Falles folles fetes ciència

Falla Na Jordana | Monument amb el lema Leonardo Da Vinci plantat per la Falla Na Jordana en 2012.

La recent candidatura de les Falles de València com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO ens obliga a fer un esforç de reinterpretació de la que és la festa més coneguda de la ciutat de València i que es troba representada en la majoria de localitats properes al Cap i Casal, però fins i tot també en les províncies d’Alacant i Castelló.

Amb motiu d’aquesta candidatura, hem volgut consultar el professor i historiador de la ciència Jesús Ignasi Català. El professor, que actualment imparteix classe a la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, ha publicat diversos articles ressaltant la relació existent entre ciència i falles. Una relació que no sempre és plàcida, però que queda patent.

I és que no és estrany trobar en els monuments fallers ninots amb motius científics. En aquesta línia, el professor opina que «hi ha un propi discurs faller el qual dóna una interpretació social de la ciència». Les falles al final són això, una interpretació, una crítica, «però no són un mer reflex de la realitat» i per tant donen una empremta cultural. Quin problema té aquesta empremta? La falla és una representació efímera donat que només s’exhibeix quatre o cinc dies fins la nit de la cremà.

Tot i així, nombroses evidències han arribat als nostres dies d’aquestes representacions de forma indirecta mitjançant el registre fotogràfic o els esbossos de les falles en els seus llibrets dels quals Jesús Català ha fet una selecció dividida en diferents aspectes científics.

Les grans teories

Les grans teories científiques es desenvolupen des de l’àmbit reclòs de les comunitats científiques fins l’acceptació pel conjunt de la societat. Potser l’exemple més clar d’aquesta acceptació en el món faller és la que la comissió Visitació-Oriola va fer de la teoria de l’evolució de Charles Darwin en el seu monument La lluita per la vida. Aquest, va guanyar el premi de millor falla de secció especial i representava dos feres lluitant amb un home damunt d’un llibre. Potser el més interessant d’aquesta falla és, però, que va ser plantada el 1959, just cent anys després de la publicació de L’origen de les espècies.

Casualitat o no, no és l’única falla que representa el fenomen de l’evolució, ja que la burla a la transició evolutiva de l’espècie humana és un referent habitual com representa el monument L’alba, plantat per la comissió Lepanto-Guillem de Castro l’any 2000. «Les falles tenen una codificació de llenguatge pròpia», ressalta l’ historiador de la interpretació còmica que es fa del procés evolutiu.

Falla Visitació-Oriola | Falla amb el lema La lluita per la vida plantada per la comissió Visitació-Oriola l’any 1959 que representa dos feres lluitant amb un home a sobre d’un llibre.

Esdeveniments científics amb ressò social

És difícil de predir en quin grau arriben aquests esdeveniments al ciutadà de a peu, com repercuteixen més enllà de l’àmbit d’estudi. Tot i així, és interessant ressaltar que el 1958, la Falla Plaça del Mercat duia el lema: L’Any Geofísic Internacional. «Una falla clàssica, que té un punt d’apologia, de reivindicació» apunta el professor al voltant d’aquesta falla que amb un telescopi mirava cap al sistema solar. «La falla s’ocupa d’això, de la Big Science», conclou Jesús Català.

En aquest sentit les falles semblen ser un reflex de l’avanç científic, i així ho demostra, també, la falla de 1901 de Russafa-Ciril Amorós que donava la benvinguda al segle XX mitjançant l’exaltació del progrés tècnic. Tot i això, la relació de falles i progrés no sempre ha estat positiva, ja que moltes voltes s’associa al progrés la pèrdua de les tradicions, cosa que també ha estat criticada com en el monument de Na Jordana de 1975 titulat Naufraguen les tradicions.

Jesús Català | Monument amb el lema Rebel·lió en la granja de la comissió Avinguda Burjassot-Pare Carbonell de l’any 2002 on s’aprecien Einsteins clonats.

Descobriments científics

D’altra banda, el que també es pot trobar en la festa fallera representat són les noves troballes científiques que es realitzen avui dia. Potser una de les que més ressò té i més representada ha estat és la «clonació».

Un exemple clar de la sàtira valenciana seria el joc de paraules que va emprar la falla de Convent de Jerusalem el 1998 anomenada Clon, clon. L’ús de la reiteració d’aquesta onomatopeia és vertaderament enginyós, ja que la falla mostrava ovelles fent de batalls en un campanar i un fum de campanes clonades al seus peus.

Tot i així, no només d’esbarjo es construeix el discurs faller, la crítica va molt més enllà, fins i tot a reflexions tan importants com l’ús d’animals de laboratori en assajos científics. En aquest sentit el monument Rebel·lió en la granja de la comissió Avinguda Burjassot-Pare Carbonell de l’any 2002, a banda de fer referència a l’obra del gran escriptor George Orwell –La rebel·lió dels animals–, escenifica un laboratori on una ovella clona xicotets Einsteins que juguen amb les eines d’investigació. La complexitat d’aquesta escena no només ens fa reflexionar al voltant de la situació dels animals de laboratori, sinó que a més es pregunta què és el que clonem, donat que una ovella a l’hora de clonar un humà, clonaria el que està considerat un dels científics més prestigiosos de la història.

«Ja no són grans esdeveniments dels que la falla es serveix. En aquest cas és la falla la que construeix el discurs amb un propòsit», assegura Jesús Català.

Grans científics i divulgadors

Potser molts recorden el monument que el 2012 va plantar la Falla Na Jordana, Leonardo Da Vinci. Aquest va tindre un gran impacte ja que mostrava el vessant científico-tècnic del gran inventor amb els descobriments que va realitzar sortint-li del cap i al voltant d’ell.

Però no és l’únic científic representat. En aquest sentit, grans divulgadors com Jacques Cousteau són ninots recurrents que s’han trobat diverses voltes en falles, i fins i tot científics d’àmbit nacional com Juan Luís Arsuaga, codirector de les excavacions d’Atapuerca.

Per tant, sembla indiscutible que la ciència té una àmplia representació dins del discurs faller, i que aquest no només es nodreix d’ella, sinó que a més, hi fa interpretació i dóna la seua opinió. Caldrà esperar fins les falles d’aquest any per veure quins són els esdeveniments científics seleccionats per ser devorats per les flames en unes falles folles fetes de ciència, per ciència i amb ciència.

Marcos Morales Peláez. Estudiant de Biologia de la Universitat de València.
© Mètode 2016