Entrevista a Vicent Pelechano
«És impressionant la quantitat de científics de tot el món que s’han bolcat en aquesta pandèmia»
Biòleg molecular del SciLifeLab (Suècia)
Vicent Pelechano és llicenciat i doctor en Bioquímica per la Universitat de València. Aquest científic d’Algemesí va treballar al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBM) des del 2009 fins al 2015, i des del 2016 és professor associat de l’Institut Karolinska i investigador del Science for Life Laboratory (SciLifeLab) a Suècia, on dirigeix el seu propi grup d’investigació, el Pelechano Lab, format per quinze investigadors. Allà, el professor Vicent Pelechano ha desenvolupat un mètode senzill, ràpid i barat per a poder detectar el SARS-CoV-2 en malalts. Des del seu despatx suec, ens explica en què consisteix aquest mètode i quins avantatges té.
Com és el test de la COVID-19 que han desenvolupat en el seu projecte?
Al gener, arran de la crisi de la COVID-19 a Wuhan, vam decidir, juntament amb uns col·legues xinesos, aportar el nostre granet d’arena. El que vam fer és usar una tecnologia coneguda, RT Lamp, per a detectar quantitats molt menudes de material genètic [ARN] del virus. És molt senzill, consisteix bàsicament a mesclar la mostra del virus amb els reactius, la qual cosa produeix una amplificació d’ADN que es pot detectar per un canvi de pH, fàcilment observable amb un canvi de color o per fluorescència. És un mètode complementari molt senzill de realitzar que pot ajudar en llocs on no hi ha suficient capacitat o no tenen altres opcions, ja que es pot fer bàsicament amb una olla amb aigua calenta.
«Volíem produir un test que ajudara a detectar i aïllar la població afectada per a reduir el contagi»
Quins altres avantatges té el seu mètode respecte dels altres tipus de tests?
Bàsicament hi ha dues grans famílies de tests: els que detecten material genètic, ARN, i els que detecten proteïnes, els serològics. Els primers, els qPCR, serveixen per a diagnosticar gent infectada molt recentment; els segons, fonamentalment, per a localitzar individus que ja han passat la malaltia i, per tant, tenen anticossos. En el nostre cas volíem produir un test que ajudara a detectar i aïllar la població afectada per a reduir el contagi. La qPCR o PCR quantitativa és un mètode que consisteix a aplicar uns cicles de temperatura a una mostra. Si hi ha la molècula del virus, es duplica successivament de manera que la pots detectar. El nostre test és un poc menys sensible que la qPCR i permet, incubant a una mateixa temperatura durant un temps determinat, que un fragment del virus s’amplifique i done un senyal en cas positiu. L’avantatge és que no hi necessites un termociclador, ho pots fer amb un equip molt limitat.
També és més barat i ràpid, veritat?
En països pobres no hi ha prou termocicladors ni personal qualificat per a fer qPCR. L’avantatge del nostre mètode és que només necessita uns reactius, que costen un euro cada mostra, i posar la mostra en una temperatura constant de 65 ºC durant mitja hora. Realment, es podria fer a casa o en una infermeria d’emergència, per exemple. A més, com que requereix molt poc de material, també pot ser una eina complementària en països com Espanya, ja que amb recursos molt limitats es podrien fer molts tests en paral·lel, de manera que podríem fer milers de proves al mateix temps. Això seria interessant per a fer tests massius, un escenari que s’està plantejant en el desconfinament.
Quins països s’hi han mostrat interessats?
Tenim contactes amb molts països. Aquest projecte va començar amb una col·laboració entre la Xina i Suècia però actualment també treballem amb companys d’Alemanya, l’Índia, Àustria, els Països Baixos, Polònia… intercanviant protocols i informació per a accelerar i millorar el resultat. Així mateix, compartim tota la nostra informació obertament i aconsellem països amb menys desenvolupament científic que el nostre, com alguns africans o llatinoamericans. Estem fent tot el que podem des del sector acadèmic. Evidentment, és un plaer poder usar tota la formació que la societat ha posat en nosaltres, poder donar una aplicació directa a la investigació bàsica, que és el que realitzem nosaltres. I podem fer-ho simplement perquè tenim un sistema actiu d’investigació.
«És sorprenent la velocitat de progrés gràcies a la col·laboració mundial»
Com ha canviat aquesta pandèmia el mètode científic?
És un fet sorprenent. En condicions normals, en el món de la recerca, els terminis són més llargs i hi ha moltes comprovacions abans d’enviar a revisar, la qual cosa funciona molt bé però és més lenta. En aquest cas, com que el problema és urgent i no pot esperar tres mesos fins que tinguem una revisió com cal, que també s’està fent en paral·lel, tots els grups de recerca enviem cada dia informació oberta perquè la resta la lligen, la critiquen, la milloren i facen aportacions per a obtenir un resultat millor. És sorprenent la velocitat de progrés gràcies a aquesta col·laboració mundial. Les coses que estem fent ara fa dues setmanes no se sabien i en dues setmanes se sabrà molt més. És impressionant la quantitat de científics de tot el món que s’han bolcat en aquesta pandèmia, és un esforç internacional impressionant.
Com veu la polèmica amb els tests que hi ha hagut a Espanya?
A parer meu, hem de distingir dos tipus de tests: els de diagnòstic clínic (qPCR), que han de ser molt rigorosos, ja que en depén una decisió clínica; però jo crec que també poden ser molt útils altres tipus de tests, com el que hem dissenyat, que potser no són tan sensibles, però que ens poden ajudar a testar massivament la població per la seua rapidesa i senzillesa, la qual cosa pot ajudar a reduir molt el contagi del virus. A hores d’ara s’estan discutint les diferents estratègies per veure què és més factible en l’àmbit logístic, econòmic o de salut pública. És una qüestió complicada a tots els països, no només a Espanya.