fet de mantenir aquest llegat en el nostre temps.

La situació actual és molt distinta a la d’altres temps, s’hi ha hagut d’adaptar el Premi Nobel?
Jo crec que si fas una ullada als descobriments que han estat guardonats hem cobert molts problemes de l’època. Per exemple quan guardonem l’aïllament del virus de la sida, i si anem més enrere, tenim l’aïllament del poliovirus. Molts desafiaments en el temps en què ens trobàvem. També hem decidit no incloure noves àrees, ens mantenim fidels a les primeres: química, medicina, física, literatura i pau. Economia no és un Premi Nobel sinó un guardí que també s’entrega en la cerimònia junt amb els altres. Però no crec que n’hi hagen més. Vull dir que no hi haurà un Premi Nobel en matemàtiques o en política mediambiental. Ja hi ha altres entitats que guardonen aquests camps molt importants, però nosaltres no.

Existeixen altres guardons que conviuen amb el Premi Nobel (per exemple, tenim el nou Breakthrough Prize in Life Science, patrocinat entre altres per Mark Zuckerberg, de Facebook, i Sergey Brin, de Google, amb 3M$ per premi, o la Japan Prize Foundation, amb 650.000$ com a premi). Creu que representen una competència per al Premi Nobel? Li preocupa el solapament?
És cert que existeixen altres premis importants que són atorgats en les mateixes àrees de coneixement, per exemple els que has anomenat, però el Premi Nobel continua sent el més prestigiós. Per descomptat haurem de continuar treballant amb la finalitat de mantenir l’excel·lent estatus que tenim ara.

Massa premis? Podria això suposar un greu problema (científics que se centren en temes o àrees més favorables a obtenir un premi en detriment d’assumptes menys importants)?
No, no ho crec. No crec que ningú entre en la ciència amb l’expectació de guanyar un Premi Nobel després de 30 o 40 anys de trajectòria. El premi ve amb el treball dur vinculat a descobriments molt importants.

 

 

 

 

 

«El Premi Nobel és el guardó més prestigiós. És realment internacional»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«No sé si Alfred Nobel es va adonar de com d’intel·ligent era aquesta combinació»

goran-hansson-2Ricardo Campi 

 

 

 

«El rei estava molest en pensar que estrangers pogueren ser recompensats amb diners suecs. Però es va seguir avant»

En quant al futur del Premi Nobel: durarà uns altres cent anys? Continuarà sent vostè el Secretari del Nobel Assembly?
Bé… (Riures). La segona pregunta és fàcil de respondre: jo no seré el secretari d’ací a cent anys. I respecte a la primera per descomptat que ens agradaria continuar amb la tasca, és la nostra meta, perquè hem tingut molt d’èxit durant aquests cent anys previs. I sí, encara pensem que el Premi Nobel jugarà un rol important, avuí i demà. Crec que la combinació és senzillament brillant. No sé si Alfred Nobel es va adonar de com d’intel·ligent era aquesta combinació. Tot el món té una opinió sobre la pau mundial, tot el món llegeix els Premis Nobel en literatura, i la ciència s’ha beneficiat d’això sense dubte. A més, el fet d’examinar detingudament i fer l’avaluació més objectiva dels nominats ens facilita el camí, ens dóna seguretat per a un futur.

Per què creu que el Premi Nobel és tan respectat per la societat?
Jo crec que té molt a veure amb el que he dit abans: l’avaluació minuciosa, el llegat i el fet de tenir molta història al darrere. L’àmplia combinació cobreix des de física fins a pau. La gent creu que els guardons que donem són de fet grans descobriments en ciència. També perquè va ser el primer premi internacional, abans tots els premis eren a nivell nacional. Nosaltres també vam tenir protestes a Suècia. El rei estava molest en pensar que estrangers pogueren ser recompensats amb diners suecs. Però es va seguir avant. Això va suposar un gran canvi.

La premsa juga un paper fonamental en la disseminació de la informació, i en el nostre cas de la ciència que fem, què pensa sobre la presència de periodistes científics en alguns periòdics o revistes que manquen d’experiència en ciència? Creu que podria ser perjudicial per a la ciència?
El primer que he de dir és que estic molt impressionat pels periodistes científics. La majora d’ells són molt bons. Normalment són millors que nosaltres a l’hora d’explicar de què tracten els nostres temes, els nostres descobriments. Són molt bons mediadors entre nosaltres i la societat. I duen a terme un treball esplèndid. Per descomptat que hi ha situacions en què un periodista cobreix una notícia d’un Premi Nobel i no té ni idea sobre l’àrea en què ha treballat… No obstant, hem de conviure amb això.

Què pensa sobre els Cursos Massius Oberts On-line (en anglès MOOC)?
La veritat és que sé molt poc sobre ells. No obstant, no crec que siguen el futur de l’educació ja que el cara a cara entre estudiant i professor és necessari, és el que realment importa.

Llegeix algun blog?
Tu has vist els articles que tinc per llegir damunt de la meua taula? (Riures) No, perquè no tinc massa temps per a això.

Per què creu que és tan fàcil retallar el pressupost en ciència per part dels polítics?
La ciència és el futur. Així que és perillós retallar el futur en qualsevol país, en qualsevol regió. Això és el primer que em ve a la ment. Has d’avaluar què és bo i fort i per tant ha de rebre suport financer, i el que no és tan fort… No obstant seria una tragèdia retallar tota la investigació. Jo sé que Espanya és un dels països líders en ciència i espere que continue sent així. De fet, estic impressionat per com la investigació científica ha estat construïda en Espanya en els últims 25 anys. Sé que existeixen problemes financers, però la ciència no pot ser retallada.

Molts dels nostres estudiants i joves científics estan abandonant Espanya per la falta d’inversió en ciència, en el que es diu «fuga de cervells». Com de bé són rebuts els espanyols en altres països? Coneixes el cas d’algun espanyol emigrat?
No podria generalitzar per la meua posició, però el que sí que sé es que hi ha diversos científics espanyols investigant en les millors universitats del món. Per exemple hi ha una xica en el meu laboratori. No obstant, no puc opinar res sobre si són forçats a eixir per falta d’inversió. No tinc suficient informació.

Fins ara únicament dos científics espanyols han guanyat el Premi Nobel, Ramón y Cajal el 1906 i Severo Ochoa el 1959. Com pot ser que un país que ocupa la novena posició en el rànquing de ciència tinga tan poc? És que hi ha algun problema sistemàtic amb la ciència a Espanya?
Jo crec que és necessari mirar enrere, a la història del segle XX. Espanya ha superat una guerra civil i una dictadura, i òbviament aquests no són els millors entorns per a fer ciència. Però, després del restabliment de la democràcia, Espanya ha viscut un avanç continu en ciència. Això és clar i estic segur que continuarà.

Quin és el futur d’un país que està patint una pèrdua massiva dels seus científics amb més talent?
És molt preocupant per al país. Estan retallant en ciència, estan retallant en futur. Mira per exemple Alemanya. Alemanya era el país líder en ciència fa uns quants anys, no hi ha dubte. Quan Hitler va arribar al poder, molts científics van escapar, com Einstein, i aquest és el major exemple de fuga de cervells de la història. Ells se’n van anar perquè eren antinazis, jueus… I Alemanya va perdre el seu rang. I just ara ells han tornat al lloc més alt però els ha costat molts anys aquesta recuperació. Aquest és un missatge per a que tots els països aprenguen: no retalles en ciència o prendrà molt de temps la recuperació.

Lamberto J. Torralba Raga. Bioquímic. Karolinska Institutet (Suècia).
© Mètode 2013.

 

 

 

«Estic impressionat per com la investigació científica ha estat construïda en Espanya en els últims 25 anys»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«L’exemple d’Alemanya és un missatge per a que tots els països aprenguen: no retalles en ciència o prendrà molt de temps la recuperació»

© Mètode 2013

Bioquímic. Karolinska Institutet (Suècia).