Entrevista a Silvia Rueda

«Les dones hem de replantejar les conclusions científiques dels homes»

Coordinadora del projecte Girls4STEM

Silvia Rueda Pascual és directora i professora del Departament d’Informàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València. Actualment és coordinadora de Girls4STEM, un projecte que té l’objectiu de motivar la participació de les joves en les vocacions STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). El projecte compta amb més de noranta expertes que fan xerrades sobre la seua experiència al personal docent i l’alumnat de primària i secundària de centres valencians públics, concertats o privats.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, Silvia Rueda ens explica els motius que la van portar a sortir de l’aula i fer una crida a expertes d’àmbit nacional i internacional per crear una xarxa de combat contra l’absència de les dones dins de les professions tècniques. Dues de les seues claus? La divulgació científica i la cooperació per a apropar la ciència a la societat i per a aportar referents femenins dins d’un món masculinitzat. Perquè l’emancipació de les persones no s’aconseguirà només amb dates assenyalades, cal conquerir-la dia rere dia.

D’on ve l’absència de dones en la formació científica?

A partir dels sis anys comencen a aparèixer les diferències de gènere. Tot el pes dels estereotips, de la societat i dels rols imposats comencen a manifestar els seus efectes en les criatures. A poc a poc la diferència de gènere provoca que als sis anys les xiquetes ja comencen a pensar que són menys intel·ligents que els xiquets. D’això hi ha un experiment curiós que analitza a xiquets i xiquetes i mostra resultats molt impactants. En l’estudi conten un conte a un grup d’infants de menys i de més de sis anys i els expliquen que el protagonista és una persona molt intel·ligent, sense especificar si es tracta d’un home o una dona. Quan acaben, els pregunten sobre el gènere del protagonista. En el grup dels menors de sis anys, la majoria dels xiquets consideraven que el protagonista era home i les xiquetes suposaven que era dona. Però quan els preguntaven als majors de sis anys, en canvi, gairebé tots consideraven que aquest protagonista tan intel·ligent era de gènere masculí perquè és tal l’assetjament que rebem les dones des dels primers anys d’infantesa que ens acabem creient menys intel·ligents que els homes.

En quin moment comencem a patir estereotips de gènere?

Hi ha diversos nivells d’impacte en les persones i com més pròxima és la relació, més impacte té. És a dir, quan som molt petits el que més impacte té és el que aquest nen o aquesta nena viu i percep directament. Després són els seus pares, la família, els amics… i això va afegint capes d’impacte social fins a arribar a la construcció de la personalitat. Llavors tot ens influeix i ens marca, privant-nos a vegades de llibertat. Avui dia sembla que la societat es pensa que tots tenim llibertat per a triar el que volem i això és veritat però no del tot. Tenim llibertat dins d’un context i dels nostres costums socials. I això ens situa, a les dones, en una determinada línia molt marcada a l’hora d’escollir. Aquesta conducció social crea una «canonada que goteja» perquè a poc a poc les xiquetes van desviant-se del camí que té a veure amb la ciència i amb la tecnologia, fins al punt de fer-nos desaparèixer.

Hi ha una falta de referents?

Sí. I això influeix molt. Partim de la base que no fa tants anys la dona no podia anar a la universitat, de fet, moltes van haver de disfressar-se per estudiar una carrera. Després sí que hem tingut possibilitat d’anar-hi, però quan hem treballat, la nostra aportació no es comptava igual que la d’un home. Hi ha dones que han arribat a fer coses importants però mai s’ha donat publicitat. De fet, si mires qualsevol llibre de text, apareixen científics. Científiques, tret de Marie Curie, no n’ix cap. Llavors, cal revisar els referents des de l’escola i incloure-hi la dona. Com les xiquetes no tenen exemples de dones treballant en enginyeria ni en matemàtiques no se senten atretes i no els agrada. En altres professions científiques com la medicina sí que es troben més dones però perquè, entre altres coses, es tracta d’un àmbit relacionat amb la vessant social de cuidar a la gent, que tenim ben desenvolupada des de menudes amb les nostres nines.

Existeix el risc d’un encasellament de la temàtica de gènere? Convé que les dones no parlen només de dones?

L’objectiu de les nostres xerrades i els nostres vídeos és que aquestes dones que apareixen ens conten com és el seu treball. D’entrada els demanem que ens parlen de la seva experiència professional perquè volem mostrar el costat humà, però el que volem mostrar és que hi ha dones que han estudiat alguna titulació científica i després estàn aplicant els estudis per a una cosa molt particular que l’alumnat no s’espera com per exemple algú que ha estudiat enginyeria electrònica i està treballant amb equips mèdics de detecció d’imatges en radiologia per a detectar determinades malalties.

Silvia Rueda, coordinadora de Girls4STEM. Foto: Diana Moret

A qui afecta la discriminació de gènere?

La discriminació de gènere no afecta només a les dones. Cal anar en tots els sentits. El problema és que ens eduquen cap a determinades vocacions en funció del gènere. A Girls4STEM ens dirigim a tots, tot i que les nostres expertes siguen només dones. Això es deu al fet que els estudis mostren que si les activitats de divulgació no estan conduïdes per una veu femenina les xiquetes no s’involucraran tant perquè no se senten identificades amb el responsable i, en canvi, als xiquets no els importa perquè assumeixen que tot va dirigit a ells.

La ciència té gènere?

Tot té gènere perquè tot ho fem les persones. Indubtablement tenim un bagatge darrere i hom fa ciència amb una motxilla social que, per desgràcia, va carregada d’estereotips. I tots en tenim. No podem desvincular el gènere de pràcticament cap de les dimensions que componen el nostre entorn perquè aquest està creat per persones que han rebut influències marcades des de menuts.

Les dones deurien qüestionar els plantejaments científics dels homes?

Les dones hem de replantejar les conclusions científiques dels homes perquè tot s’ha construït a partir del model masculí. Com que aquest sempre ha estat el model de referència, la dona ha quedat apartada d’investigacions de tota mena i de la divulgació. Per exemple, en farmacologia tots els medicaments han estat testats, generalment, en homes amb un determinat perfil: edat mitjana, blancs i amb unes condicions físiques similars. Per tant cal replantejar-ho tot. No per qüestionar-ho, sinó perquè si les conclusions científiques a les quals hem arribat fins ara no han tingut en compte una gran part de la població, seran conclusions incorrectes.

Què pot aportar la dona a la ciència?

L’evolució cultural i social ens ha portat a demostrar més emocionalitat que els homes i a dedicar-nos a cuidar d’aquells que es troben al nostre voltant. El paper de la dona que criava col·lectivament amb altres companyes de la família o amb les veïnes i s’encarregava de la casa ha deixat una empremta en nosaltres que no té res a veure amb la tradició de competitivitat masculina per a ser el primer a aconseguir alguna cosa, com ara un descobriment científic. En aquest sentit, la sensibilitat femenina no és una qüestió biològica sinó evolutiva, però ha donat lloc a un comportament més col·laboratiu que competitiu dins d’àmbits de treball com el meu. I no podem avançar amb un comportament competitiu. En aquest moment d’economia de creixement i de risc d’esgotament de recursos, cal aprofitar la visió diferent del món que podem aportar les dones i afrontar les situacions des d’un punt de vista més cooperatiu. Però per arribar a això cal que en siguem més en tots els àmbits perquè si no ens trobem en grup tendim a imitar rols masculins. És molt difícil per a una dona sobreviure en un món fet per als homes.

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.