Aquest agost, més «escriptores cienciaferides»

Mònica Batet, Carlota Gurt, Jaume C. Pons Alorda, Anna Balbona i Albert Villaró publiquen en la web de Mètode cinc relats inèdits inspirats per la ciència

imatge portada cienciaferides

Torna a Mètode la ficció inspirada per la ciència. En aquesta ocasió, cinc signatures de primer nivell s’uneixen a la família de «cienciaferides»; una per cada dilluns d’agost. Així, a partir del dia 3 les persones que visiten la nostra web podran gaudir de la barreja de ciència i literatura que han plasmat Mònica Batet, Carlota Gurt Daví, Jaume Cristòfol Pons Alorda, Anna Ballbona i Puig i Albert Villaró i Boix en uns relats inèdits que ben aviat presentarem i que ens conviden a conèixer quina visió de la ciència tenen els nostres escriptors i escriptores.

Començarà Mònica Batet amb La fotografia de Zverek. Dilluns següent, 10 d’agost, publicarem Amor, de Carlota Gurt. El tercer relat, el 17 d’agost, és el de Jaume C. Pons, amb Ciutat de Quàntum. Seguirem el 24 d’agost amb el relat d’Anna BallbonaL’enterramorts. I tancarem el mes el dia 31 amb Que es faci, d’Albert Villaró. Les cinc narracions aniran acompanyades per obres encomanades i realitzades per a cadascun dels relats a l’il·lustrador Sarvatxo.

Qui són les escriptores i els escriptors «cienciaferits»?

La sèrie de relats «Escriptors cienciaferits» es va iniciar l’agost del 2015. Un any abans, Mètode havia publicat la seua setena monografia, Científics lletraferits. El llibre reuneix vint narracions escrites per persones destacades de la literatura catalana amb formació científica o tecnològica. Tot, amb l’objectiu de demostrar que «els límits artificials que creem entre ciències i lletres es poden esborrar amb èxit», tal com afirmen en el pròleg els seus editors, Jordi de Manuel i Salvador Macip.

Esborrar aquestes barreres és també la intenció que hi ha al darrere d’«Escriptors cienciaferits», una sèrie que va començar amb Manuel Baixauli i ‘Goliathus regius’Raquel Ricart i Simetria imperfectaXavier Aliaga i El blues del bosó de Higgs, i Núria CadenesL’exorcisme. L’any següent, l’agost de 2016, s’hi van sumar Màrius Serra amb L’efecte de la cabra negra, Anna Moner amb L’ocell i Joan Benesiu amb La maquinària del lloro. A més, tots els relats s’il·lustraven amb dissenys creats expressament per Pepa Granados.

Un any més, us animem a llegir aquestes històries i a compartir-les i comentar-les a les xarxes amb les etiquetes #cienciaferits i #cienciaferides.

© Mètode 2020